«El soldat fanfarró», de Plaute

Narcisista de mena, ufanós de posseir una valentia i un atractiu sense parió i d'haver dut a terme les proeses militars més increïbles, el soldat Pirgopolinices es creu infinitament superior a tot i a tothonm. Havent raptat a Atenes la cortesana Filocomàsia, s'està a Efes, on fa una vida regalada, i es creu irresistible al sexe femení. Però, com sol passar sempre als fatxendes, la realitat és una altra: l'amant de la noia, el veí i el seu propi esclau fan conxorxa i ordeixen una estrategema ifal·lible per castigar la seva fanfàrria i deixar-lo amb un pam de nas, com podem veure en aquesta comèdia sensacional, sens dubte una de les millors de la nostra literatura llatina.

Titus Macci Plaute (Sàrsina, Úmbria, c. 250 – Roma, 184 aC) és considerat el més gran comediògraf de la Roma antiga. Les seves obres, hereves de la Comèdia Nova grega, han esdevingut imperibles i avui dia són adaptades arreu del món. Peces com l’Aulularia, el Miles gloriosus, Els bessons —també coneguda com Els Menecmes, a partir del nom dels protagonistes— (Adesiara, 2012) o El soldat fanfarró, que ara oferim en català, representen una font inesgotable de possibilitats dramàtiques i d’episodis hilarants per als admiradors del teatre i de la literatura en general.