Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 11-4-1832
Lloc de naixement: València (L'Horta)
Data de defunció: 31-11-1897
Lloc de defunció: Madrid
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

Periodista, dramaturg, actor i director artístic. De família benestant, cursà estudis de dret a la Universitat de València, però no va excercir la professió. Després d'uns anys com a funcionari, es va dedicar a la literatura. Va ser director del setmanari humorístic El Saltamartí (1861-1862).

Traslladat a Madrid, va treballar com a actor i com a director artístic de diversos teatres madrilenys (com La Zarzuela i el Teatro Real), així com de companyies com la de María Guerrero.

Com a dramaturg, va escriure tant en espanyol com en català. En el primer cas, va escriure obres de tipus còmic, tant comèdies (per exemple, La espada de Satanás, 1867) com joguets còmics (Artistas para La Habana, 1877). Igualment, escrigué diverses sarsueles (Azulina, 1876), tot i que l'obra que li va donar fama va ser la comèdia de màgia La almoneda del diablo (1862), una de les millors d'aquest gènere de gran espectacle.

Conreà el teatre en català amb nombrosos sainets, així com diverses peces de circumstàncies. Entre els primers, destaquen De femater a lacayo (1858), Les eleccions d'un poblet (1859), Un rato en l´Hort del Santíssim, En les festes d'un carrer i Una paella (1861), La mona de Pascua i La flor del Camí del Grau (1862) i, finalment, Una broma de sabó (1866). Entre les segones, és autor d'una peça patriòtica amb motiu de la guerra amb el Marroc (La toma de Tetuán, 1861) i d'una altra per a una funció en benefici dels damnificats d'una riuada del Xúquer (Aiguar-se la festa, 1864). Així mateix, va escriure Telèmaco a l'Albufera (1866), una paròdia de la peça El joven Telémaco, del repertori dels Bufos Arderius.


Significació

Tot i que Liern no ultrapassà mai els límits del gènere sainetístic, va anar més enllà dels quadres de costums i va deixar-hi la seua empremta com a constructor de peces teatrals i de tipus còmics. Contemporani de Bernat i Baldoví, fa una passa més enllà tant per la millor estructura de les seues obres, com pel fet de situar-les —en alguns casos— en ambients més urbans, en la direcció que pocs anys després recorrerà amb gran èxit Eduard Escalante. Malgrat això, l'obra de Liern encara es troba mancada d'un estudi de conjunt, així com d'edicions crítiques.

 


Publicacions

Liern, Rafael Maria. Obras dramáticas. València: Biblioteca del Diario Mercantil, 1861.

 

Liern, Rafael Maria. Edicions facsímils de La flor del camí del Grau, Una broma de sabó i Una paella. València: Librería París-València, 1992 [1990] [1970].

 

Liern, Rafael Maria. La almoneda del diablo. Biblioteca Virtual Cervantes. <http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12604739776934861865402/029289.pdf?incr=1> [Consulta: 6 juny 2013]


Bibliografia

Rodríguez Sánchez, Tomás. Catálogo de dramaturgos españoles del siglo XIX. Madrid: Fundación Universitaria Española, 1993, p. 325.

Sanchis Guarner, Manuel. Els inicis del teatre valencià modern, 1845-1874. València: Universitat de València, 1980.

Sansano, Gabriel (dir.)  «Rafael Maria Liern i Cerach». A: Teatre popular valencià. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x