Logo Institut del Teatre
Data de naixement: 28-10-1938
Lloc de naixement: Olot, la Garrotxa
Data de defunció: 30-7-1991
Lloc de defunció: Barcelona
Redactor/a: Guillem-Jordi Graells
Identificacio/ns

Director, emprenedor, escenògraf, figurinista, intèrpret


Biografia

Nascut a Olot, en els darrers mesos de la guerra civil, on la seva mare estava refugiada, el febrer següent la família s'exilia a França, establint-se a Montpezat. El 1944 és enviat a Barcelona per ser escolaritzat durant quatre anys, i després retorna a França, a Tolosa de Llenguadoc, on viuen fins que el 1951 el pare, militant comunista, és deportat a Algèria però aconsegueix asil a Polònia, a Varsòvia, on acaba reunint-se la família. Estudia en una escola de formació professional fins que el 1953 es matricula en el Liceu d'Arts Plàstiques, on estudia quatre anys i fa els primers exercicis escenogràfics. Després fa pràctiques d'escenografia amb Andrzej Sadowski, una primera exposició de treballs pictòrics i es matricula a l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia, accedint directament al segon curs.

El 1959 retorna a Barcelona, per complir el servei militar, alhora que treballa al taller escenogràfic d'Andreu Vallbé i amb l'escenògraf Rafel Garcia Ferrer. Durant el servei entra en contacte amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona a través de Conxa Rebull, mare d'un company, que li encarrega les primeres escenografies i vestuaris per a muntatges de L'Esquirol, la secció de teatre infantil de l'ADB. El 1961 ingressa a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on intervé en diversos espectacles com a actor, escenògraf, figurinista, constructor de màscares i director. El 1963 fa la primera escenografia a Madrid, per a Dido Pequeño Teatro, i el primer encàrrec professional, per al Cicle de Teatre Llatí. 

El 1966 participa en la creació de L'Òliba, el Teatre de Prop i el GTI, fa una escenografia per al Liceu i retorna a Polònia, on treballa durant un any com a escenògraf a la televisió. De retorn, participa activament en tots els espectacles del GTI, alhora que treballa per a altres companyies independents i professionals. El 1969 és professor d'escenografia als Estudis Nous de Teatre-Centre d'Estudis d'Expressió, i l'any següent ingressa a l'Institut del Teatre, on reorganitza -amb Iago Pericot- el Departament d'Escenografia, del qual serà Cap, i membre de la Comissió Coordinadora d'Estudis, i on també dirigeix tallers amb els alumnes d'interpretació.  El 1971 la seva escenografia per a Yerma obté un gran ressò i li fa obtenir premis al Festival de Valladolid i de la crítica de Los Angeles. El 1974, amb J. Montanyès, J. Nicolàs i G.J.Graells, participa en la creació de la companyia Teatre de l'Escorpí, amb la qual farà la seva primera direcció escènica, Quiriquibú, i en paral·lel inicia la seva col·laboració amb Lluís Pasqual amb La setmana tràgica.

El maig del 1976 participa en la creació de la cooperativa Teatre Lliure i realitza la remodelació de la sala de la cooperativa La Lleialtat com a seu de la nova companyia, per la qual obté el Premi ADI-FAD d'interiorisme. Amb el Teatre Lliure, del qual serà director artístic fins a la mort, crea més de quaranta escenografies i vestuaris i dirigeix tretze espectacles, esdevenint una de les realitats més significatives del teatre d'aquells anys de transició. Però en paral·lel continua treballant per a altres companyies teatrals i de dansa, per a muntatges operístics de Lluís Pasqual, així com per a espectacles d'aquest darrer en el Centro Dramático Nacional, a la Comédie Française i a l'Odéon-Théâtre de l'Europe. El 1988 impulsa la creació de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i presenta un projecte de remodelació de la plaça de les Arenes com a nova seu. Aquell mateix any li és diagnosticada la Síndrome d'Immunodeficència Adquirida. Els darrers anys, tot continuant la feina com a escenògraf i director, els esmerça en l'elaboració del projecte d'una nova seu per al Teatre Lliure, ara al Palau de l'Agricultura de l'exposició del 1929. Va deixar hereva dels seus béns la Fundació Teatre Lliure, que va rebatejar la nova seu, inaugurada el 2001, amb el seu nom i anys després va dipositar tot el llegat gràfic en el MAE de l'Institut del Teatre.


Significació

La figura de Fabià Puigervser és clau en el teatre català, i peninsular, de la segona meitat del segle XX. Com a escenògraf i figurinista fou un dels principals renovadors tant pel que fa al concepte de l'espai escènic com en la recerca de noves formes de relació entre la zona de joc espectacular i els espectadors. Aquesta recerca la va experimentar primer en diversos treballs per al teatre independent —molt en especial aquells que es van fer al Casino de l'Aliança del Poble Nou—, després al Teatre Lliure de Gràcia i, finalment, en el projecte del Palau de l'Agricultura.

