La història de la Cúpula Venus està lligada a la Barcelona underground de finals dels anys setanta del segle XX però, de fet, arrenca de molt més enrere. Situada al pis superior del Teatre Principal, a principis dels anys quaranta s’hi va instal·lar el Club de billar Monforte, que gestionava l’espai situat sota la cúpula de l’edifici. L’aleshores pintor, fotògraf i dissenyador Bigas Luna el va descobrir l’any 1976, quan buscava localitzacions per al seu primer llargmetratge, Tatuaje. El cineasta no només hi va filmar part del film, sinó que també n'hi va fer la presentació. I allà hi havia el pintor i performer José Pérez Ocaña, que va posar sobre la pista del local els Roba Estesa, futurs ocupants del local.
Constituïda el 1971 de la mà de Núria Massot, aquesta companyia teatral havia debutat al Poblenou amb el muntatge Quien quiere una copla del Arcipreste de Hita, de José Martín Recuerda. Després d’actuar per tot Catalunya, es va decantar pel cabaret. Dirigida per Massot, Joan Estrada, Joan Domènech i Ricard Arilla (substituït després per Pep Zamora), la formació buscava local per fer temporada amb un muntatge estrenat aquell any (1978) amb l’orquestra de Santi Arisa: així va néixer la Cúpula Venus. La sala va estar dirigida els primers set mesos per Carles Jorge i Francesc Gutiérrez. De seguida, va ser la pròpia companyia qui se’n va fer càrrec directament.
El tancament arribaria el 23 de gener del 1986. L’època de la llibertat absoluta en què tot semblava possible havia passat i els nous temps van arrasar un espai teatral que havia transformat el concepte de varietats i de cabaret.
La Cúpula Venus es va inaugurar el 24 de novembre del 1978, amb Xist... Hi ha roba estesa!, una producció estrenada a La Maquinista durant les festes de la Mercè amb el títol de Cabaret Garfi d’Or. La sala naixia amb la voluntat de recuperar un cabaret no convencional i ho va aconseguir; de passada, va ser el bressol de tota una generació d’artistes.
Companyies internacionals com Teatr’en Poudre, de París, o I Colombaioni van trepitjar l’escenari de la Cúpula on, en diferents moments, van actuar Tortell Poltrona, Pep Bou, Oriol Tramvia, Loles León, Ángel Pavlovsky, Joan Gimeno i Xus Estruch (amb la mítica La peixatera), entre molts d’altres. Ara bé, si algun artista va lluir amb una llum pròpia a la Cúpula Venus va ser Christa Leem. Ella va fer de l’striptease una art escènica i es va convertir en un símbol dels aires de llibertat dels anys setanta, a més de musa d’intel·lectuals de l’època, especialment de Joan Brossa. L’artista hi va estrenar espectacles com Para Cúpula con amor (1982).
Sempre lluitant per sobreviure i per subvencions que no arribaven, la companyia Roba Estesa es va veure absorbida per la gestió de la sala, de manera que la producció d’espectacles propis va resultar una feina titànica. Finalment, aconseguien estrenar l’any 1982 Faraó, Faraó, el seu últim muntatge i un somni de molts anys.
Pérez de Olaguer, Gonzalo. Memòria crítica. Els anys difícils del teatre català. Tarragona: Arola Editors, 2008.
Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.
<http://www.lavanguardia.com/hemeroteca> [Consulta: 5 novembre 2017]
<http://barcelofilia.blogspot.com.es> [Consulta: 5 novembre 2017]
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
