Logo Institut del Teatre

Rambla del Prat, 91, Barcelona. Gràcia.

Redactor: Antoni Ramon i Graells

Dates: 1905-1926
Descripció

Espai de lleure emparentat amb els parcs del passeig de Gràcia, el primitiu Teatre del Bosc era un edifici d'arquitectura precària però amb una activitat desbordant.

Josep Antoni Valls i Romà, l’empresari que el creà, havia començat essent impresor, i entrà en el món de l’espectacle fortuïtament, a causa del deute de l’empresari d’un cinema de Gràcia, La Campana, situat a la rambla del Prat, número 2, cantonada amb Gran de Gràcia. L’import del deute era de tal dimensió que l’any 1903 el local passà a ser gestionat per Valls, que, emprenedor com era, l’any següent es proposà construir-hi un teatre estable. Davant la negativa del propietari del sòl de donar-li permís, Valls trobà espai per a la seva iniciativa en una parcel·la propera, en l’indret de l’anomenat Bosc de la Virreina. El 19 de març de 1905 s’inaugura el nou local, amb el nom de Gran Teatro del Bosque, amb Marina, d’Arrieta. Al recinte del Teatre del Bosc, un autèntic centre de lleure, es podia posar en escena teatre, òpera i varietats en un entorn natural on fins i tot hi havia un skating club amb un glacier artificial de patinatge sobre gel.

Espai en constant remodelació, l’any 1914 s’hi aixeca de manera improvisada un circ d’estiu, segons recull Josep Valls en les seves memòries: «Las cuadras de los caballos y fieras estaban lindantes con la calle Rambla del Prat y encima se colocó la entrada general. El recinto constava de 32 palcos, 600 sillas de pista y unas 1.000 sillas de segunda clase. Además, bancos de madera en forma de gradas para 1.500 personas. En total el aforo era de cerca de 4.000 espectadores» (Martí, 2012, p. 49).

Circ, equilibristes, acròbates, trapezi volador, animals ensinistrats, feres, pallassos i fins i tot «l’home bala» actuaven al local, que el 21 de juny de 1916 es reobre amb el nom de Círculo Ecuestre Bosque. I no passa ni un any quan l’1 de febrer de 1917 comencen les obres del nou Bosc. Una sala de 2.800 localitats, amb una platea transformable en poques hores per a representacions de circ o de teatre, i dos pisos. A la façana, Josep Valls, que ja l’any 1907 havia encarregat a un jove Pau Gargallo quatre caràtules al·legòriques de la tragèdia, la comèdia, la música i el ball per a les quatre llindes de la façana del teatre d’aleshores, torna a encarregar la decoració escultòrica a l'artista ja consagrat. Els models d’aquelles «carotes», tal com eren anomenades popularment al barri, foren el mateix Gargallo, Ramon Reventós, Isidre Nonell i Pablo Ruiz Picasso.

Les projeccions cinematogràfiques, ja presents a l’origen del Teatre del Bosc, assoleixen un especial protagonisme a partir del 4 de setembre de 1926. Ja com a cinema, el local es reobre el 4 de setembre després d’una reforma arquitectònica per adaptar-lo a la nova activitat. Una nova reforma arquitectònica es fa l’any 1965. I de 1997 a 1999 es duen a terme les obres de l’actual Bosque Multicines, projectat per Enric i Robert Mir.


Activitat

Josep Valls, un autèntic self-made man, aconsegueix disposar d'artistes d'elenc del Liceu ja des de la primera temporada, gràcies al seu cercle d’amistats i a la seva empenta, i posa en escena L’Africaine, Carmen, Samson et Dalila, Rigoletto i La Bohème, entre altres obres, en una temporada intensa, com ho van ser totes les del Gran Teatre del Bosc.

Però l’esdeveniment més notable de la vida del teatre és, sens dubte, l’estrena de Madama Butterfly, de Puccini, l’any 1907. Una representació per a la qual Josep Valls va idear una campanya publicitària innovadora: va contractrar un tramvia de dos pisos que feia el recorregut de plaça de Catalunya a plaça de Lesseps amb una colla de comparses vestits i maquillats de japonesos al pis de dalt i una orquestra tocant fragments de l’obra al de baix. Amb uns guanys de 35.000 pessetes de l’any 1907, el negoci sortí rodó. Tal vegada la faceta d’impressor de Valls el va fer especialment hàbil en afers de comunicació que atraguessin el públic, com, per exemple, l’edició d’una revista de la sala, El Bosque. Órgano propiedad de la empresa de este teatro, amb un tiratge de 50.000 exemplars.

Malgrat que la programació del Teatre del Bosc no parà atenció especial al teatre català, en aquest terreny cal destacar la sessió del 10 d’octubre de 1917 en homenatge als cinquanta anys de teatre català i a «l’unich actor supervivent de tan gloriosa data, l’Hermenegildo Goula».


Bibliografia
  • Martí i Valls, Joan. Josep Valls, fabricant d’il·lusions. 2012. En línia: <http://www.bubok.es/libros/208426/Josep-Valls-fabricant-dillusions>
  • Munsó Cabús, Joan. «Bosque». A: Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Proa, 1995, p. 58-60.
  • Tierz, Carme, Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Viena Edicions, 2013, p. 21-22.  

Fonts iconogràfiques
  • 1. Gran Teatre Bosc. L’entrada des de la Rambla del Prat en temps de la seva inauguració. 1905.
  • 2. Els jardins del Gran Teatre Bosc.
  • 3. Gran Teatre Bosc. Sala.
  • 4. Gran Teatre Bosc. Saló.
  • 5. Gran Teatre Bosc. Representació de Madama Butterfly. 1905.
  • 6. Gran Teatre Bosc. Exterior.

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x