Estèticament, l'escenografia i el vestuari puigserverians parteixen d'una forta influència neoexpressionista adquirida en els anys formatius a Polònia, de la qual es va desprenent progressivament, primer amb un major despullament i simplicitat dels elements, i després adquirint una forta lluminositat mediterrània, influïda per alguns escenògrafs italians que admirava. La capacitat dramatúrgica de les seves propostes visuals va ser, moltes vegades, el tret actualitzador o bé l'element bàsic de lectura que aportava a l'espectacle. D'altra banda, i a partir sobretot dels anys del Teatre Lliure a Gràcia, l'anterior opció per la contundència i expressivitat dels materials i textures esdevé encara més obsessiva, per reforçar la «veritat» d'aquelles posades en escena en què l'espectador estava a tocar de la ficció escènica. Puigserver no és un creador de disseny sinó que s'implica en la realització material de les escenografies i els vestuaris, quan no els realitza íntegrament.

Com a director, Puigserver es va decidir en un moment de maduresa, però no va ser mai un director gaire convencional, per exemple en la direcció d'actors. Les seves propostes eren molt clares i globals —tot i que en alguna ocasió, cap al final, va comptar amb altres escenògrafs o figurinistes—, a les quals arribava en un constant treball d'amalgama dels elements, tant visuals com actorals. És significatiu també el seu retorn a treballs anteriors —Les noces de FígaroTerra baixa— a la recerca d'una lectura completa que no havia pogut realitzar quan només era responsable de la part visual. Defensor de l'eclecticisme, es plantejava cada nou projecte sense hipoteques derivades de la trajectòria anterior, convençut que havia de trobar les formes ideals per a allò que volia explicar i amb què i com volia impactar i seduir l'espectador. 

Com a «emprenedor», Puigserver des de molt aviat que retorna a Catalunya i s'integra en la realitat naixent del nou teatre independent, no es limita a ser un company de viatge o un eficaç professional al servei d'altri. El 1967 és un dels responsables de la creació de l'ambiciós conglomerat GTI-L'Òliba-Teatre de Prop que, tot i la seva poca durada —d'altra banda habitual en aquells anys—, recull la tradició anterior de l'ADB i significa una baula necessària per al futur Lliure. La seva incorporació a l'Institut del Teatre serà també activa: remodelació total del departament d'Escenografia, però també introducció de noves tècniques actorals, com a professor d'expressió corporal durant els primers cursos, i còmplice en la renovació pedagògica, com a pont de la vinguda de mims polonesos —Czarnota, Rouba, Leparski— i de pedagogues del món de la dansa de la mateixa procedència —Kmitto, Kasprovicz—. Sobretot en l'àmbit de l'escenografia la seva empremta serà profunda en les generacions d'alumnes que compten amb el seu mestratge, que en escedevenir posteriorment professors l'han continuat transmetent més enllà de la seva presència física.

La seva gran aportació serà, sens dubte, la creació del Teatre Lliure, amb el precedent —una altra baula— del Teatre de l'Escorpí, que ben aviat considera d'un plantejament aliè a les necessitats del moment. Per això s'envolta de gent amb la qual havia treballat anteriorment i de manera intensa, com Carlota Soldevila, o en dates més recents, com Lluís Pasqual i Pere Planella, a més d'un grup d'actors i tècnics il·lusionats i amb els quals emprèn una aventura sense precedents immmediats: una companyia de «repertori», que gestiona una sala en què es programen no únicament produccions pròpies, ans també companyies invitades, dansa i música, primer en modestes proporcions però ben aviat, a mesura que l'adhesió d'un nou públic es fa més àmplia i fidel, desbordant la capacitat de la sala gracienca. I allà la seva creativitat de nous espais i nous teatres esclata en constant renovació a cada espectacle, de manera que la petita sala esdevé una capsa màgica imprevisible fins per als més addictes i constants seguidors. Les possibilitats d'aquest espai esdevenen, molts pocs anys després, insuficients, de manera que Fabià s'envolta d'un nou equip per elaborar un Projecte de Futur que es fa públic arran del desè aniversari. Amb Montanyès, Graells i Socias, elabora un nou instrument, la Fundació, i amb la complicitat de l'arquitecte Núñez —un amic de l'època de l'EADAG—, dos projectes successius per a la nova seu: un de més utòpic —les Arenes—, i un de més possibilista —el Palau de l'Agricultura—, que, tot i saber que no veuria culminat —de fet, ni tan sols iniciat— hi dedica tots els darrers esforços, materialitzats en una maqueta de gran tamany, en la construcció de la qual emblemàticament l'ajuden els seus deixebles.

