L'obra situa la ficció a París el 1784, concretament en una sala de rebre d'un palau rococó. L'acció es planteja com una interacció sense interrupcions entre només dos personatges: el Marqués de... i l'actor Gabriel de Beaumont. Tot i això, la peça es desenvolupa a partir d'una primera situació en què Gabriel, acompanyat per un criat, espera ser rebut pel Marqués; aquest tercer personatge, però, resulta ser el Marqués fent de criat. Aquest joc de disfresses és el primer dels enganys a què se sotmet Gabriel (i, alhora, el receptor). Una vegada descoberta la identitat del criat, l'acció planteja el suposat objecte de la visita de Gabriel: el Marqués, que ha escrit una obra sobre la mort de Sòcrates, vol que aquest la represente, però li proposa fer-ne abans una prova. Gabriel, no sense certa oposició inicial, accepta la proposta, el resultat de la qual no sembla satisfer el Marqués. Gabriel decideix abandonar el palau, però pateix un defalliment a causa del vi que havia begut mentre esperava el Marqués. L'actor pensa que ha estat enverinat, circumstància que l'aristòcrata no li desmenteix. Aleshores, li serà proposat un pacte: el Marqués donarà a Gabriel un antídot si torna a representar-ne el fragment anterior i aquesta vegada és del seu gust. El Marqués, una vegada feta la segona escenificació, donarà a l'actor el vertader verí i descobrirà tot el joc desenvolupat per tal de poder assistir a la mort de Gabriel.
L'obra, que ens endinsa en una reflexió sobre els límits entre la realitat i la ficció, o entre l'autenticitat i la representació, combina unes reflexions universals i suggestives amb una construcció ben atractiva per a un sector ampli de públic, en un equilibri difícil d'aconseguir, la qual cosa li ha permés una difusió àmplia.
Aquesta obra, sens dubte, és la que més èxit i difusió ha aconseguit en la producció de Sirera. Mostra d'això són els diferents muntatges duts a terme, les nombroses traduccions i les reedicions del text. El 1983 s'estrena en castellà a partir de la traducció de J. M. Rodríguez Méndez. Diverses són les traduccions fetes al francés des dels anys vuitanta, a l'italià des del 1990 i al portugués des del 1995. Del 1987 és la traducció a l'anglés de John London. A més, el text ha estat traduït al polonés, al gallec, al grec, a l’eslovac, al croata, a l’hongarés, al búlgar, al japonés i a l’estonià. El primer muntatge en castellà, a càrrec del Centro Dramático Nacional, amb direcció d'Emilio Hernández, es va reposar el 1985 i va fer gira per Espanya el 1986. El 1985 es munta en francés i el 1988 en anglés. Posteriorment, als inicis dels anys noranta del segle passat, s'escenifica en italià i es torna a representar en francés. El 1992 es munta a Veneçuela, el 1997 a l'Argentina i a Puerto Rico el 2001. També se'n fan produccions a Polònia (1993), a Grècia (1996), a Eslovàquia (1998), novament a França (2000) i a Croàcia (2000). Diversos han estat, així mateix, els muntatges en català: la Companyia Flotats (1993), Teatres de la Generalitat Valenciana (1995) o Espai Joan Brossa (2006). El 2007 va rebre el premi Max 2007 al millor text en català o valencià. Durant els darrers anys s'ha continuat muntant en castellà, a càrrec de Trece Producciones (Madrid, 2003), del Grupo Independiente de Teatro de Arte de Chihuahua (Mèxic, 2003) i com a coproducció dels Teatros del Canal de la Comunitat de Madrid, Maji (Maipo Arte Joven Internacional) de Buenos Aires, Concha Busto Producción y Distribución i Studio Teatro, sota la direcció de Mario Gas (Madrid, 2012, i Buenos Aires, 2013). Així mateix, s'ha estrenat a Tòquio (2006) i a São Paulo (2006). L'obra ha estat reeditada en nombroses ocasions. El 1978 és publicada, juntament amb L'assassinat del doctor Moraleda, amb un pròleg de J. M. Benet i Jornet, en la col·lecció «El Galliner» d'Edicions 62 (amb cinc edicions). Se'n feren set edicions més a la col·lecció «El Cangur». El 2009 es publica a «Educació 62», amb estudi preliminar de R. X. Rosselló (ja amb quatre edicions). La versió muntada per la Companyia Flotats fou editada el 1993 per Pagès Editors. Existeixen edicions, entre d'altres llengües, en castellà (1985, 1991 i 1999), en anglés (1988, 1992 i 2000), en italià (1994) i en francés (1998). Sens dubte, totes aquestes dades donen compte de l'enorme èxit i de la difusió mundial que aquesta peça ha tingut i continua tenint.
Benet i Jornet, Josep Maria. «Pròleg». A: Sirera, Rodolf. L'assassinat del Doctor Moraleda i El verí del teatre. Barcelona: Edicions 62, 1978.
Carbó, F. «Rodolf Sirera i la renovació del teatre valencià». Caplletra, núm. 14 (1993).
Gallén, Enric [et al.]. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Alzira: Bromera, 1999.
Gilabert i Barberà, P. «Veneno sin antídoto para el Sócrates histórico y la tragedia barroca en El verí del teatre (El veneno del teatro) de Rodolf Sirera. (Una dosis extrema de sadismo para atajar los excesos de la ficción teatral)». Estudios Clásicos, Revista de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, núm. 139 (2011).
Gilabert i Barberà, P. «Verí sense antídot per al Sócrates històric i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera. (Una dosi extrema de sadisme per aturar els excessos de la ficció teatral)». Methodos. Revista didàctica d’estudis clàssics, núm. 1 (2012).
London, J. «El verí del teatre». Visat (revista digital de literatura i traducció del PEN Club català), núm. 13 (2012).
O'Connor, P. W. Plays of the new democratic Spain 1975-1985. Lanham: University Press of America, 1992.
Pérez González, R. Guia per recórrer Rodolf Sirera. Barcelona: Institut del Teatre, 1998.
Pérez Montaner, J. «El verí del teatre». Catalan Writing (Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes), núm. 3 (1989).
Quirante, L. «Introducción». A: El verí del teatre, publicada dins l'antologia Teatro español contemporáneo, a carrèc de M. Pérez Coterillo. Mèxic: Ministerio de Cultura de España, 1991.
Rosselló, R. X. Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica). València-Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011.
Santolària Domingo, R. «El verí del teatre. Anàlisi d’una obra dramàtica». A: Gallén, Enric [et al.]. Aproximació al teatre de Rodolf Sirera. Alzira: Bromera, 1999.
El verí del teatre (obra completa) a l'Arxiu TVE Catalunya: <https://www.rtve.es/alacarta/videos/teatre-a-larxiu/arxiu-tve-catalunya-lletres-catalanes-veri-del-teatre/3510241/>
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar