DescripcióNiccolò Machiavelli, conegut com a Maquiavel, va néixer a Florència el 1469. Fou teòric polític, historiador, estrateg militar i dramaturg. Va iniciar la seva carrera política el 1498 com a secretari de la Senyoria de Florència, una mena d'encarregat de relacions exteriors. Va ocupar el càrrec durant catorze anys i va complir diverses missions diplomàtiques. Amb la caiguda de la democràcia i el retorn al poder dels Mèdici el 1512, va ser destituït i empresonat. Després de ser posat en llibertat, gràcies a una amnistia, va haver de renunciar a qualsevol càrrec i abandonar la ciutat. Aleshores es va dedicar a escriure. És universalment famós per la seva obra El príncep (1513), en la qual estableix la doctrina política que ha estat anomenada maquiavel·lisme. La fama de la seva obra filosòfica i política ha deixat en un segon terme la producció dramatúrgica, de la qual destaca La mandràgora (~1518), considerada una de les millors comèdies del Renaixement italià. És autor també, entre altres textos, de Discorsi sopra la prima Deca de Tito Livio (1513-1517), Arte della guerra (1519-1520) i Istorie fiorentine (1520-1526). Maquiavel va morir a Florència el 1527.
Clícia va ser escrita per Maquiavel el 1525 per encàrrec del seu amic Jacopo Falconetti. L'argument de l'obra no és nou; es basa en la Casina de Plaute i és un exponent exemplar del que va ser el teatre italià del segle xvi. Clícia és, abans que res, una comèdia i, com a obra d'encàrrec, és una peça per ser representada i entretenir els assistents. Els personatges lliguen amb l'estil de l'època i són els arquetipus coneguts: el vell viciós, el jove enamorat, la dona jove innocent i atractiva, els criats, l'intrigant, etc. Una de les característiques remarcables de Clícia és la llengua viva i popular, gràcies a la qual l'autor aconsegueix gran part de l'efecte còmic. Malgrat el primer objectiu de l'obra, fer riure, el pròleg ja concreta la tesi de la comèdia sencera: «Si al món tornessin els mateixos homes com tornen els mateixos casos, no passarien mai cent anys que no ens trobéssim tots plegats tornant a fer les mateixes coses que ara.»
L'obra ha estat traduïda per Jordi Ferrer, filòleg, el qual ha sabut traslladar al català tota la gràcia i l'enginy de la llengua original amb una sàvia barreja d'expressions actuals, cultismes i frases fetes.
Clícia, l'obra que presentem en aquest volum, va precedida d'un pròleg de Jordi Galceran.
