Logo Institut del Teatre

Redactor: Antoni Ramon i Graells

Territori: Barcelona. Gràcia
Descripció

El sistema teatral de Barcelona es caracteritza per una morfologia estructurada per uns eixos i unes àrees que s’han anat configurant —han nascut, crescut i a vegades mort— al llarg de la història. Entre aquestes àrees teatrals, l’antiga vila de Gràcia té una força especial, en bona mesura donada per la pervivència d’un món associatiu d’origen vuitcentista i potser també per les decoracions de carrers per la festa major, una tradició d'un fort component escenogràfic.

El teixit de teatres de societats gracienques està format per fils diversos. Les sales d’entitats històriques, de rel catòlica i cultural com Els Lluïsos, el Cercle, el Centre i l’Orfeó Gracienc, constituirien una part de l'ordit d'aquest teixit, al qual s’afegirien altres locals, també de societats vuitcentistes, que en el període posterior a la mort del general Franco van passar a propietat municipal: el Centre Artesà Tradicionàrius (1985), en la seu de l’Artesà (1914), i La Violeta (2005), a l’antiga Sociedad de Fomento de la Villa de Gracia (1893), posterior Mútua d’Industrials i Comerciants de Gràcia. Un teixit del qual també formen part el Teatre Lliure (1976), a la Cooperativa La Lleialtat (1931); el Teatre Regina (1980), avui Jove Teatre Regina (1988), a l’Institut Llongueras; el Teatreneu (1988), a la Cooperativa de Teixidors a Mà (1890), i l’Almeria Teatre (2009), a la Casa d'Almeria; uns teatres, aquests darrers, de companyies i d’emprenedors teatrals que també es van instal·lar en les seus d’entitats de tipus i origen diversos. I amb l'ordit dels teatres a la italiana s’entrellaça la trama de les sales de petit format que han anat situant-se en espais variats: indústries, magatzems i fins i tot una perruqueria. Des de la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia (1989) a la minúscula Ruqueria Querubí (2007), passant per d'altres com La Caldera (1995), una real fàbrica de creació, i Porta 4 (2010), on es complementa la representació teatral amb la formació teatral.


Activitat

A la segona meitat del segle xix, a Gràcia, una de les viles del pla de Barcelona, hi trobem un extens teixit associatiu, reflex de la intensa vida social i cultural d’aquell territori en transformació, de rural a urbà. Un teixit, com ho era el mateix barri, constituït de peces ben diverses, de propietats que s’urbanitzaven situant una plaça en el seu centre. 

Entitats de tota mena en poblaven el territori. Unes eren catòliques, com la Pía Unión de Jóvenes Devotos de San Luis Gonzaga —els futurs Lluïsos de Gràcia—, el Centro Moral Instructivo —el Centre— i el Círculo Católico —el Cercle—. Unes altres, societats d’artesans i menestrals, més o menys progressistes, que, alhora que s’organitzaven en la defensa dels seus interessos, feien activitat sociocultural, com La Esmeralda, la Cooperativa La Lleialtat, la de Teixidors a Mà, o la Sociedad de Fomento Voluntario de la Villa de Gracia. Un panorama que es completava amb les societats de rel més cultural, com l’Orfeó Gracienc i els Cors d’en Clavé, i amb els ateneus obrers, llibertaris i socialistes, el rastre físic dels quals, no pas la memòria, s’ha perdut.

També han desaparegut del mapa teatral de Gràcia el Teatre del Bosc (1905-1926), el Teatre del Prado Catalán (1909-1912), el Coliseum Pompeia (1903-1949), el Teatre del Club Helena (1940-2004), l'Artenbrut (1993-2005) i, més recentment, La Caldera (1995-2013).


Bibliografia

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x