Joan Timoneda

Dramaturg

ca 1518/1520

València (l'Horta)

1583

València (l'Horta)

De família menestral, Timoneda va treballar inicialment d'assaonador. Aviat, però, es va dedicar al negoci dels llibres, no sols venent-ne sinó propiciant-ne la publicació a l'estil dels actuals editors, especialitzant-se en llibres de preu econòmic de tipus pràctic, religiós i literari, així com de plecs solts. Fruit d'aquesta dedicació van ser diversos reculls de romances i diversos cançoners, entre els quals destaca amb llum pròpia Flor de enamorados (1562), que inclou 54 composicions en català d'un total de 280.

Com a autor, Timoneda va escriure nombroses poesies, que va publicar habitualment als cançoners i romancers que ell mateix editava. Sobresurt, però, com a narrador, amb col·leccions de relats breus (novelle) i facècies. La més coneguda és El Patrañuelo (1567), un recull de vint-i-dues novelle que és capdavanter d'aquest gènere en les lletres espanyoles.

Al costat de la seua tasca com a literat, llibreter i editor, cal situar la seua dedicació al teatre. Actor esporàdic, han estat lloades les edicions de les obres dramàtiques de dos dels primers dramaturgs castellans del període: Alonso de la Vega (Las tres famosísimas comedias, 1566) i, sobretot, Lope de Rueda (Las cuatro comedias i els pasos recollits a El Deleitoso, 1567, i la col·lecció de pasos Registro de representantes, 1570). Atès que totes aquestes col·leccions van ser editades després de la mort dels autors, hom ha discutit fins a quin punt Timoneda es va limitar a preparar-ne l'edició o si, com sembla més probable, va revisar i esmenar també les obres.

Timoneda, però, no es va limitar a fer d'editor sinó que va publicar també diversos reculls de textos dramàtics, dels quals va responsabilitzar-se de manera explícita. És el cas de les Tres comedias, editades per ell el 1559, que són dues versions lliures d'obres de Plaute (Amphitrion, Menenos) i una altra d'Ariosto (Cornelia). Totes tres estan escrites en prosa i són bons exemples de dramatúrgies d'actualització i contextualització a la societat valenciana del moment. El 1565, i amb el pseudònim de Juan de Diamonte, va publicar un recull d'obres teatrals en vers, la Turiana. Hi trobem farses molt divertides com La Trapacera i, fins i tot, una tragicomèdia, La Filomena. Hi ha discussió sobre si es tracta d'obres originals seues (com és l'opinió dominant) o ens trobem davant dramatúrgies més o menys lliures d'obres preexistents. En qualsevol cas, la col·lecció té un fort to populista amb presència de personatges còmics (els bobos), enjòlit, situacions sentimentals i barreja d'estils, que les allunya del to cultista de les Tres comedias i les acosta a la pràctica de les primeres companyies professionals del període.

Timoneda també és autor i editor de teatre religiós. Les obres d'aquest estil es troben agrupades en tres col·leccions: el Ternario espiritual (1558) i els dos Ternarios sacramentals (tots dos del 1575). Es tracta d'obres que se situen decididament en el camí de la consolidació del gènere dels autos sacramentales castellans i s'allunyen, en conseqüència, de la tradició dels misteris autòctons —per inspiració, això, de l'arquebisbe de València, Joan de Ribera (un dels promotors de la Contrareforma a les nostres terres)—. Destaquen molt especialment dos autos del primer ternari: l'Aucto del Castillo de Emaús, en català i castellà, i l'Aucto de la Iglesia, en català.

Batllori, J. M. (int. i ed.). A: Timoneda, Joan. L'Església militant i El castell d'Emaús. Barcelona: Edicions 62, 1967.

Juliá Martínez, Eduardo (int. i ed.). A: Obras de Juan de Timoneda. Madrid: Real Academia Española, 1947.

Diago Moncholí, Manuel Vicente. «La práctica escénica populista en Valencia». A: Diago, Manuel V.; Ferrer, Teresa (eds.). Teatro y prácticas escénicas, I: El Quinientos valenciano. València: Institució Alfons el Magnànim, 1984, p. 329-353.

Fuster, Joan. La Decadència al País Valencià. Barcelona: Curial, 1976.

Garcia Santosjuanes, Carmen. «El teatro religioso de Joan Timoneda». A: Diago, Manuel V.; Ferrer, Teresa (eds.). Teatro y prácticas escénicas, I: El Quinientos valenciano. València: Institució Alfons el Magnànim, 1984, p. 137-161.

Juliá Martínez, Eduardo. «Originalidad de Timoneda». Revista Valenciana de Filología, núm. V (1955-1958), p. 91-151.

Wardropper, Bruce W. Introducción al teatro religioso del Siglo de Oro. Salamanca: Anaya, 1967.

Josep Lluís Sirera