Salvador Giner i Vidal

De família de músics, Salvador Giner és considerat el pare del poema simfònic valencià, amb peces de música descriptiva amb forta càrrega d'elements del folklore valencià com Una nit d'albaes (1881) o Es chopá... hasta la Moma (1886). El seu catàleg abasta un total de 438 obres de tota mena, amb especial esment per a les misses i els motets, així com per a les peces corals. Destaquen, així mateix, les partitures per a teatre musical: música incidental per a teatre, sarsueles i òperes.

Giner va compondre un total de nou òperes, que palesen la influència de l'òpera italiana, que era la que gaudia de més acceptació entre els espectadors valencians. Així, ¡Sagunto! (1890; segona versió, 1901) dramatitza el conegut episodi de la destrucció de Sagunt. El llibret —en castellà— és obra d'un poeta renaixencista valencià, Lluís Cebrian i Mezquita. Una altra òpera, El fantasma (1901), gira al voltant d'un episodi comicocostumista (l'aparició d'un suposat fantasma a l'Horta de València); Giner va ser autor del llibret de l'obra. Finalment, és destacable Morel (1901), adaptació d'una sarsuela seua (El rayo de sol, 1883), que va tenir llibret del valencià Antoni Chocomeli. Aquesta òpera (com la sarsuela originària) escenifica la lluita entre els elements tradicionals (la noblesa) i les tendències modernes, representades pel treball i el progrés.

Entre les partitures per a sarsuela (28) destaquen, a més de les que es poden adscriure a la sarsuela còmica, les que desenvolupen temes costumistes valencians, en algun cas amb components dramàtics i llibrets bilingües o en valencià: Nit d'albaes (1900), amb text de Josep Guzman Guallar; Foc en l'era (1900), llibret de Maximilià Thous i d'Elies Cerdà, i, sobretot, El roder (1905), amb llibret d'Eduard Escalante i Feo.

A València, Giner va contribuir a la consolidació del poema simfònic, molt vinculat a la música de caire folklòric, i incorporà aquesta mena de música a la que va escriure per a l'escena: hom pot dir que amb ell la sarsuela valencianitza els seus referents musicals i esdevé un gènere assimilable, pel que fa al costumisme, al sainet. En el terreny operístic, sense trencar amb els gustos italianitzants dominants a València, enriqueix els temes i els apropa a la cultura i les tradicions dels valencians. Giner va ser, en fi, una peça clau en la fundació de la Banda Municipal de València, fundà l'Orfeó El Micalet (en la línia dels cors Clavé i que fou la base de la Societat Coral El Micalet) i també fou professor de composició al Conservatori Musical de València, on deixà una escola de compositors de música teatral valenciana que va perviure durant bona part del segle xx.

20 desembre 1890. ¡Sagunto! Teatre Principal, València.

14 novembre 1900. Nit d'albaes. Teatre de la Princesa, València.

13 abril 1901. El fantasma. Teatre Pincipal, València

18 abril 1901. Morel. Teatre Principal, València.

18 octubre 1905. El roder. Teatre Apolo, València.

• Badenes, Gonzalo. Historia de la música de la Comunidad Valenciana. València: Levante-El Mercantil Valenciano, 1992.
• Galbis, Vicente; Garcia, Hilari. Catàleg de la producció musical de Salvador Giner. València: Universitat de València, 2010.
• Loras, Manuel. El patriarca de la música valenciana. València: Universitat Politècnica de València, 2007.
• Sancho, Manuel. El compositor Salvador Giner. Vida y obra musical. València: Ajuntament de València, 2002.

 Se li pot demanar a la Societat Coral el Micalet una imatge de Salvador Giner

•  Societat Coral Miquelet