Francesc Sanz Baldoví

Intèrpret

Paco Sanz va iniciar la seua trajectòria professional com a intèrpret de guitarra (va ser, de fet, deixeble de Francesc Tàrrega) i cantant de sarsuela, però aviat incorporarà a les seues actuacions números de transformisme (serà conegut com a Camaleonte) i monòlegs còmics, com Oratoria fin de Siglo o Oratoria modernista (de creació pròpia).

El 1900, influït pels números del ventríloc Marthen, comença a treballar aquesta disciplina artística, a la qual afegirà de seguida una sèrie de titelles, comprats a Ventura Carné, i diversos autòmates, que des d'aquell moment fabricaran per a ell l'escultor Francesc Boví i el mecànic Llorenç Mataix. L'èxit va ser gairebé immediat, ja que Sanz sabia combinar als espectacles la ventrilòquia, la perfecció tècnica en l'acabat els ninots i, finalment, la ironia i el sentit de l'humor, sempre visibles en tots els diàlegs que establia amb les seues criatures. Sanz actuarà, doncs, no sols als principals teatres de València, sinó també als de Madrid (on se'l contracta al Circo Parish, després Circo Price), d'Alacant o de Barcelona (el 1903 va intervenir en la inauguració del nou Teatre Arnau, i posteriorment ho faria en altres teatres, com el Tívoli).

La seua fama el du a fer, d'ençà el 1912, tres llargues campanyes per terres americanes, amb actuacions des de l'Havana fins a Santiago de Xile, tot passant per Mèxic. Són, al capdavall, centenars d'actuacions-exhibicions de les seues habilitats i demostracions del que eren capaços els seus ninots.

Sanz va arribar a disposar d'un planter de divuit autòmats, la majoria de dimensions humanes. Hi destaquen sobretot dos: Don Liborio, que comentava amb humor i ironia l'actualitat del moment (amb un enfocament més aviat liberal), i Frey Volt, un orador erudit que tenia la particularitat tècnica de ser manipulat a distància per Sanz.

La seua fama va fer que els seus personatges es convertiren en els protagonistes d'un film rodat el 1918: Sanz y el secreto de su arte, dirigit pel cineasta valencià Maximilià Thous, film restaurat el 2011 per la Fimoteca Valenciana. Al film s'explica el funcionament dels autòmats que, posteriorment, protagonitzen una petita obra com si foren personatges de carn i ossos.

En esclatar la Guerra Civil, Sanz acabava de retornar del seu tercer viatge per l'Amèrica llatina i es refugia a França, d'on retornarà a l'acabament del conflicte per morir a València.

Sanz va popularitzar al País Valencià les tècniques de la ventrilòquia i la manipulació moderna dels titelles. Amb un concepte del tot modern del seu treball, va deixar testimonis (gravacions de veus i el film ja esmentat) de la seua tècnica.

Izquierdo Anrubia, José. Francisco Sanz Baldoví. El prodigioso caballero de la fantasía. <http://www.historiadeanna.com/LIBROS/sanz.pdf> [Data consulta: 25 març 2020].

Oltra Albiach, Miquel. Vorejant la història. Els titelles valencians (1875-1975). Albaida: Museu internacional de titelles d’Albaida, 2000.

Ramos Altamira, Ignacio. El mejor ventrílocuo del mundo. Paco Sanz en los teatros de Madrid (1906-1935). Sant Vicent del Raspeig: Editorial Club Universitario, 2010.

Thous Llorens, Maximilià; Sanz, Francisco (dirs.). Sanz y el secreto de su arte. Barcelona: Hispano Films, 63’.

Museu internacional de titelles d'Albaida