Logo Institut del Teatre
Territori: Carrer de Floridablanca, 135-139. Barcelona
Dates: 1903-1906
Redactor/a: Carme Tierz Grafià
Descripció

Construït el 1900, el que més tard havia de ser conegut com a Teatre de les Arts o Teatro de las Artes es va edificar per servir d’escenari d’una societat recreativa denominada Ateneo de la Izquierda del Ensanche. Aquella societat havia comptat ja amb un escenari a la seva seu (Gran Via de les Corts, 212), on es representaven comèdies catalanes o castellanes i s’hi oferien fins i tot exhibicions d’esgrima.

El teatre, ja al carrer de Floridablanca, va estar dedicat els primers anys a les activitats de la societat, entre elles al teatre d’aficionats i representacions de sarsuela les tardes de diumenge. La mateixa Margarida Xirgu, que en aquell moment rondava els 12 anys i ja s’estava convertint en una figura imprescindible del teatre no professional barceloní, hi havia treballat. El 1903 va obrir ja com a Teatro de las Artes.


Activitat

Cantants de sarsuela, com la tiple Blanca Matrás i el tenor Abos Martínez, hi van oferir representacions de sarsuela.

Durant la temporada 1903-1904, va recalar-hi el Teatre Íntim d’Adrià Gual que, sota el nom de Teatre Íntim-Teatre de les Arts, apareixia a les cartelleres a partir del novembre de 1903. El concepte «íntim» feia referència a la familiaritat que es volia aconseguir, mitjançant un grup reduït d’espectadors que accedien al teatre per invitació. La companyia va escenificar muntatges com La Margarideta, una tria i traducció signada per Joan Maragall d’algunes escenes del Faust de Goethe. Altres muntatges propiciats pel Teatre Íntim foren L’avar, de Molière, Prometeu encadenat o una sessió doble amb el Misteri de dolor, d’Adrià Gual, i Eridon i Armina, de Goethe, traduït per Maragall, a més d’obres d’Ibsen com Joan Gabriel Borkman, Quan despertem d’entre els morts, Els pilars de la societat i Rosmerholm.

El 1905 hi va debutar la companyia d’Enric Borràs amb el Fructidor d’Ignasi Iglésias. Era una iniciativa de la Societat Frederich Soler, que també promouria muntatges d’obres de Rusiñol (El místic), Guimerà (Maria Rosa) o Iglésias (La festa dels ocells, Joventut)

El teatre, com tants d’altres escenaris barcelonins de l’època, acabaria devorat pel foc. A les 4 de la matinada del 10 de juny del 1906 s’hi va declarar un incendi i els bombers van reaccionar tard i malament. Les flames van calcinar la sala, aleshores propietat de Rafael Puig, a més de destruir un local veí, La Bohemia, i atemorir tot el barri.

El solar seria ocupat, anys més tard, pel Gran Cine Bohemia i des del 1934 fins el 1973 s’hi ubicaria la Sala Gran Price, un espai que el 25 d’abril de 1970 va acollir el cèlebre primer Festival Popular de Poesia Catalana, un acte d’afirmació cultural, catalana i política, celebrat en ple franquisme.


Bibliografia

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena Edicions, 2013.

 


Fonts iconogràfiques

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x