Personalitat polièdrica, intensa, d'un gran nivell creatiu, la seva feina és la sorpresa de la Quadriennal de Praga del 1987, i només una maniobra de la diplomàcia espanyola li fa perdre l'ocasió de ser reconegut. Un reconeixement que arriba anys després, en l'exposició que organitza el 1995 la Unió dels Teatres d'Europa al Centre Georges Pompidou, de París, i l'any següent en la magna exposició que ocupa tot l'edifici del Lliure, a Gràcia, per mostrar el seu llegat i la seva immensa aportació a les arts escèniques, en només trenta d'anys, truncada als cinquanta-dos anys per una malaltia aleshores incurable.


Estrenes

Les aventures d'en Massagran, de Josep M. Folch i Torres. L'Esquirol, de l'ADB. Direcció de Frederic Roda. Palau de la Música Catalana, 14 desembre 1961. Escenografia i vestuari

El secret del rei Midas, de Carme Suqué. L'Esquirol, de l'ADB. Direcció de M.Dolors Aramon. Palau de la Música Catalana, 3 febrer 1962. Assessorament plàstic, amb Mercè Llimona.

A l'altre cap de peça, de Manuel de Pedrolo. EADAG-Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Direcció de Maria Aurèlia Capmany. Cúpula del Coliseum, 22 febrer 1962. Escenografia

Poesía y realidad. 20 años de poesía española, a partir de l'antologia de Josep M. Castellet. EADAG. Direcció de Ricard Salvat. Facultat de Dret, 26 febrer 1962. Actor i escenografia

A ninguna parte (Nord enllà), de Ricard Salvat. EADAG. Direcció de Maria Tubau i Ricard Salvat. Facultat de Medicina, Universitat de Granada, 11 març 1962. Actor i realització escenogràfica

- Gran Guinyol, de Joan Brossa. EADAG. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Talia, 2 abril 1962. Actor

Teatre popular i pantomima, de R.Salvat, E.Ionesco, L. de Rueda i M.A.Capmany. EADAG. Direcció de R.Salvat, J.Montanyès, J.M.Segarra, M.A.Capmany. Centre Parroquial de Sarrià, 20 maig 1962. Actor i màscares

La Dorotea, de Lope de Vega. EADAG. Direcció de R.Salvat i M.A.Capmany. Festival de Castelldefels, 14 juliol 1962. Escenografia i vestuari

- Primera història d'Esther, de Salvador Espriu. EADAG. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea, 27 setembre 1962. Actor i vestuari

El portero, de Harol Pinter. EADAG. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Calderón, 21 novembre 1962. Escenografia i vestuari

Mort d'home, de Ricard Salvat. Antics Alumnes de les Escoles Laietània. Direcció de J.Montanyès i E.Serrahima. Sala Saint Louis de la Chapelle Française, 15 desembre 1962. Escenografia i màscares

La més forta, d'August Strindberg. EADAG. Direcció de Manuel Núñez. Orfeó Badaloní, 13 gener 1963. Escenografia i vestuari

La pell de brau, de Salvador Espriu. EADAG. Direcció de Ricard Salvat. Orfeó Badaloní, 9 febrer 1963. Actor

El silencio de la vida, de John Richardson. EADAG. Teatre Fortuny, Reus, 20 març 1963. Direcció

Los constructores de imperios o El Schmürz, de Boris Vian. Dido, Pequeño Teatro de Madrid. Direcció de Ricard Salvat. Teatro Bellas Artes, Madrid, 20 maig 1963. Escenografia i ambientació

Pintura sobre madera, d'Ingmar Bergman. EADAG. Direcció de Maria Tubau. Cúpula del Coliseum, 1963. Escenografia i vestuari

Santa Juana, de George Bernard Shaw. EADAG. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Grec, 3 juliol 1963. Actor, escenografia i vestuari

La fira d'arrambi-qui-pugui, de Jean Anouilh. Companyia del Festival. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea, Cicle de Teatre Llatí, 28 setembre 1963. Escenografia i vestuari

Gent de Sinera. Antígona, de Salvador Espriu. EADAG. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea, 11 novembre 1963. Actor, escenografia i vestuari

- Caputxina, de M.Helène Dasté. Pluft, el petit fantasma, de M.Elena Machado. Grup Artístic Sant Lluc. Direcció de Josep Anton Codina. Teatre de La Faràndula, Sabadell, 16 febrer 1964. Escenografia i vestuari

Las galas del difunto. Sacrilegio. La cabeza del Bautista, de Ramón M. del Valle-Inclán. Grup de Teatre de Filosofia i Lletres. Codirecció de Francesc Nel·lo. Institut d'Estudis Nord-americans, 13 maig 1965. Codirecció, escenografia i vestuari

La zapatera prodigiosa, de Federico García Lorca. Teatro Popular de Barcelona. Direcció d'Esteve Polls. Teatre Poliorama, 28 octubre 1965. Escenografia, vestuari i direcció adjunta

La comèdia de l'olla, de Plaute. L'Òliba, del GTI. Direcció de Francesc Nel·lo. Foment Martinenc, 2 gener 1966. Actor, escenografia i vestuari

Un tal señor Blot, de Pierre Daninos. Companyia Cassen. Direcció de Josep M. Loperena. Teatre Poliorama, 28 gener 1966. Escenografia i vestuari

Mimetismes. Els Joglars. Direcció d'A.Boadella i A.Font. Teatre Windsor, 23 febrer 1966. Vestuari i màscares

La vida es sueño, de Calderón de la Barca. Compañía Alejandro Ulloa. Direcció d'Esteve Polls. Teatro Liceo, Buenos Aires, 10 abril 1966. Escenografia i vestuari

Tassarba, de Juli Vallmitjana i Enric Morera. Direcció escènica de Francesc Nel·lo. Gran Teatre del Liceu, 29 abril 1966. Escenografia i vestuari

- Otelo, de William Shakespeare. Compañía Alejandro Ulloa. Direcció d'Esteve Polls. Teatro Liceo, Buenos Iares, 4 juny 1966. Escenografia i vestuari

El retablo de Maese Pedro, de G.Martínez Sierra i M. de Falla. Joventuts Musicals. Direcció escènica de Francesc Nel·lo. Saló del Tinell, 22 octubre 1966. Escenografia, vestuari i projeccions

Antygona, de Sòfocles. Televisió Polonesa, Varsòvia. 19 desembre 1966. Escenografia i vestuari

- Nauczyela tanca (El maestro de danzar), de Lope de Vega. Televisió Polonesa, Lodz. 5 febrer 1967. Escenografia i vestuari

Els diàlegs d'En Ruzzante. GTI. Direcció de M.Serra, F.Nel·lo i V.Pons. Teatre Romea, 6 març 1967. Escenografia

Kolnierz królowej Madagaskaru (El soldat de la reina de Madagascar), de Julian Tuwim. Televisió Polonesa, Varsòvia. 15 abril 1967. Escenografia

Semper nunc, de José Junyent Massana. La Lucérnula. Direcció de Francesc Cruzate. Teatre Romea, Cicle de Teatre Llatí, 3 octubre 1967. Escenografia i vestuari

La diada boja o Les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais. GTI. Direcció de Francesc Nel·lo. Casino de l'Aliança del Poble Nou, 25 novembre 1967. Escenografia i vestuari

El adefesio, de Rafael Alberti. Gogo, Teatro Experimental Independiente. Direcció de Mario Gas. Institut d'Estudis Nord-americans, 7 febrer 1968. Escenografia i vestuari

La comèdia de la guerra, de Carlo Goldoni. L'Òliba, del GTI. Direcció de Francesc Cruzate. Teatre Romea, 10 març 1968. Actor, escenografia i vestuari

- Els baixos fons, de Màxim Gorki. GTI. Direcció de Francesc Nel·lo. Casino de l'Aliança del Poble Nou, 23 març 1968. Escenografia i vestuari

La serva padrona, de G.A.Federico i G.B.Pergolesi. Òpera de Cambra de Joventuts Musicals. Direcció escènica de Francesc Nel·lo. Palau de la Música Catalana, 6 maig 1968. Escenografia i vestuari

Nit de Reis o El que vulgueu, de William Shakespeare. Nova Companyia de Barcelona. Direcció de Ventura Pons. Teatre Romea, 9 octubre 1968. Escenografia i vestuari

La terra es belluga, de Jordi Bordas. L'Òliba, del GTI. Direcció de Francesc Nel·lo. Teatre Romea, 9 març 1969. Escenografia i vestuari

Tot amb patates, d'Arnold Wesker. GTI. Direcció de Mario Gas. Casino de l'Aliança del Poble Nou, 22 març 1969. Espai escènic i vestuari

-  El mestre de música, de G.B.Pergolesi. Òpera de Cambra de Joventuts Musicals. Direcció escènica de Francesc Nel·lo. Palau de la Música Catalana, 21 abril 1969. Escenografia i vestuari

Amics i coneguts. Companyia Núria Espert. Direcció de José Monleón. Teatre Poliorama, 14 maig 1969. Escenografia i vestuari

La paz, d'Aristòfanes. Direcció de Miguel Narros. Teatro Español, Madrid, 2 desembre 1969. Escenografia i vestuari

La farsa del mestre Pathelin. L'Òliba, del GTI. Direcció de Francesc Nel·lo. Teatre Romea, 7 desembre 1969. Escenografia i vestuari

La noche de los asesinos, de José Triana. Direcció de Trino Trives. Teatre Capsa, 20 gener 1970. Escenografia i boca d'escena del teatre

El retaule del flautista, de Jordi Teixidor i Carles Berga. GTI-El Camaleó. Direcció de Jordi Teixidor. Casino de l'Aliança del Poble Nou, 31 gener 1970. Escenografia i vestuari (reposició al Teatre Capsa, 11 abril 1971)

Ja hi som tots! Direcció de Ramir Bascompte. Teatre Romea, 6 febrer 1970. Escenografia i vestuari

La baralla fingida, de G.Lorenzi i G.Paisiello. Òpera de Cambra de Joventuts Musicals. Direcció escènica de Francesc Nel·lo. Palau de la Música Catalana, 16 febrer 1970. Escenografia i vestuari

La nau, de Josep M. Benet i Jornet. GTI. Direcció de Francesc Nel·lo. Teatre Romea, 1 juny 1970. Escenografia i vestuari

El caballero de Olmedo, de Lipe de Vega. Compañía Nacional Ángel Guimerá. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Poliorama, 26 març 1971. Escenografia i vestuari

Guillem Tell, de Friedrich Schiller. L'Òliba, del GTI. Direcció de Francesc Nel·lo. Teatre Romea, 21 novembre 1971. Escenografia i vestuari

Yerma, de Federic García Lorca. Compañía Núria Espert. Direcció de Víctor García. Teatro de la Comedia, Madrid, 30 novembre 1971. Espai escènic i vestuari

Lisístrata, d'Aristòfanes. Compañía Aurora Bautista. Direcció de José Luis Gómez. Teatro Eslava, Madrid, 6 febrer 1972. Escenografia i vestuari

Cruel ubris. Els Joglars. Direcció d'Albert Boadella. Teatre Capsa, 10 gener 1972. Vestuari (amb Montserrat Torres)

Una guerra en cada esquina, de Luis Matilla. Direcció d'Antoni Chic. Teatre Capsa, 29 abril 1972. Espai escènic i vestuari

Non plus plis, creació col·lectiva. Comediants. Direcció col·lectiva. Institut del Teatre, 6 juny 1972. Vestuari (amb altres)

Tiempo de 98, de Juan Antonio Castro. Compañía Cátaro. Direcció d'Alberto Miralles. Teatre Capsa, 21 setembre 1972. Escenografia i vestuari (amb el taller d'escenografia de l'Institut del Teatre)

La mujer y el ruido, de Diego Salvador. Pequeño Teatro de Barcelona. Direcció de María Luisa Oliveda. Teatre Prado, Sitges, 11 octubre 1972. Escenografia

Don Juan Tenorio, de José Zorrilla. Direcció d'Alejando Ulloa. Teatre Don Juan, 10 novembre 1972. Escenografia i vestuari

Tango. Selecció de textos i direcció de Mario Gas. Sala Martin's, Desembre 1972. Espai escènic i vestuari

Mary d'ous. Els Joglars. Direcció d'Albert Boadella. Teatre de l'Associació Cultural, Granollers, 2 desembre 1972. Vestuari

El señor Púntila y su criado Matti, de Bertolt Brecht. Direcció de Francesc Nel·lo. Teatre Capsa, 2 febrer 1973. Escenografia i vestuari

La señorita Julia, d'August Strindberg. Direcció d'Adolfo Marsillach. Teatro Marquina, Madrid, 14 febrer 1973. EScenografia i vestuari

Berenàveu a les fosques, de Josep M. Benet i Jornet. Direcció de Josep M. Segarra. Teatre Capsa, 29 març 1973. Vestuari

Mort de gana show, de Florenci Foix. La Trinca. Direcció de Juan Germán Schroeder. Teatre Romea, 21 abril 1973. Escenografia i vestuari (amb Iago Pericot, Lluís Cobas i Josep Massagué)

Los cantos de Maldoror, de Lautréamont. Direcció de Pere Planella. Capela de l'Hospital de la Santa Creu, 14 juliol 1973. Escenografia

La moscheta, de Ruzante. Direcció de Ventura Pons. Teatre Grec, 20 juliol 1973. Escenografia i vestuari

La farsa dels metges, de Molière. Grup A-71. Direcció de Joan M. Gual. Saló del Tinell, 2 octubre 1973. Vestuari

Canta, gallo acorralado, de Sean O'Casey. Direcció d'Adolfo Marsillach. Teatro de la Comedia, Madrid, 2 desembre 1973. Escenografia i vestuari

Las troyanas, d'Eurípides. Teatro Nacional de Barcelona. Direcció d'Esteve Polls. Teatro María Guerrero, Madrid, 22 febrer 1974. Escenografia i vestuari

Quan va ser el darrer cop que vas veure la mare?, de Christopher Hampton. Direcció de Ventura Pons. Teatre Romea, 10 octubre 1974. Escenografia

Alias Serrallonga. Els Joglars. Direcció d'Albert Boadella. Teatre de l'Associació Cultural, Granollers, 14 desembre 1974. Espai escènic i vestuari

La setmana tràgica, creació col·lectiva. Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants. Direcció de Lluís Pasqual. Casino de l'Aliança del Poble nou, 10 gener 1975. Espai escènic i vestuari

Los siete puñales, ballet sobre Bodas de sangre. Berner Ballettabends. Coreografia de Susana Jansen. Escenografia i vestuari. Stadttheater, Berna, 16 febrer 1975

Un hombre es un hombre, de Bertolt Brecht. Compañía Acción Teatral. Direcció de Juan Antoni Hormigón. Teatre Municipal, Girona, 19 abril 1975. Escenografia i vestuari

L'escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Companyia Gest. Direcció de Pere Planella. Teatre Capsa, 30 abril 1975. Escenografia i vestuari

Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Teatre de l'Escorpí. Direcció de Josep Montanyès. Teatre de l'Institut, 9 maig 1975. Escenografia i vestuari

Bolero de l'Alcúdia de CarletEsbart Dansaire de Rubí. Coreografia d'Albert Sans. Auditori de Tarragona, 26 juliol 1975

El rey que rabió, de M.Ramon Carrión, V.Aza i R.Chapí. Compañía Lírica Nacional. Direcció escènica de José Tamayo. Teatre Espanyol. tardor 1975. Escenografia

Quiriquibú, de Joan Brossa. Teatre de l'Escorpí. Codirecció de Guillem-Jordi Graells. Casino de l'Aliança del Poble Nou, 13 febrer 1976. Codirecció, escenografia i vestuari (amb Lluís Cobas i Gianni Sennacheribbo)

Mortitxol, dansa de vetlatori. Esbart Dansaire de Rubí. Coreografia d'A.Sans i J. de Udaeta. La Faràndula, Sabadell, 19 març 1976. Vestuari

Per tante chose, dins l'espectacle La nostra imatge. Direcció d'Anna Ricci. Teatre de l'Institut, 30 març 1976. Escenografia

Per no dir res, poemes de Gabriel Ferrater. Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants. Direcció de L.Pasqual i M.J.Andany. Orfeó de Sants, 10 abril 1976

Ronda de toros. Música d'Antonio Robledo. Coreografia de Susana Jansen. St. Lawrence Center, Toronto, 13 maig 1976. Vestuari

El bon samarità, càntir amunt, càntir avall, pensava que el Cel guanyava i Déu se n'aprofitava, de Joan Abellan. Assemblea d'Actors i Directors. codirecció amb L.Pasqual i P.Planella. Teatre Grec, 28 juliol 1976. Codirecció, escenografia i vestuari

Camí de nit 1854, de Lluís Pasqual. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 2.12.1976. Espai escènic i vestuari

Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, de B.Brecht i K.Weill. Teatre Lliure, 2 gener 1977. Espai escènic, vestuari i direcció

La cacatua verda, d'Arthur Schnitzler. Direcció de Pere Planella. Teatre Lliure, 14 abril 1977. Espai escènic i vestuari

Leonci i Lena, de Georg Büchner. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 18 juny 1977. Espai escènic i vestuari

Titus Andrònic, de William Shakespeare. Teatre Lliure, 1 desembre 1977. Espai escènic, vestuari i direcció

Hedda Gabler, d'Henrik Ibsen. Direcció de Pere Planella. Teatre Lliure, 27 febrer 1978. Espai escènic i vestuari

Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu. Companyia Núria Espert. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Municipal, Girona, 27 febrer 1978. Espai escènic i vestuari

La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, de C.Marlowe, versió de B.Brecht. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 5.5.1978. Espai escènic i vestuari. (Nova producció: Odéon-Théâtre de l'Europe. Théâtre de l'Odéon, París, 18 octubre 1984)

Llibre Vermell de Montserrat. Esbart Dansaire de Rubí. Coreografia d'Albert Sans. Monestir de Montserrat, 27 maig 1978. Vestuari

M-7 Catalònia. Els Joglars. Direcció d'Albert Boadella. Teatre Municipal, Perpinyà, 27 setembre 1978. Escenografia i vestuari

L'armari en el mar, de J.Brossa i J.M.Mestres Quadreny. Codirecció de Guillem-Jordi Graells. Teatre Lliure, 17 octubre 1978. Vestuari i codirecció

La nit de les tríbades, de Per Olov Enquist. Teatre Lliure. Teatre Municipal, Girona, 29 octubre 1978. Direcció

Antígona, de Salvador Espriu. Teatre d'Horta. Direcció de Josep Montanyès. Centre Parroquial d'Horta, 1 desembre 1978. Vestuari

Olé de la Curra. Panaderos. Música d'Antonio Robledo. The National Ballet School. Coreografia de Susana Jansen. O'Keefe Centre, Toronto, 21 febrer 1979. Vestuari

La bella Helena, d'H.Meilhac, LHalévy i J.Offenbach. Direcció de Pere Planella. Teatre Lliure, 21 març 1979. Espai escènic i vestuari

Pel broc gros. La Trinca. Coordinació de Guillermo Heras. Teatre Barcelona, 14 abril 1979. Escenografia i vestuari (amb M.Amenós, J. Massagué i I.Prunés)

Les tres germanes, d'Anton P. Txèkhov. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 29 juny 1979. Escenografia i vestuari

Rosa i Maria, amb textos de B.Brecht, M.Martí i Pol, T.Moix, D.Villán i I.Iridynski. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 21 setembre 1979. Espai escènic i vestuari

Jordi Dandin, de Molière. Teatre Lliure. Teatre Municipal, Girona, 26 gener 1980. Espai escènic, vestuari i direcció

Soledad, música d'Antonio Robledo. National Ballet School of Canada. Coreografia de Susana Jansen. St. Lawrence Center, Toronto, 8 maig 1980. Vestuari (Nova producció: Opernhaus Zürich. Kongresshaus, Zuric, 11 gener 1983. Escenografia i nou vestuari)

- El balcó, de Jean Genet. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 26 juny 1980. Espai escènic i vestuari

Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany. Teatre Estable de Barcelona. Direcció de J.Montanyès i J.M.Segarra. Teatre Romea, 1 juliol 1980. Escenografia i vestuari

Operació Ubú, d'Albert Boadella. Direcció d'Albert Boadella. Teatre Lliure, 30 gener 1981. Espai escènic i vestuari

Medea, de Sèneca i Eurípides. Compañía Núria Espert. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Grec, 4 agost 1981. Escenografia i vestuari

La hija del aire, de Calderón de la Barca. Centro Dramático Nacional. Direcció de Lluís Pasqual. Teatro María Guerrero, Madrid, 16 octubre 1981. Escenografia i vestuari

Los siete puñales, ballet sobre Bodas de sangre. National Ballet of Canada. Coreografia de Susana Jansen. O'Keefe Center, Toronto, 25 novembre 1981. Escenografia i vestuari

Fulgor i mort de Joaquín Murieta, de Pablo Neruda i Josep M. Mainat. Teatre Lliure, 21 gener 1982. ESpai escènic, vestuari i direcció

El comte Arnau, de J.Maragall i T.Gil i Membrado. Esbart de Cornellà. Coreografia d'Albert Sans. Cinema Cornellà, 16 abril 1982. Escenografia i vestuari

Carnestoltes. Esbart Dansaire de Rubí. Coreografia d'Albert Sans. Gran Teatre del Liceu, 30 abril 1982. Espai escènic i vestuari

Món, dimoni i carn, de Maria Aurèlia Capmany. Teatre del Temps. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Municipal, Girona, Abril 1982. Espai escènic i vestuari

Primera història d'Esther, de Salvador Espriu. Teatre Lliure-Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Municipal, Girona, 21 maig 1982. Escenografia i vestuari

Samson et Dalila, de F.Lemaire i C.Saint-Saëns. Direcció escènica de Lluís Pasqual. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 22 juliol 1982. Escenografia i vestuari

El misantrop, de Molière. Teatre Lliure. Teatre Grec, 10 agost 1982. Espai escènic, vestuari i direcció

Advertència per a embarcacions petites, de Tennessee Williams. Direcció de Carlos Gandolfo. Teatre Lliure, 24 febrer 1983. Espai escènic i vestuari

L'héroe, de Santiago Rusiñol. Teatre Lliure, 10 maig 1983. Espai escènic, vestuari i direcció

Falstaff, d'A.Boito i G.Verdi. Teatro Lírica Nacional. Direcció escènica de Lluís Pasqual. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 22 maig 1983. Escenografia i vestuari (Nova producció: Opéra National de la Monnaie, Brussel·les, 21 juny 1987)

Al vostre gust, de William Shakespeare. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 21 octubre 1983. Espai escènic i vestuari

Els fills del sol, de Màxim Gorki. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Lliure, 10 febrer 1984. Espai escènic i vestuari

Luces de bohemia, de Ramón M. del Valle-Inclán. Centro Dramático Nacional-Théâtre de l'Europe. Direcció de Lluís Pasqual. Théâtre de l'Odéon, París, 13 febrer 1984. Escenografia i vestuari

La flauta màgica, d'E.Schikaneder i W.A.Mozart. Teatre Lliure, 13 octubre 1984. Espài escènic, vestuari i direcció

Kean, d'A.Dumas, versió de J.P.Sartre. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Direcció de Josep Montanyès. Teatre Romea, 24 març 1985. Escenografia i vestuari

Un dels últims vespres de Carnaval, de Carlo Goldoni. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 26 març 1985. Espai escènic i vestuari

Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor von Goethe, absent, de Peter Hacks. Zitzània teatre. Direcció de Pere Planella. Palau Marc, 15 maig 1985. Vestuari (Reposició: Teatre Lliure, 7 gener 1987, amb escenografia)

Don Carlo, de J.Méry, C. du Locle i G.Verdi. Teatro Lírico Nacional. Direcció escènica de Lluís Pasqual. Teatro de la Zarzuela, Madrid, 21 maig 1985. Escenografia i vestuari

La senyoreta Júlia, d'August Strindberg. Teatre Lliure, 2 octubre 1985. Espai escènic, vestuari i direcció

Madre Coraje y sus hijos, de Bertolt Brecht. Centro Dramático Nacional. Direcció de Lluís Pasqual. Teatro María Guerrero, Madrid, 5 febrer 1986. Escenografia i vestuari

La senyora de Sade, de Yukio Mishima. Direcció de Jordi Mesalles. Teatre Lliure, 9 octubre 1986. Vestuari

El público, de Federico García Lorca. Centro Dramático Nacional-Piccolo Teatro di Milano-Théâtre de l'Europe. Direcció de Lluís Pasqual. Teatro Studio, Milà, 12 desembre 1986. Espai escènic i vestuari

Rèquiem, de Giuseppe Verdi. Gelabert-Azzopardi, companyia de dansa-Teatre Lliure. Coreografia de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi. Teatre Lliure, 23 abril 1987. Espai escènic i vestuari

Jardín de alegrías, música d'Antonio Robledo. The National Ballet School of Canada. Coreografia de Susana Jansen. MacMillan Theatre, Toronto, 28 maig 1987. Vestuari

A Juan. Música d'Antonio Robledo. Flamencos en route. Coreografia de Susana Jansen. Stadttheater, Baden, 4 novembre 1987. Escenografia i vestuari

Lorenzaccio, Lorenzaccio, d'A. de Musset, versió de G.J.Graells. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 11 novembre 1987. Espai escènic i vestuari

El manuscrit d'Alí Bei, de Josep M. Benet i Jornet. Direcció de Josep Montanyès. Teatre Lliure, 9 març 1988. Espai escènic i vestuari

Julio César, de William Shakespeare. Centro Dramático Nacional. Direcció de Lluís Pasqual. Teatro María Guerrero, Madrid, 15 març 1988. Escenografia i vestuari

La bona persona del Sezuan, de Bertolt Brecht. Teatre Lliure. Mercat de les Flors, 6 abril 1988. Espai escènic, vestuari i direció

El giravolt de maig, de J.Carner i E.Toldrà. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Direcció escènica de Domènec Reixach. Teatre Romea, 1 juny 1988. Escenografia i vestuari

Les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais. Teatre Lliure, 7 febrer 1989. Espai escènic i direcció

Comedia sin título, de Federico García Lorca. Centro Dramático Nacional. Direcció de Lluís Pasqual. Teatro María Guerrero, Madrid, 23.6.1989. Espai escènic i vestuari (Nova producció: Sans titre. Théâtre de l'Europe-Comédie de Genève. Théâtre de l'Odéon, París, 5 octubre 1990)

De profundis, de G.J.Graells, a partir d'O.Wilde. Tanttaka Teatroa. Direcció de Fernando Bernués. Sala Biteri, Hernani, 7 juliol 1989. Escenografia i vestuari

Ai, carai!, de Josep M. Benet i Jornet. Teatre Lliure-Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Direcció de Rosa M. Sardà. Teatre Lliure, 12 octubre 1989. Escenografia i vestuari

Comme il vous plaira, de William Shakespeare. Comédie Française. Direcció de Lluís Pasqual. Salle Richelieu, París, 15 desembre 1989. Escenografia i vestuari

Capvespre al jardí, de Ramon Gomis. Direcció de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, 5 gener 1990. Espai escènic i vestuari

Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello. Direcció de Xicu Masó. Teatre Lliure, 18 març 1990. Espai escènic i vestuari

Paraula de poeta-10: Jaime Gil de Biedma. Teatre Lliure, 26 març 1990. Direcció

L'arca de Noè, de Benjamin Britten. Orquestra de cambra Teatre Lliure. Església de Sant Felip Neri, 29 març 1990. Elements escenogràfics

Don Quijote y Sancho Panza. Música d'Antonio Robledo. Flamencos en route. Coreografia de Susana Jansen. Stadttheater, Baden, 23 maig 1990. Vestuari

Maria Estuard, de Friedrich Schiller. Teatre Lliure. Direcció de Josep Montanyès. Teatre Grec, 19 juliol 1990. Espai escènic

Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Teatre Lliure. Mercat de les Flors, 23 novembre 1990. Espai escènic, vestuari i direcció

Història del soldat, de C.F.Ramuz i I.Stravinski. Orquestra de cambra Teatre Lliure. Direcció escènica de Lluís Homar. Teatre Lliure, 15 maig 1991. Escenografia i vestuari

 


Bibliografia

Graells, Guillem-Jordi; Bueso, Antoni. Fabià Puigserver. Barcelona: Fundació Teatre Lliure: Institut del Teatre: Associació d'Espectadors del Teatre Lliure, 1996.

Graells, Guillem-Jordi; Hormigón, J.A. (eds.). Fabià Puigserver: Hombre de Teatro. Madrid: Publicaciones de la Asociación de Directores de Escena de España, 1993. (Teoría y Práctica del Teatro; 6)

Graells, Guillem-Jordi; Ursini Uršič, Giorgio (eds.). Fabià Puigserver: scénographe. París: Union des Théâtres de l'Europe, 1995.


Fonts iconogràfiques

El fons Puigserver dipositat al Museu de les Arts Escèniques està digitalitzat i és consultable a Escena Digital: <http://colleccions.cdmae.cat/>


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x