Logo Institut del Teatre
Territori: Carrer Francesc Gumà, 6-14. Sitges (Garraf)
Dates: 1870
Redactor/a: Ivan Alcázar Serrat
Descripció

Els antecedents de l'actual edifici es troben en el saló de ball que es va construir el 1870 en un hort. Els membres d'«El Gra», una colla d'esbarjo de Sitges, van decidir més tard construir-hi un cafè i un teatret. Anys més tard, el 1922, es va inaugurar oficialment el nou teatre d'estil noucentista obra de Josep Maria Martino (1891-1957), que era l'arquitecte municipal de Sitges. A l'edifici del Casino es distingeixen tres parts: el teatre, la seu social i el pati, amb un escenari a l'aire lliure.

La façana del teatre es composava amb marcs de maó, frontons i motllures classicitzants, i una combinació de paraments blancs i murals pintats al fresc per Agustí Ferrer i Pino. A l'interior, la sala del teatre és a la italiana i en forma de ferradura, i les localitats es distribueixen en platea i dos pisos, cadascun dels quals amb llotges i amfiteatre. Els murals, del 1923, també de Ferrer i Pino, dominen bona part de l'interior de la sala. L'aforament actual és de 395 localitats. La boca d'escena té un ample de 6,2 m i una altura de 6. L'escenari té un fons de 8 m i una altura fins a la pinta de 10 m. Al segon pis les llotges s'emmarquen en un seguit d'arcs, amb un arc de carpanell ben ample a l'amfiteatre. A l'accés principal de l'entitat hi destaquen els arcs de mig punt, un dels quals de pedra amb els animats capitells realitzats per l'escultor Pere Jou. El vestíbul principal de l'edifici, que és també el del teatre, va ser decorat per Miquel Utrillo.


Activitat

La importància de l'entitat del Casino Prado rau en la seva llarga trajectòria, ja que va ser fundada el 1877, i en la intensa activitat associativa i cultural que ha desplegat al llarg dels anys.

Actualment en les seves dependències hi tenen cabuda diverses seccions, algunes lligades a les arts escèniques i la cultura popular. Entre aquestes hi ha la Secció de Teatre, l'Escola de Ballet i Dansa, la Colla Caramelles, les Joventuts Musicals, la Cobla Sitgetana, la Colla de Grallers i el Carrusel. El Casino Prado era conegut popularment com «el casinet de dalt» (l'altra entitat important de Sitges, El Retiro, era «el de baix»). El teatre del Casino va acollir dues de les festes modernistes que Santiago Rusiñol organitzà del 1892 al 1899, i que donaren a conèixer peces de teatre simbolista, com La intrusa de Maeterlink (10 setembre 1893). Les estrenes de les obres teatrals de Santiago Rusiñol, la música d'Enric Morera, amb l'estrena de La fada (14 febrer 1897), o l'Orfeu de Jean Cocteau, que es va muntar el 1930, han estat altres capítols importants de la història escènica de l'entitat. Al Casino Prado han existit diverses companyies de teatre d'aficionats al llarg dels anys, com ara la d'Artur Carbonell, gran renovador de l'escena teatral de Sitges, Lo Rebrot, l'Artística i L'Empelt. En etapes més recents, l'entitat ha promogut el teatre d'aficionats i una programació de teatre professional, a més de funcionar com a cinema.

Al Casino Prado es va començar a celebrar el 1967 el Festival de Teatre de Sitges, que en les successives edicions fins a la fi el 2004 va tenir lloc en múltiples espais de la vila.

En els muntatges al Casino Prado de la companyia El Gall Groc (en referència al símbol de l'entitat) a la dècada del 1970 es troben els orígens de la companyia La Cubana, fundada el 1980. Al llarg dels anys vuitanta la companyia de mims d'El Tricicle hi va preparar diversos espectacles.


Bibliografia

ARQ71 i Associats S.L. «Avantprojecte de rehabilitació del Casino Prado Suburense». A: Casino Prado Suburense. Societat cultural i recreativa, 2012. [Consulta: 19 abril 2013].

Artigas, Isabel. «L’edifici del Prado Suburense, una joia del patrimoni de Sitges». Criticart, (30 octubre 2012). [Consulta: 19 abril 2013].

Isasi-Isasmendi, Elisabet. «Els ateneus han estat la base de moltes coses i tenen futur. Ara la qüestió és mantenir-los». Entrevista a Jordi Milán. Ateneus, núm. 3 (desembre 2010), p. 4-8.

Panella, Vinyet. Paisatge i escenaris de Santiago Rusiñol: París, Sitges, Granada. Barcelona: Curial, 2000.


Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x