Rambla Nova, 46, Tarragona (Tarragonès)
Redactor: Ivan Alcázar Serrat
Dates: 1910El Patronat Obrer, fundat a Barcelona el 1879, va obrir el 1888 una seu al carrer d'Armanyà de Tarragona. El 1906 la societat va adquirir la casa a l'altre costat del pati, un edifici construït el 1863 i amb façana a la Rambla Nova, que en aquell moment era un eix encara per urbanitzar i on s'anirien instal·lant molts dels cinemes, teatres i cafès de la ciutat. La inauguració del teatre del Patronat, projectat i construït per Josep M. Jujol, va ser el 1910. Jujol va unir la sala i els baixos de l'edifici de la Rambla Nova amb una galeria corbada i vidrada. El teatre i la seva imaginativa decoració tenen un caràcter al·legòric, en què la sala simbolitza el vaixell de l'església immersa en les onades de la vida. El sostre s'arremolina en algunes parts amb les bigues en ventall, els tirants metàl·lics i les feixes entrellaçades, i arreu es troben formes de bucs, quilles i proes. L'escala, molt expressiva, és la protagonista i articuladora de tot l'espai. Jujol va resoldre la sala amb dos grans amfiteatres.
Al llarg de la història, l'arquitectura del teatre va passar per diverses vicissituds que van anar devaluant i ocultant l'obra jujoliana. Després de passar a titularitat municipal el 1990, la intervenció de restauració i reforma que dugué a terme l'equip de l'arquitecte Josep Llinàs, del 1991 al 1995, s'enfrontà a un edifici en estat semiruïnós. Es desferen alguns dels afegits i dels canvis que al llarg dels anys havien ocultat o eliminat obertures, paraments, pilars i baranes originals. S'introduïren millores estructurals i es donà pendent a la platea. A part del nou fossat, la caixa escènica fou ampliada i la maquinària es modernitzà. La boca de l'escenari té actualment una amplada de 7,8 m i una alçària de 6 i la profunditat màxima de l'escenari és de 9,1 m. El cos de serveis, camerinos i oficines se situa en un nou edifici amb façana cap al pati i està compost per una galeria de fusteries blanques, que harmonitza amb la galeria original.
La societat del Patronat Obrer, de caràcter religiós i benèfic, oferia alfabetització, formació i suport a infants, obrers i gent sense recursos, i ja des de finals del segle xix tenia una Secció Dramàtica.
Des del 1919 el teatre va passar a denominar-se Teatre d'Acció Popular Catòlica. Des del 1929 ja es va anomenar Teatre Metropol, i en algunes etapes, com durant la República i la Guerra Civil, va rebre el nom de Teatre del Centre Federal, i Teatro Metrópoli i Cinema Metropol a la postguerra. La sala de teatre va tenir, des del 1935, un ús de cinema (religiós primer i arrendat a empreses de cinema comercial després, fins al 1987). El cinema es va combinar amb tot tipus d'actes. L'activitat teatral va funcionar segons la programació de l'Associació d'Antics Alumnes de La Salle (del 1952 al 1962) i posteriorment amb cicles i programes diversos, alguns de teatre experimental. Del 1981 al 1987, l'Ajuntament va encabir la programació municipal d'espectacles al Metropol.
El teatre, amb una capacitat de 525 espectadors, és un dels tres teatres municipals de la ciutat, conjuntament amb el Teatre Tarragona, inaugurat el 2012 i situat també a la Rambla Nova, i el Teatre Auditori del Camp de Mart. Actualment el Metropol acull la programació municipal de petit format de teatre, música i dansa.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar