Festa de les falles

Festa tradicional valenciana estretament vinculada amb els focs rituals de l’equinocci de primavera. Encara que aquestes festes rituals s’estenen pràcticament per tots els Països Catalans, les falles neixen a la comarca de l’Horta i, més concretament, a la ciutat de València i els seus voltants.

Quant al moment del seu origen, hi ha diversitat de teories. Les dates que tenim no el fan remuntar fins més enllà de la segona meitat del segle xviii, quan apareixen els primers documents i les primeres referències a fogueres cremades la nit de Sant Josep (del 18 al 19 de març) i que portaven de vegades unes figures que serien els antecessors immediats dels ninots. Les fogueres es bastirien amb mobles vells i materials de rebuig provinents molt sovint dels tallers de fusteria, car Sant Josep és el patró del gremi dels fusters.

El caràcter popular de les falles en permet l'expansió a partir dels anys quaranta del segle xix. Tanmateix, no és fins al segle xx que les falles comencen a experimentar la gran expansió que les ha dutes a esdevenir la festa major de la capital valenciana i a implantar-se a desenes de localitats per tot el País Valencià, tot i que és la comarca de l’Horta la que compta amb més tradició fallera. El suport de les autoritats i de bona part de la societat l’ha convertida en l’actualitat en una festa de grans dimensions, els actes de la qual arriben a ocupar ben bé tot el mes anterior a Sant Josep, mentre que les comissions falleres mantenen l'activitat gairebé tot l'any. La importància i les dimensions de la festa van dur les autoritats a tractar de regular-la primer i a controlar-la tot seguit, fins a arribar durant el franquisme a manipular-la de forma descarada.

Inicialment, els monuments tenien un fort caràcter satíric i atacaven costums o persones concretes (veïns per regla general), en un to sovint molt directe i sense defugir referències que podien ser obscenes i escatològiques. Durant el passat segle, però, no sols es va ampliar el camp de la crítica al conjunt de la societat occidental, sinó que han guanyat pes les falles celebratives i orientades a la promoció d’aspectes positius de la societat valenciana.

Ariño, Antonio (dir.). Historia de las fallas. València. Levante-El Mercantil Valenciano, 1990.

Borrego,Vicent; Hernández, Gil-Manuel. «Teatre a les falles». A: Ariño, Antonio (dir.). El teatre en la festa valenciana. València: Consell Valencià de Cultura, 1999, p. 327-336.

Carrillo Ridao, Maria Luisa. «Las fallas como representación teatral (siglo xix)». Anales del Centro de Alzira de la UNED, 1 (1980), p. 253-273.

Peiró Barco, José Vicente. «Las fuentes primarias del teatro fallero». A: Actas del Simposio sobre metodologías teatrales aplicadas a las dramaturgias contemporáneas. València: Episkenion, 2013.

Sirera, Josep Lluís. «El teatro valenciano en su contexto festivo». Euskera. Euskaltzaindiaren lan eta agiriak, X (1999), p. 51-68.

Fotos històriques de l'activitat fallera: L'ull de la memòria.

http://www.estudisfallers.org/

Museu faller:
http://www.fallas.com/index.php/es/museo-fallero

Associació d'Estudis Fallers: http://www.estudisfallers.org/

Junta Central Fallera: http://www.fallas.com/