Pep Cortés

Pep Cortés comença en teatre amb la companyia de teatre independent La Cazuela d'Alcoi. Ha treballat a València i Barcelona.

Cofundador, amb Mesalles, Coromines i Berrondo, de la companyia Teatre a la Deriva.

Ha fet cinema i televisió.

Pep Cortés prové de la tradició teatral alcoiana que representava la companyia de teatre independent La Cazuela. L’any 1987 va fundar La Cassola, que va desembocar en l’actual companyia La Dependent. Aquests tres grups reflecteixen la preocupació de Cortés per incidir en la societat des de dalt dels escenaris, amb unes obres que combinen la tradició i la modernitat. Pep Cortés destaca la importància de la investigació teatral en la societat en què vivim; un exemple d’aquesta implicació és Còmplices (2004), amb text d’Isabel-Clara Simó, i, més recentment, Bankabaret (2013).

És cofundador de la companyia Teatre a la Deriva, amb què estrenaren La força del costum, de Thomas Bernhard. Durant tots aquests anys no ha deixat de col·laborar amb la companyia La Dependent dirigint molts dels seus espectacles, així com tampoc en la vida cultural alcoiana. Ha dirigit espectacles per a infants i adults. Ha participat en espectacles del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana com a actor i com a director.

Premi a la millor direcció de la Generalitat Valenciana per Terentius (1997). Premi especial de la Crítica per La força del costum, de Thomas Bernhard. Premi de la Generalitat Valenciana al millor actor (1997) per La lliçó, de Ionesco.

16 gener 1981. La dama del mar. Henrik Ibsen. Juli Leal. Principal. T. Diputació.

25 maig 1989. La força del costum. Thomas Bernhard. Jordi Mesalles. Teixidors-Teatreneu. Teatre a la Deriva.

8 octubre 1990. Això diu que era… Enric Valor. Pep Cortés. CTEscalante-La Cassola.

8 març 1991. Dinamita a la sang. Sam Shepard. Puértolas. PQTeatre.

18 desembre 1991. La dona de negre. Susan Hill, Stephen Mallatratt. Rafael Calatayud. Teatre Talia. La Pavana.

21 juny 1992. Isabel, tres caravel·les i un embolicador. Dario Fo. Rialto. CDGV.

11 novembre 1993. Roberto Zucco. Bernard-Marie Koltès. Lluís Pasqual. Teatre Lliure.

30 novembre 1994. La Mandrágora. TGV. N. Machiavelli. Ramón Moreno. Rialto.

20 octubre 1994. Poquelín-Poquelén. Ximo Llorens. Pep Cortés. Talia. TGV.

5 desembre 1997. Terentius. Juanjo Prats. Pep Cortés. Rialto. TGV.

11 juny 2010. Què fem de la mare? Ximo Llorens. Pep Cortés. La Dependent.

10 febrer 2010. Las listas. Julio Wallovits. Teatre Poliorama. La Doma.

17 novembre 2012. Bankabaret. Creació col·lectiva. Pep Cortés. La Dependent. Casa de Cultura de Puçol.

• Herreras, E. (ed.). ¿Por qué un Teatre Nacional Valencià?: debate sobre producción pública. Alzira: UNED, 2003.

• Pàgina web de La Dependent