Logo Institut del Teatre
Territori: Avinguda del Paral·lel, 100. Barcelona
Dates: 1900-1987
Redactor/a: Antoni Ramon i Graells
Descripció

A l’avinguda del Paral·lel, al xamfrà format pels carrers d'Aldana i del Comte Borrell, l’any 1900 s’inaugura el Teatre de les Delícies, que obre les seves portes amb una programació fonamentalment sarsuelera, que manté en canviar de nom i d’empresari l’any 1906. És aleshores que es rebateja com a Teatre Líric —no s'ha de confondre amb el Líric de l’Eixample—. L’any 1913, de Líric passa a Trianó, dedicat al music-hall, un nom que encara dura menys. El 12 de novembre del 1915 passa a dir-se Madrid-Concert, però tampoc per gaires anys, ja que el 6 de setembre del 1921 pren el nom de Gran Music-Hall «L’As».

Després d’una reforma d’importància, l’any 1924 la sala es reobre amb el nom que més perdura en la seva història i amb el qual és més coneguda: Teatre Talia.

Pels anys cinquanta, amb una programació fonamentalment dedicada al cinema, la sala acull esporàdicament la companyia de l'actor Pau Garsaball, que hi representa la comèdia ¡Blum!, o a La Bella Dorita, que hi estrena Rita Hilton, hotel de lujo. És aleshores que Ignasi Ferrés Iquino i Paco Martínez Soria compren l'edifici. Ja amb Martínez Soria com a propietari únic, la sala es reforma i la programació torna a dedicar-se a la comèdia. Hi actuen Joan Capri, que reposa Que vagi de gust, senyor comisari; Pau Garsaball, amb En Baldiri de la costa; o el mateix Paco Martínez Soria, amb Napoleón quiere vivir tranquiloJa tenim 600. Ja als anys setanta la companyia de Julia Gutierrez Caba hi posa en escena la comèdia d'Edgar Neville La vida en un hilo. A finals de la dècada el local reviscola amb els èxits de Paco Morán i Fernando Guillén: Violines y trompetasEl apagón o La señora presidenta.

L'any 1982, amb la mort del seu darrer propietari, Paco Martínez Soria, el teatre passa a dir-se Teatre Talia-Martínez Soria. Malgrat que s'hi posen en escena obres poc habituals en aquell escenari, com Las amargas lágrimas de Petra von Kant, de Rainer Werner Fassbinder, el local amb prou feines subsisteix. Una hora sin televisor, de Jaime Salom, és la darrera obra que s'hi representa. El teatre acaba tancant el mes de juny de l’any 1987. Dos mesos després pateix un sospitós incendi i tot seguit és enderrocat. A hora d'ara encara és un solar. L'Associació pro Teatre Talia Olympia reivindica el renaixement de la sala.


Bibliografia

Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel, nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Barcelona: Amarantos, 1993.

Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel, història d'un mite un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona. Lleida: Pagès, 1998.

Cabañas Guevara, Luis. Biografía del Paralelo, 1894-1934 recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona. Barcelona: Memphis, 1945.

Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.


Enllaços

Continguts relacionats


Generar PDF

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x