Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 1554-1555
Lloc de naixement: Diòcesi de Sogorb
Data de defunció: 6-2-1602
Lloc de defunció: València (L'Horta)
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Identificacio/ns

Dramaturg


Biografia

Canonge de la Seu de València des del 1584 (per això és més conegut com El canónigo Tárrega), on ocupà diversos càrrecs relacionats gairebé tots amb l'administració dels béns de la catedral i del seu capítol. Paral·lelament, va relacionar-se amb els literats espanyols de l'època, entre els quals va obtenir aviat una gran fama com a poeta i dramaturg. Va exercir com a consiliari a la valenciana Academia de los Nocturnos (1591-1594). Al Cancionero d'aquesta acadèmia trobem nombrosos poemes i discursos seus de molt correcta factura i, sovint, d'un to eroticofestiu molt notable. Va formar part dels jurats de diverses justes poètiques celebrades a la ciutat de València.

Com a dramaturg, es conserven un total de deu comèdies seues: El Prado de Valencia, El esposo fingido, El cerco de Rodas, La perseguida Amaltea, La sangre leal de los montañeses de NavarraLas suertes trocadas y torneo venturosoEl cerco de Pavía, La duquesa constante, La fundación de la Orden de Nuestra Señora de la Merced i La enemiga favorable (totes publicades després de la seua mort). Li és atribuït també l'Auto Sacramental del Colmenar, publicat el 1616. Són obres que abans de la publicació ja devien circular, amb tota probabilitat, de forma manuscrita, i que en alguns casos es van representar. Cervantes, Agustín de Rojas i Lope de Vega, entre d'altres, el citen en termes elogiosos.


Significació

La crítica posa de manifest que les obres de Tàrrega constitueixen una etapa fonamental en el procés de consolidació de la comèdia barroca espanyola, i alguns dels seus trets el situen en el procés de transformació de les fórmules cortesanes del teatre valencià de la primera meitat del segle XVI. Això pot explicar la presència d’elements estretament relacionats amb els fastos cortesans, els jocs verbals, la presència de trets tràgics i de personatges nobles, els referents històrics, etc. En resum: Tàrrega és un autor que, tot i que camina decididament cap a la comedia nueva, ho fa sense renunciar a una part considerable de l’herència del teatre valencià del segle XVI.


Publicacions

Ferrer Valls, Teresa (ed.). Teatro clásico en Valencia. Madrid: Fundación Castro, 1997.

 

Juliá Martínez, Eduardo (int. i ed). Poetas dramáticos valencianos. 2 vols. Madrid: RAE, 1929.


Bibliografia

Canet, José Luis; Sirera, Josep Lluís. «Francisco Agustín Tárrega». A: Canet, José Luis (ed.). Teatro y prácticas escénicas, II: la comedia. Londres: Tamesis Books, 1986, p.105-130.

 

Froldi, Rinaldo. Lope de Vega y la formación de la comèdia. Salamanca: Anaya, 1973.

 

Sirera, Josep Lluis. «Los prelopistas valencianos». A: Huerta Calvo, Javier (dir.). Historia del teatro español. Madrid: Gredos, t. I., 2003, p. 501-525.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar

 

CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar

 

MAE
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar

 

Carregant...
x