Dramaturg
Sueca, la Ribera Baixa, 19-3-1809 - València, 31-12-1864
Dramaturg
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Dramaturg, publicista i poeta. Doctor en dret, jutge de primera instància a Catarroja (l'Horta Sud) entre 1835 i 1840. En juny de 1843 és nomenat batlle de Sueca, càrrec a què renuncia poc abans de l'aixecament de Narváez contra el regent Espartero (juliol de 1843). És elegit diputat a les Corts generals l'any següent i per aquesta raó es trasllada a Madrid, on desenvolupa una intensa vida periodística i literària. Encara és nomenat altra volta batlle de Sueca (octubre-novembre de 1854), però ja per aquestes dates es desentén de l'activitat política i se centra en la seua carrera literària.
Com a escriptor, el que li va permetre guanyar més reconeixement va ser la tasca com a promotor de publicacions periòdiques, a cavall entre el periodisme satíric i el simplement humorístic. Va col·laborar a El Mole, publicació fundada per Josep Maria Bonilla, amb un fort caràcter progressista i bilingüe. Posteriorment, Bernat fundarà diverses publicacions, com ara La Donsayna (1844), El Tabalet o El Sueco (totes dues de 1847). Va col·laborar també en diverses publicacions humorístiques de Madrid, en diaris com el madrileny El clamor público (1854) o en publicacions literàries com la valenciana El Fénix (1844). Part de la seua poesia, d'orientació satírica i festiva, la va anar publicant en col·leccions com Epigramas de Cuaresma (1840), La coalición o el perro y el gato (1853) o Proclama de un solterón (1856).
Bernat i Baldoví va ser, també, un dels primers a donar categoria literària als llibrets de falla, reculls poètics que serveixen per a explicar l'argument dels monuments fallers. Alguns dels que va escriure han adquirit caràcter de clàssics perquè consagren el to satíric i la intencionalitat eròtica de les falles. Com a exemples: El conill, Visanteta y don Facundo (1855), Colau, els ous y doña Inesilla (1856).
La seua dedicació al teatre va ser, igualment, molt intensa. Com a dramaturg en castellà, li devem algunes peces costumistes i d'intencionalitat política, com El pretendiente labriego o El Gafaut (1846) i Si te pica… ráscate u Obedecer al que manda, versió castellana de Qui tinga cucs… (1855). Va escriure també la sarsuela Los pastores de Belén, model dels pessebres escrits al País Valencià.
Major importància té Bernat com a dramaturg en català, tot i que la fama li prové gairebé en exclusivitat per una peça: El virgo de Visanteta (signada amb el pseudònim d'«Una musa més puta que les gallines» i publicada per primer cop el 1845, però escrita amb tota probabilitat alguns anys abans). El to fortament eròtic de l'obra li ha garantit un èxit indiscutible des del moment mateix de la seua publlicació. L'escàndol provocat per l'obra va dur l'autor a publicar una versió amb menys càrrega eròtica: Pasqualo y Visanteta (1846)
És injust, però, oblidar que és autor també de peces ben estimables amb què explorava els límits i les característiques d'un gènere encara en consolidació com era el sainet. Així, trobem peces que es mouen en un terreny proper al costumisme: Un ensayo fet en regla (1845), La tertúlia de Colau o pataques y caragols (1855), Un fandanguet en Paiporta (1858), Cheroni y Bartoleta, qualificada de tonadilla popular, i Batiste Moscatell (1862), obres en què predomina el quadre de costums i la presentació dels personatges sobre el desenvolupament argumental. Fa provatures també en el gènere de la paròdia teatral amb El agüelo pollastre (1858), a partir de Don Juan Tenorio. Esment especial mereix Qui tinga cucs que pele fulla u Obedecer al que manda (1853), peça de clara intencionalitat política. Cal recordar, per fi, que Bernat és també autor de tres miracles vicentins, que es troben en la base de la configuració clàssica d'aquest gènere del teatre religiós valencià.
La producció dramàtica de Bernat i Baldoví és fonamental en el teatre valencià vuicentista, perquè dóna carta de naturalesa als quadres de costums (rurals), perquè aclimata la paròdia com a gènere i com a procediment teatral (el monòleg inicial de Vicenteta a la seua obra és una hàbil i divertídissima paròdia del de Segismundo a La vida es sueño calderoniana) i, finalment, perquè enriqueix els procediments còmics emprats pels sainetistes valencians: Un ensayo fet en regla, per exemple, és ensems un quadre de costums teatrals (un assaig d'una companyia d'aficionats) i un recull de recursos còmics, tant verbals com físics. Cal afegir-hi que les obres de Bernat es troben escrites en un català prou correcte, malgrat les concessions, per motius còmics habitualment, al castellà.
7 setembre 1845. Un ensayo fet en regla. Teatre de Sueca.
17 gener 1853. Qui tinga cucs que pele fulla. Teatre Principal (València).
20 febrer 1858. Un fandanguet en Paiporta. Teatre Principal (València).
22 novembre 1858. L'agüelo Pollastre. Teatre Principal (València).
Recomane escanejar dues portades d'edicions de Bernat (una la d'El Virgo) que teniu a l'IT
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar