Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud

De nissaga aragonesa, aquest noble valencià, senyor d'Andilla (els Serrans), va participar en la guerra de les Germanies enfrontant-se amb el bàndol agermanat. Va pertànyer a la cort virregnal valenciana de Germana de Foix i Ferran de Calàbria, on va excel·lir com un dels assistents a les vetllades poètiques que hi tenien lloc. Ben relacionat amb els poetes valencians del període, Lluís del Milà el va convertir en una mena d'antagonista seu a les festes que narra a El Cortesano. Va tenir lligams familiars amb el poeta Joan Boscà, car la dona d'aquest darrer, Anna Giron de Rebolledo, era neboda de Ferrandis.

Ferrandis va escriure nombroses composicions poètiques en espanyol i algunes en català; hi predomina l'estil de la poesia castellana de cançoner de finals del segle xv, amb algunes concessions a la influència italiana. Les obres catalanes palesen també la influència d'Ausiàs March. Poemes seus ja apareixen en el Cancionero General, recopilat per Hernando del Castillo (València, 1511), així com en el ja esmentat llibre de Milà. El gruix de la seua obra es va publicar finalment a València el 1562 amb el títol Las obras de don Joan Fernández de Heredia, assí temporales como espirituales.

Dins aquest cançoner es troben algunes obres inequívocament teatrals: dos breus diàlegs a l'estil dels que poden trobar-se als cançoners de finals de l'edat mitjana (Diálogo de una dama y un galán, de 79 versos, i Diálogo entre amo y moço por mandado de una señora, de 155 versos) i una extensa obra de teatre (uns 750 versos), Coloquio en el qual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hazer y tener en las visitas que se hazen unas a otras, més coneguda com La vesita.

Per La Vesita, escrita en espanyol, en català i, testimonialment, en portuguès, Ferrandis d'Herèdia ha estat considerat un autor fonamental en la història del teatre català del segle xvi i un testimoni de la tradició teatral valenciana que, en el seu vessant profà, es remunta fins a començaments d’aquell segle, si no abans.

La peça va ser representada per primer cop davant la reina Germana i el seu segon marit, el marquès de Brandenburg, al voltant de 1524-1525, i per segon cop (amb un pròleg teatral escrit ex professo) el 1541, davant el duc de Calàbria Ferran d'Aragó i la seua segona esposa, Mencía de Mendoza, amb motiu de les seues noces.

• Ferreres, Rafael (int. i ed.). Juan Fernández de Heredia. Obras. Madrid: Espasa Calpe, 1975.
• Massot i Muntaner, Josep (ed.). Teatre medieval i del Renaixement. Barcelona: Edicions 62, 1983.

• Romeu i Figueras, Josep (int. i ed.). Teatre profà. Barcelona: Barcino, 1962.
• Sirera, Josep Lluís. «Espectáculo y teatralidad en la Valencia del Renacimiento». A: Edad de Oro, vol. V, 1986, p. 247-270.
• Solervicens, Josep. «Civilitzats tanmateix: La vesita de Joan Ferrandis Herèdia i la comèdia renaixentista». A: Massot i Muntaner, Josep. Homenatge a Arthur Terry. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, t. II, 1999, p. 57-84.

Portada de les Obras de Fernández de Heredia. Hi ha un exemplar a la Biblioteca Universitària; si es considera, es pot demanar la reproducció de la portada, però caldrà demanar-la, pagar i esmentar-ne la procedència.