Arthur Schnitzler (Viena 1862-1931), neuròleg, narrador i dramaturg austríac, pertanyia a una familia acomodada de la burgesia jueva, d'influència tan determinant a la vida cultural vienesa. El seu pare i el seu germà foren metges de prestigi ben reconegut, i ell mateix cursà la carrera de medicina; un cop doctorat, però, aviat deixà d'exercir la professió per dedicar-se a l'escriptura. Com el seu compatriota i coetani Sigmund Freud (ambdós psicoanalistes i fortament protestats) esdevingué un gran coneixedor de l'ànima humana. A les seves novel·les, narracions, drames, comèdies i monodrames (el gènere preferit per l'autor) descobreix la «miserable realitat moral, sexual, social i política, resumida en la paraula decadència, sota les aparences meravelloses de l'Imperi Austro-hongarès en els seus darrers temps», i el seu humor i la seva versatilitat mai no amaguen la profunda desil·lusió, el nihilisme i la desesperança. De l'obra dramàtica d'Arthur Schnitzler destaquem: Anatol, la seva primera peça; Flirteig; Professor Bernhardi, on s'oposa a l'antisemitisme, El personatge sobreexcitat; Dos quarts de dues; El camí solitari; El gran teatre de Wurstel, i La ronda, publicada per l'Institut del Teatre.
Cacatua Verda és una obra mestra de Schnitzler que s'ha fet famosa especialment pel moment històric triat i més encara pel joc que s'estableix entre la realitat històrica i el teatre. L'acció transcorre en una gruta, que Schnitzler presenta en forma de taverna, una taverna parisenca on uns quants actors representen escenes de crims per a diversió dels espectadors. Prospère, l'hostaler, que havia estat director de teatre i ara ho torna a ser, rep els clients nobles amb insults en lloc de donar-los la benvinguda. Fins i tot, els desitja que siguin ajusticiats pel poble irat. Això passa la vigília del 14 de juliol de 1789, el dia de la presa de la Bastilla. Les referències a La tempestat de Shakespeare són constants; tant en l'obra de Shakespeare com en la de Schnitzler hi ha una intensa nostàlgia per la felicitat perduda. Al pròleg podem llegir: «Sigui com sigui, i salvant les distàncies, ambdues són obres sobre el poder, les desigualtats socials, la injustícia, la violència, el crim.» Publiquen en aquest volum La Cacatua Verda en la traducció catalana de Feliu Formosa, precedida d'un pròleg de Josep M. Carandell.
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar