José María Morera Buelti

Director, dramaturg

Actor, autor i director. Als anys seixanta va marxar a Madrid, on va restar fins als anys vuitanta. En tornar al País Valencià va ocupar diversos càrrecs institucionals: director de la Fundació Municipal de Cine, responsable de la Mostra de Cinema del Mediterrani de València, director general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana i membre del Consell Valencià de Cultura. L’any 2012 va donar l’arxiu personal i la seva biblioteca a l’Arxiu Municipal de Dénia (la Marina Alta).

Morera es va iniciar en el teatre a través del Teatro Club. Durant la dècada de 1950 va dirigir el Teatro Español Universitario (TEU) de Filosofia i Lletres i el del Districte, el Teatro de Cámara del Instituto Iberoamericano, el Teatro de Cámara de l’Ateneu Mercantil i el Teatre Estudi de Lo Rat Penat.

L'any 1959 Sanchis Guarner, en nom de Lo Rat-Penat, li va proposar de muntar els Misteris del Corpus de València. Morera va rescatar aquestes peces medievals, úniques a Europa. La primera representació la va fer al Teatre Estudi de Lo Rat-Penat els dies 22 i 23 de juny de 1959 a la plaça de l’Almoina, i el 25 de juny de 1960 al Teatre Principal. En la primera representació va compondre un decorat mòbil amb infants, utilitzant com a marc l’arqueria gòtica, mentre que al Principal els infants es van substituir per gimnastes, que formaren un autèntic riu humà.

Morera va concloure l’etapa de director a la ciutat de València amb la reposició d’una de les farses franceses, El juego de Patelín y la estrella, adaptada per a un públic infantil per López Rubio, dins d’una campanya de teatre per a infants que es va desenvolupar al Teatre Principal, organitzada per la Diputació de València. Durant aquestes representacions Morera va coincidir amb la companyia de Núria Espert, que li va proposar de treballar-hi. Aquesta companyia se'n va anar de València amb Morera com a ajudant de direcció, tasca que realitzà durant tres anys. Després de tornar a València es fa càrrec del Teatre Principal. El gener de 1964 marxa a Madrid, on es queda fins a l’any 1987. Va ser el director del Centro Nacional de Iniciación del Niño y Adolescente al Teatro (1978-1980) i fundador de la promotora Alcava, radicada al Teatro Bellas Artes de Madrid. Moviment, ritme i grans masses d’actors són els elements constants en el seu teatre.

Va ser un dels precursors de la renovació teatral a la ciutat de València a la dècada de 1950.

Morera encarna les dificultats del teatre universitari de l’època, com la manca de mitjans, de resposta i de suport institucional, però també en representa els encerts: la formació d'actors i públic, l'adopció de noves solucions escèniques, així com altres maneres d’expressió i formes dramàtiques de representació.

Va obtenir el premi Nacional de Teatre de direcció (1960) i d'escenificació (1972), així com el premi de la Crítica de Barcelona (1966) i el de Madrid (1981).

(Selecció)

4 novembre 1956. El viaje infinito. Sutton Vane. Teatro Club. Club Universitario.

2 desembre 1956. Londres, año cero. Violet Rutter. Teatro Club. Club Universitario.

8 març 1957. El pan de todos. TEU de Filosofia i Lletres. Club Universitario.

10 febrer 1959. Farsas del tonto y la estrella. Teatre Principal.

10 novembre 1959. Fedra. Unamuno. Teatro de Cámara Ateneu Mercantil.

6 desembre 1959. Vençut per la ironia. Rafael Villar. Teatro de Cámara Ateneu Mercantil.

20 febrer 1960. El amor de los cuatro coroneles. Peter Ustinov. Teatro de Cámara Ateneu Mercantil.

9 abril 1960. No n’eren deu? Martí Domínguez. Aula Ausiàs March-UV. Gran Teatre Alzira.

Aznar, M.; Diago, N.; Mancebo, M. F. (eds.). 60 anys de teatre universitari. València: Universitat de València, 1993.

Herreras, E. València-Cinema. Studio S. A.: 25 años de resistencia cultural. Alzira: Algar, 2001.

Josep Maria Morera i Buelti a enciclopèdia.cat

Breu documental sobre J. M. Morera