Logo Institut del Teatre

Tartuf o l'impostor

Comparteix
Autor/s: Molière
Altres autor/s: Soler, Lluís [pròleg] ; Vidal, Josep M. [traducció]
Editorial/s: Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció: Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal ; 61
Lloc: Barcelona
Any: 2002
Suport: Paper
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 117
Alçada i amplada: 18 x 11 cm.
Idioma/es: Català
Dipòsit legal: B-16375-2002
ISBN: 84-7794-855-0
Tipologia: Llibre
Descripció

Poeta còmic d'esperit combatiu, Jean-Baptiste Poquelin, Molière, va ser batejat a París el 15 de gener de 1622. Fill primogènit del tapisser reial Jean Poquelin i de Marie Cressé, va perdre la mare a deu anys. Estudià al Collège de Clermont i Dret a Orléans.

El jove Poquelin coneix l'actriu Madeleine Béjart, amb qui es vincula sentimentalment i amb qui funda l'Illustre Théâtre el 1643. Els deutes porten Molière a la presó. Un cop lliure, treballa amb una troupe que recorre el sud-oest de França i estrena i dirigeix les seves primeres obres. El 1659 estrena a París Les Précieuses Ridicules, un gran èxit que el fa molt popular. El 1662 Molière es casa amb Armande Béjart, germana per a alguns, filla per a d'altres, de Madeleine, i el 1664 neix el seu fill, que mor encara nadó. La companyia és nomenada Troupe du Roi. El 1672 mor Madeleine Béjart. L'any següent Molière estrena Le Malade Imaginaire. Mentre representa el personatge d'Argan, emmalalteix i mor al cap d'unes hores a casa seva. És enterrat de nit el 21 de febrer. El 1680 la companyia de Molière i la de l'Hôtel de Bourgogne es fusionen: neix la Comédie Française.

Molière va crear la comèdia de caràcter i uns arquetips que, si bé satiritzen la societat de l'autor, conserven tot el seu interès per a nosaltres.

Una de les quatre peces que Molière, afavorit per Lluís XIV, representa Versalles el 1664 és Tartuffe: una estrena d'escàndol. La comèdia, que va agradar al rei, no va satisfer gens els sectors més conservadors de la cort, especialment els defensors aferrissats de la religió, que hi van veure una crítica del rigorisme jansenista i un escarni de la devoció. L'obra va ser prohibida, però el 1669 se n'autoritzà una nova versió en cinc actes i canvis notables. Va ser un èxit.

El protagonista de Tartuf o l'impostor es guanya la confiança d'un cap de família babau, Orgon, i se n'aprofita fins a l'extrem que està a punt de convertir-lo en cornut. Descobert, amenaça i coacciona tota la família, ja que legalment pot disposar dels béns i la llibertat d'Orgon, que tant l'afavorí. Tartuf representa la hipocresia i és, potser, la creació més aguda i complexa de la tipologia del dramaturg.

El pensament i l'art de Molière, que parteix d'esquemes dramàtics preexistents, es mostren capaços de definir un nou univers moral. Sota l'aparent comicitat, «Tartuf—va escriure Musset— és la tragèdia més terrible que hagi mai sortit d'una ment humana».


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x