Logo Institut del Teatre

Alzira, La Ribera Alta del Xúquer, 21-4-1964 

Director,Coreògraf, Dramaturg, Emprenedor i Intèrpret

Redactor/a: Josep Lluís Sirera

Biografia

Carles Alberola va estudiar a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València. Actor i director, comença a escriure teatre a començament dels 90. Escriu dues de les seues primeres obres amb el novel·lista Ferran Torrent: O tu o res (1991) i Nit i dia (1993), premi al millor espectacle de la Generalitat Valenciana. La seua carrera professional experimenta un punt d'inflexió quan, amb el gestor Toni Benavent, funda el 1994 la companyia Albena teatre, amb què ha estrenat pràcticament la totalitat de les seues obres. En la seua producció, a més de les esmentades, destaquen Curriculum (escrita en col·laboració amb el dramaturg i narrador Pasqual Alapont), del 1994, i sobretot dos textos que el consagraran com un dels dramaturgs valencians més sòlids i més reconeguts per crítica i públic durant la darrera dècada del segle XX: Per què moren els pares (1996) i Mandíbula afilada (1998), premi Cavall Verd – Jaume Vidal Alcover (1998). En aquestes obres, com en les escrites en col·laboració amb Torrent, Alberola teatralitza les contradiccions que presenta el pas del temps en recordar/reconstruir la nostra història personal a partir de la pròpia memòria.

Tanmateix, serà Besos (1999), obra escrita per Alberola i per Roberto Garcia, la que el consagrarà com l'autor valencià de més èxit de públic. Es tracta d'una comèdia en què barreja hàbilment la nostàlgia per uns moments irrecuperables i un humor farcit de tendresa cap a uns personatges desvalguts que provoquen el somriure entre els espectadors, alhora que desperten en ells quelcom molt semblant a l'instint de protecció. Els mateixos autors reprendran la fórmula en Spot (2002). També aprofitaran l'èxit obtingut per a escriure Vint-i-tres centímetres (1999).

L'escriptura d'Alberola no s'atura, però, en aquestes obres, sinó que és autor de peces en què es capbussa en el tema del pas del temps entés com una realitat inexorable: Què lletja és la vellesa (1996) o 13 (2006). Igualment, ha escrit alguna obra de teatre infantil, com Joan el Cendrós (1998), també amb Roberto Garcia, que és una versió del relat de la Ventafocs traslladat al món dels adolescents actuals. En Que tinguem sort (2010), Alberola ens presenta una reflexió sobre la convivència tot al llarg dels temps, a través d'una parella d'actors que comparteixen professió durant molts anys.


Significació

L'acceptació del teatre d'Alberola per part d'un sector ampli del públic el situa com un dramaturg molt conegut i reconegut, almenys al País Valencià, i no sols entre els espectadors sinó també entre les companyies d'afeccionats, que recorren als seus textos molt sovint. Les versions en espanyol de les seues obres han gaudit així mateix d'una bona recepció. No oblidem, pel que fa a això, que també és guionista i actor de sèries de la televisió autonòmica (Canal 9).

L'humor que desprenen les situacions que ens presenta, la construcció dels tipus i els recursos a la nostàlgia i la tendresa, que naix de la feblesa de molts dels seus personatges, són clau en el seu èxit. A això hem d'afegir un tractament dels factors temporals molt àgil i una construcció fragmentada i molt dinàmica de les obres.


Estrenes

24 novembre 1993. Nit i dia. Ferran Torrent i Carles Alberola. Carles Alberola. Teatre Rialto (València).

13 desembre 1996. Per què moren els pares. Carles Alberola (aut i dir.). Centre cultural de Picanya (L’Horta Sud).

6 juny 1997. Mandíbula afilada. Carles Alberola (aut. i dir.). Festival internacional de Sitges (El Garraf).

21 gener 1999. Besos. Roberto Garcia i Carles Alberola. Carles Alberola. Gran Teatre. Alzira (La Ribera Alta).

6 setembre 2000. 23 centímetres. Roberto Garcia i Carles Alberola. Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama (Barcelona).

12 abril 2002. Spot. Roberto Garcia i Carles Alberola. Carles Alberola. Casa de Cultura, l'Alcúdia (La Ribera Alta).

1 abril 2006. 13. Carles Alberola (aut. i dir.). Sala L'Horta, Castellar (L'Horta Sud).

2 maig 2010. Que tinguem sort. Carles Alberola (aut i dir.). Sala L'Horta, Castellar (L'Horta Sud).


Publicacions

(1994). «Contar històries sense por a trair més que a un mateix». En: La Tarumba Teatre (eds.). Teatre valencià: joves creadors. Alzira: La Tarumba – Edicions Bromera, p.11-15

(1998). Per què moren els pares?. València: Tres i Quatre.

C. A.; Alapont, Pasqual (1998). Curriculum. Alzira: Bromera.

C. A.; Garcia, Roberto (2000). Besos. Alzira: Bromera.

(2000). Mandíbula afilada. Alzira: Bromera.

C. A.; Garcia, Roberto (2002). Vint-i-tres centímetres. València: Tres i Quatre.

C. A.; Garcia, Roberto (2003). Spot. Alzira: Bromera.


Bibliografia
  • Diago, Nel (1998). «Claves para leer el teatro de humor de Carles Alberola». Gestos, núm. 26, p. 164-166.
  • García, Roberto (2004). Albena Teatre. 10 anys. Amb el somriure d’un bes. Alzira: Bromera.
  • Herreras, Enrique (int.) (1998). Curriculum de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Alzira: Bromera.
  • Ragué-Arias, María-José (2000). ¿Nuevas dramaturgias? Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares. Madrid: CDT de l’INAEM,
  • Tortosa, Virgilio (2000). «Panorama de la dramatúrgia valenciana dels noranta». En Rosselló, Ramon X.; Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998). València: Universitat de València, p. 187-260.

Fonts iconogràfiques

A triar dins el material gràfic del web de la companyia

 


Enllaços

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x