Logo Institut del Teatre
Subtítol: Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas en Valencia acostumbran a hazer y tener en las visitas que se hazen unas a otras.
Autor/s: Joan Ferrandis d'Herèdia
Local estrena: Residencia virreinal de València
Data estrena: 1524/1525 i 1541
Lloc publicació: València
Editorial/s: Joan Mey
Data publicació: 1562
Redactor/a: Josep Lluís Sirera
Descripció

Publicada dins Las obras de don Joan Fernández de Heredia, assí temporales como espirituales (1562), existeix un manuscrit de la producció de Joan Ferrandis d’Herèdia, amb una versió amb variants. Es troba a la biblioteca de l’Institut del Teatre i procedeix del fons Sedó.

L’obra, de 746 versos, ens presenta diverses situacions al voltant de la visita que unes dames fan a una altra, la Senyora, que hom ha identificat amb Jerònima Beneito, l’esposa de l’autor. Aquesta es prepara per a rebre-les, la qual cosa provoca un seguit de picabaralles amb les serventes, Catalina i Guzmana. Com que aquestes són castellanes i parlen en aquesta llengua, i la senyora és valenciana i parla en català, els enfrontaments deriven aviat cap a un contrast entre els costums valencians i els castellans que tenen l'una i les altres.

Arriben les dames visitants, acompanyades de cinc cavallers, un dels quals és portuguès i intervé en aquesta llengua, mentre que la resta dels cavallers ho fan en espanyol, que és la llengua que habitualment empren les dames, a excepció de la Senyora. Es desenvolupa un seguit de parlaments en què les cinc parelles intercanvien agudeses, juguen a jocs de saló com el de les meravelles, dansen, etc. L’obra finalitza quan un rei d’armes presenta un cartell de desafiament contra els cavallers, cosa que fa suposar que l’obra es concloïa amb un torneig. En 1541, amb motiu de la segona representació, Ferrandis d’Herèdia va escriure un pròleg de 270 versos per a justificar el fet que es tornés a representar l’obra. Es troba protagonitzat per la Senyora, que és identificada com la dona de l’autor, i el mateix autor. La situació dona peu a diversos retrets molt divertits en la línia dels tradicionals enfrontaments entre homes i dones.


Significació

La temàtica present en diversos moments de l’obra (guerra de sexes, enfrontaments entre senyores i criades, etc.) han permès de contextualitzar-la en la tradició dels col·loquis satírics valencians dels segles XV i XVI. La Vesita cal llegir-la també dins les convencions de l’espectacularitat cortesana, molt important a València durant la primera meitat del segle XVI, i de la qual tenim molt bones mostres a El Cortesano de Lluís del Milà. En qualsevol cas, l’obra presenta un ritme teatral francament reeixit i és una bona mostra d’un tipus de teatre allunyat dels patrons del teatre espanyol del Segle d’Or, que són els que acabarien imposant-se al teatre valencià des de les darreries del segle XVI.


Bibliografia

Iborra, Enric (int. i ed.). Teatre del Renaixement i la Decadència. València: Institució Valenciana d’Estudis i Investigacions, 1987.

Massot i Muntaner, Josep (ed.). Teatre medieval i del Renaixement. Barcelona: Edicions 62, 1983.

Romeu i Figueras, Josep (int. i ed.). Teatre profà. Barcelona: Barcino, 1962.

Sirera, Josep Lluís. «Espectáculo y teatralidad en la Valencia del Renacimiento». Edad de Oro, núm. V (1986), p. 247-270.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x