Compositora
Data de naixement23-3-1918
Lloc de naixementCastelló de la Plana (la Plana)
Data de defunció5-10-2007
Lloc de defuncióValència (l'Horta)
BiografiaCompositora, pianista i pintora. De família de músics, Matilde Salvador va estudiar amb el seu pare, el violinista Josep Salvador, amb la seua tia, la pianista Joaquima Segarra, i amb el compositor Vicent Asencio (1903-1979), amb qui es casaria posteriorment.
Va excel·lir com a compositora de cançons sobre poemes de grans poetes de la nostra literatura (Miquel Costa i Llobera, Salvador Espriu, Bernat Artola o Xavier Casp, entre d’altres). Igualment, va compondre algunes peces de cambra, tot i que —cançons a banda— destaquen especialment els seus ballets El segoviano esquivo (1951), El sortilegio de la luna (1954) o El ruiseñor y la rosa (1958), i sobretot, les òperes La filla del rei Barbut, òpera bufa en tres actes (1946) i Vinatea (1974).
La primera d'aquestes òperes es va estrenar en plena postguerra, raó per la qual constitueix una fita en el redreçament cultural valencià després de la desfeta. L’òpera estava concebuda per a titelles i tenia llibret del poeta Manuel Segarra i Ribes, que dramatitzava un episodi extret del relat Tombatossals de Josep Pasqual i Tirado (1930). Recentment ha estat remuntada amb cantants i actors pel grup Xarxa Teatre.
L’òpera Vinatea dramatitza la biografia de Francesc Vinatea, jurat en cap de la ciutat de València. El llibret, de factura molt més tradicional, és obra de Xavier Casp. L’obra, d’una gran maduresa musical, es va estrenar al Teatre Liceu.
Matilde Salvador va ser també compositora de música incidental per a diversos espectacles de teatre clàssic, com ara Las mocedades del Cid, de Guillem de Castro (1950); La viuda valenciana, de Lope de Vega (1962), etc. Especial interès té la que va compondre per al Betlem de la Pigà, peça nadalenca que es representa a Castelló de la Plana des del 1979, així com la que va fer per a la Famosa representación de la Asunción de Nuestra Señora a los cielos, que va tenir lloc el 1999 a la catedral d’aquesta ciutat.
SignificacióLa música teatral i coral de Matilde Salvador ocupen, després de la Guerra Civil, un lloc essencial en la recuperació de la cultura musical al País Valencià. D’un melodisme depurat (musicalment, hom la relaciona amb l’estil de Manuel de Falla i de Joaquín Turina), és un exemple perfecte de col·laboració entre les arts de l’espectacle i la música.
Estrenes
31 març 1946. La filla del rei Barbut. Teatre Principal (Castelló).
19 gener 1974. Vinatea. Gran Teatre del Liceu (Barcelona).
14 desembre 2007. La filla del rei Barbut. Dir. escènica: Xarxa teatre. Teatre Principal (Castelló).
BibliografiaBadenes, Gonzalo. Historia de la música de la Comunidad Valenciana. València: Levante-El Mercantil Valenciano, 1992.
Diversos Autors. La filla del rei Barbut. Castelló de la Plana: Castelló Cultural, 2007.
Seguí, Salvador. Matilde Salvador. Madrid: Fundación Autor, 2000.
Solbes, Rosa. Matilde Salvador, converses amb una compositora apassionada. València: Tàndem, 2007.
Fonts iconogràfiques
La filla del rei barbut a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/La_filla_del_rei_barbut>
Foto de Matilde Salvador al MAE
Redactor/a
Josep Lluís Sirera
