Roberto García Prieto

Roberto García és dramaturg i director d'escena, a més de guionista. Titulat per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València, va començar exercint com a actor, però aviat es decantà cap a l'escriptura teatral, la direcció i el guió audiovisual. La seua trajectòria com a autor s'inicia amb Noticias del desorden (1993), obra coescrita amb Alejandro Jornet i reconeguda amb l'accèssit del premi Durango Baqué 1994. A partir de 1994 trobem treballs de García en què combina l'autoria i la direcció, amb La cancha, per a la companyia del mateix nom, i Help!, per a Boig Teatre; posteriorment tenim El diari de Noa (1995) i Salsa Kurda (1996), per a l'Escola Municipal de Teatre de Mislata. El text Scout (1996) fou accèssit del premi Marqués de Bradomín, publicat per l'Institut Nacional de la Joventut, del qual es va fer una lectura el 1998 dins un cicle de nous autors a la Sala Beckett. Membre de la companyia Malpaso, hi va estrenar Crònic (1997) i Òxid (1998). Aquest segon espectacle va rebre quatre nominacions als premis de la Generalitat Valenciana (millor espectacle, director, autor i interpretació masculina). A continuació, inicia una nova etapa amb l'escriptura d'una sèrie d'obres amb Carles Alberola, en gran part per a la companyia Albena Teatre: Joan, el Cendrós (1998), coproducció de la Sala Escalante, publicada per Bromera; Besos (1999), espectacle de gran èxit que va rebre el premi al millor espectacle als Premis de la Generalitat Valenciana 2000 i el premi MAX al millor text en català 2001, text que ha estat produït posteriorment a l'Argentina i Mèxic; Spot (2002), publicat igualment per Bromera, i Perfect (2004), dirigida per García. Altres textos escrits amb Alberola són L'any que ve (1998), fruit d'un encàrrec de Dagoll Dagom, i 23 centímetres (1999), destinat a una coproducció entre Bitò Produccions i Albena Produccions, la qual va fer temporada durant 2000-2001 al Teatre Poliorama. Aquest text ha estat muntat per Pentación Espectáculos i va fer gira per tot Espanya; també s'ha escenificat a Mèxic, Xile, l'Argentina, Puerto Rico, Colòmbia i Finlàndia. Des de 2000 exerceix com a director artístic de L'Horta Teatre, on ha creat espectacles tant per a adults com per a infants. Entre els primers, trobem Follow me (2000), Miss Ceuta (2002) o Pica, ratlla, tritura (2005). Aquest darrer fou coproduït amb Teatres de la Generalitat Valenciana, dins del cicle Noves Dramatúrgies, i guardonat amb el premi al millor text i a la millor actriu als Premis de la Generalitat Valenciana 2006, seleccionat com a espectacle revelació 2006 per als premis Max i rebé el premi de la Crítica Valenciana a la millor contribució plàstica i estètica i a la millor actriu. Posteriorment, trobem Moby Disc (2008), escrit i dirigit per García (premi Abril 2009 al millor espectacle teatral d'adults i nominat als premis de la Generalitat Valenciana com a millor text i millor espectacle); Eufòria (2011), obra nominada als premis Max 2012 en l'apartat d'espectacle revelació, i Show Cost (2013). Quant als espectectacles infantils, tenim Les tres porquetes (2001), Iglú (2002), Pelussa, la intrusa (2003), Maria Fideus (2004), La bella dorment (2006), La volta al dia en 80 mons (2009) o La pell de gallina (2010). Al marge dels treballs per a L'Horta, García ha creat Oral (2008), producció del Festival VEO de València; L'art de la fuga (2009), per a Dramatúrgia 2000, espectacle guardonat als premis Abril 2010 en les categories de millor autor, millor actor i millor espectacle d'adults (l'obra, a més, ha estat estrenada a Roma amb producció de Pino Tierno i interpretada per Massimiliano Giovanetti), i, finalment, Reset (2012), per al Centre Teatral de la Generalitat Valenciana. També és autor d'obres no estrenades com Les baves de Lee Marvin, guanyadora del premi Àngel Guimerà 1995 de Tarragona; Indecent, premi Ciutat d'Alcoi 2003, publicada per Edicions 62; Love me tendre, finalista del premi Micalet de Teatre 2003, i Combustió (2006), premi de Teatre dins els premis Ciutat d'Alzira, publicada per Bromera. Com a guionista per a la televisió, ha participat en diverses propostes per a TV3 com Dinamita (1999), telecomèdia escrita amb Alberola, o en Cuca (2002), escrita amb Jordi Galceran i Carles Alberola, i en diversos projectes per a Canal 9 com AUTOinDEFINITS, Maniàtics, Da capo o Bon dia, bonica.

García és un dels creadors més destacats de la promoció apareguda en la dècada dels noranta del segle passat. Vinculat a diverses companyies, ha mantingut una presència constant en la cartellera valenciana, primer amb Malpaso, després amb Albena i, en els darrers anys, amb L'Horta Teatre, on exerceix funcions de director artístic. En la seua trajectòria s'han combinat espectacles de vocació comercial, de molt d'èxit, com l'obra Besos, escrita amb Alberola, o Eufòria, amb altres propostes de caràcter més personal i innovador. Entre aquestes darreres trobem Pica, ratlla, tritura, Oral o L'art de la fuga. Tot això sense oblidar una significativa aportació a la renovació del teatre per a infants i al teatre comercial, en què ha sabut integrar amb creativitat components audiovisuals i les noves tecnologies.

1994. La cancha. Companyia La Cancha.

1994. Help!. Companyia Boig Teatre.

1995. El diari de Noa. Escola Municipal de Teatre de Mislata.

1996. Salsa kurda. Escola Municipal de Teatre de Mislata.

1997. Crònic. Companyia Malpaso.

1998. Òxid. Companyia Malpaso.

1998. Joan, el Cendrós. Direcció: Carles Alberola. Albena Teatre; Centre Teatral Escalante.

1999. Besos. Direcció: Carles Alberola. Albena Teatre.

2000. 23 centrímetres. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama. Bitò Produccion; Albena Teatre; GES Management.

2000. Follow me. L'Horta Teatre.

2001. Les tres porquetes. L'Horta Teatre.

2002. Miss Ceuta. L'Horta Teatre.

2002. Spot. Direcció: Carles Alberola. Albena Teatre.

2002. Iglú. Direcció: Ramón Moreno. L'Horta Teatre.

2003. Pelussa, la intrussa. L'Horta Teatre.

2004. Maria Fideus. L'Horta Teatre.

2004. Perfect. Albena Teatre.

2005. Pica, ratlla, tritura. Teatres de la Generalitat Valenciana; L'Horta Teatre.

2006. La bella dorment. Direcció: Juan Pablo Mendiola. L'Horta Teatre.

2008. Oral. Producció del Festival VEO de València.

2008. Moby disc. L'Horta Teatre.

2009. L'art de la fuga. Companyia Dramatúrgia 2000.

2009. La volta al dia en 80 mons. L'Horta Teatre.

2010. La pell de gallina. L'Horta Teatre.

2011. Eufòria. L'Horta Teatre.

2012. Reset. Teatres de la Generalitat Valenciana.

2013. Show cost. L'Horta Teatre.

2013. Cyrano de Bergerac. Autor: Edmond Rostand. Versió lliure de García. Centre Teatral Escalante; L'Horta Teatre.

Noticias del desorden. València: Editorial Estro, 1993.

Scout. Madrid: Instituto Nacional de la Juventud, 1996.

Scout; Òxid. València: Teatro Siglo XX, 1998.

Joan, el Cendrós. Alzira: Bromera, 1998.

Besos. Alzira: Bromera, 1999.

23 centímetres. València: Tres i Quatre, 2002.

Spot. Alzira: Bromera, 2003.

Indecent. Barcelona: Edicions 62, 2004.

Pica, ratlla, tritura. València: Teatres de la Generalitat Valenciana, 2007.

Combustió. Alzira: Bromera, 2007.

• Puchades, Xavier. «Roberto García: una dramaturgia del (des)engaño», pròleg a García, Roberto. Pica, ratlla, tritura. València: Teatres de la Generalitat Valenciana, 2007.
• Tortosa, Virgilio. «Panorama de la dramatúrgia valenciana dels noranta». A: Rosselló, Ramon X. Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, 2000.

• <http://muestrateatro.com/autor/roberto-garcia/>

• <http://www.muestrateatro.com/home.html#pagina=/autores/a0046.html>
• <http://teatres.gva.es/banco/archivos/RESET_Quadern_didactic.pdf>
• <http://www.redteatral.net/actores-roberto-garc-a-42230>