Edén Concert

El 1883 va néixer a l’actual carrer de Nou de la Rambla un cafè dedicat al cante i el baile flamenc anomenat Café de la Alegría. El seu lloc el va ocupar el 1887 el que seria el music-hall més famós de la ciutat: l’Edén Concert.

El 1914 el local va començar l’etapa més brillant amb l’empresari Francisco Buxó. Especialitzat en bars de cambreres, inicialment va batejar el local com Le Grand Palais Joyeux, nom que va perdre per recuperar l’antic el 1916. El canvi de nom va coincidir amb una reforma de l’espai a càrrec d’Andreu Audet.

Decorat com un palauet d’estil Imperi, el local fou freqüentat per aristòcrates i industrials que ocupaven les llotges i reservats situats al foyer. Allà, a més, es practicava el joc en una taula que es coneixia com «la pastera». Els preus elevats i la presència de pinxos o «matamoros» que vigilaven l’ordre no van impedir successos luctuosos, com l’assassinat a ganivetades d’una artista, Teresita Conesa, a mans del germà d’una rival escènica, la Zarina, entre d’altres escàndols.

L’industrial Antonio Bargues es va fer càrrec del local el 1922, que més tard va passar a ser cinema per recuperar el seu ús original, amb un nou empresari, el 1924. Però l’esplendor de l’Edén només va tornar quan Francisco Buxó en va agafar novament les regnes, el 1925, per donar-li cinc anys més de prosperitat. Un nou canvi de gestors va alternar èxits i fracassos fins al 1935, quan a la sala es va instal·lar, ja definitivament, el cinema.

La sala cinematogràfica va anar derivant amb els anys i, després d’haver estat gestionada per Cinesa, va passar a mans d’una empresa que hi projectava cinema «S». Va desaparèixer a principis dels anys vuitanta, però no per sempre. Contra tot pronòstic, el 1987, dos anys després del tancament del cinema, l’Edén Concert va ressuscitar de la mà de l’empresari José Buira, que havia passat ja pel Victòria, el Salón Arnau i el Goya. Les reformes del local van deixar una sala amb capacitat per a 750 espectadors repartits entre una primera planta i dos pisos i amb trenta-quatre llotges.

Però la nova vida de l’Edén havia de ser curta. El districte de Ciutat Vella va estar a punt de precintar el local el 1988 a causa d’irregularitats en l’aforament i el 1989 va tancar portes definitivament. L’espai es va acabar convertint en un aparcament.