València (L'Horta)
Redactor: Josep Lluís Sirera
Dates: 24-12-1908 – 26-3-1961El Teatre Eslava va iniciar la seua trajectòria com un modest local dels anomenats de cafè-teatre. La seua excel·lent ubicació, al carrer de Pi i Margall —actual passeig de Russafa—, al costat d’un altre local emblemàtic —el Teatre Russafa— i ben a prop de l’estació de ferrocarril, va aconsellar el seu empresari, Vicent Barber, d'ampliar-lo en la següent temporada i reconvertir-lo així en un teatre dedicat preferentment al drama i la comèdia. Es va encarregar de les obres un dels arquitectes valencians més importants del període, Vicent Cortina, que va dissenyar un saló amb planta rectangular i un pis amb deu llotges, cinc a cada lateral. Tot i que el local no podia competir en dimensions amb els grans teatres valencians contemporanis, com el Principal o el Teatre de la Princesa, va adquirir de seguida una gran anomenada per la decoració, amb un estil anomenat neonazarí perquè jugava amb referents decoratius extrets de l’Alhambra granadina i, en general, de l’arquitectura orientalitzant. Fins a la Guerra Civil, aquesta decoració estava pintada amb tonalitats blanques, però després es va policromar i, fins i tot, s'hi va afegir un joc automàtic de llums. Tot plegat, la seua singularitat i les seues dimensions més aviat modestes pel que era habitual a l'època, va fer que els valencians del període l’anomenaren la bombonera.
La gestió empresarial de la família Barber va convertir l’Eslava en el teatre predilecte de la burgesia de tarannà més liberal i de les capes intel·lectuals de la ciutat, perquè des del primer moment va contractar les companyies més representatives del panorama teatral espanyol, que hi van actuar sovint abans de pujar a l’escenari del Principal. Per exemple, les primeres actuacions de Margarida Xirgu a València, la temporada 1913-1914, van tenir lloc en aquest teatre. Altres actors i actrius que hi actuaren durant els anys que va mantenir les seues portes obertes van ser Catalina Bárcena, Pepita Serrador, Leocadia Alba, Irene López Heredia, Emilio Thuiller, Ricado Calvo, Pepe Isbert, Paco Rabal, etc. El local, a més, va mantenir durant moltes de les temporades de la seua existència companyies titulars, entre les quals van destacar les d’Amparo Martí i Paco Pierrà, la de Rafael Rivelles i la d’Ismael Merlo, etc.
La greu crisi teatral que va afectar especialment el País Valencià durant els darrers anys de la dècada dels cinquanta va provocar que l’Eslava acabés tancant les portes i fora demolit malgrat els seus valors arquitectònics.
Aldana, Salvador (coord.). Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana. València: Consell Valencià de Cultura, 1994.
Sena, Rafael. Els espectacles públics de la ciutat de València. València: Carena, 2013.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
