Gran Teatre del Bosc

Espai de lleure emparentat amb els parcs del passeig de Gràcia, el primitiu Teatre del Bosc era un edifici d'arquitectura precària però amb una activitat desbordant.

Josep Antoni Valls i Romà, l’empresari que el creà, havia començat essent impresor, i entrà en el món de l’espectacle fortuïtament, a causa del deute de l’empresari d’un cinema de Gràcia, La Campana, situat a la rambla del Prat, número 2, cantonada amb Gran de Gràcia. L’import del deute era de tal dimensió que l’any 1903 el local passà a ser gestionat per Valls, que, emprenedor com era, l’any següent es proposà construir-hi un teatre estable. Davant la negativa del propietari del sòl de donar-li permís, Valls trobà espai per a la seva iniciativa en una parcel·la propera, en l’indret de l’anomenat Bosc de la Virreina. El 19 de març de 1905 s’inaugura el nou local, amb el nom de Gran Teatro del Bosque, amb Marina, d’Arrieta. Al recinte del Teatre del Bosc, un autèntic centre de lleure, es podia posar en escena teatre, òpera i varietats en un entorn natural on fins i tot hi havia un skating club amb un glacier artificial de patinatge sobre gel.

Espai en constant remodelació, l’any 1914 s’hi aixeca de manera improvisada un circ d’estiu, segons recull Josep Valls en les seves memòries: «Las cuadras de los caballos y fieras estaban lindantes con la calle Rambla del Prat y encima se colocó la entrada general. El recinto constava de 32 palcos, 600 sillas de pista y unas 1.000 sillas de segunda clase. Además, bancos de madera en forma de gradas para 1.500 personas. En total el aforo era de cerca de 4.000 espectadores» (Martí, 2012, p. 49).

Circ, equilibristes, acròbates, trapezi volador, animals ensinistrats, feres, pallassos i fins i tot «l’home bala» actuaven al local, que el 21 de juny de 1916 es reobre amb el nom de Círculo Ecuestre Bosque. I no passa ni un any quan l’1 de febrer de 1917 comencen les obres del nou Bosc. Una sala de 2.800 localitats, amb una platea transformable en poques hores per a representacions de circ o de teatre, i dos pisos. A la façana, Josep Valls, que ja l’any 1907 havia encarregat a un jove Pau Gargallo quatre caràtules al·legòriques de la tragèdia, la comèdia, la música i el ball per a les quatre llindes de la façana del teatre d’aleshores, torna a encarregar la decoració escultòrica a l'artista ja consagrat. Els models d’aquelles «carotes», tal com eren anomenades popularment al barri, foren el mateix Gargallo, Ramon Reventós, Isidre Nonell i Pablo Ruiz Picasso.

Les projeccions cinematogràfiques, ja presents a l’origen del Teatre del Bosc, assoleixen un especial protagonisme a partir del 4 de setembre de 1926. Ja com a cinema, el local es reobre el 4 de setembre després d’una reforma arquitectònica per adaptar-lo a la nova activitat. Una nova reforma arquitectònica es fa l’any 1965. I de 1997 a 1999 es duen a terme les obres de l’actual Bosque Multicines, projectat per Enric i Robert Mir.