DescripcióTom Stoppard va néixer el 1937 a Zlin, Txecoslovàquia. El 1939 la família es trasllada a Singapur, però el 1942, poc abans de la invasió japonesa, Tom és evacuat a l'Índia, amb la seva mare i el seu germà gran. El seu pare, que es queda a Singapur, és assassinat. El 1946 la seva mare es casa amb Kenneth Stoppard, un militar anglès destinat a aquell país, i la família es trasllada a Anglaterra. A partir de 1954 fa de periodista i de 1958 a 1960 s'especialitza com a crític de cinema i teatre. El 1966 estrena al Festival d'Edimburg el seu primer text important, Rosencrantz and Guildernstern Are Dead. És autor de diverses obres, entre les quals hi ha: After Magritte (1970), Jumpers (1972), Travesties (1974), The Real Thing (1982), Arcadia (1993), Indian Ink (1995), The Invention of Love (1997). Ha traduït alguns textos a l'anglès, com Tango, de Slawomir Mrozek, La casa de Bernarda Alba, de Lorca, o Largo desolato, de Václav Havel.
Arcàdia, considerada l'obra major de Tom Stoppard, és la clausura perfecta d'una trilogia de còctels aparentment impossibles que va començar el 1972 amb Jumpers i va seguir el 1974 amb Travesties.
Tot i la complexitat del joc especulatiu i la gran quantitat de qüestions que s'hi entrellacen, és una obra que atrapa ben aviat el lector perquè combina els materials en una alquímia portentosa: ordre i caos, clàssics contra romàntics, intuïció contra raó, foc sota gel, els atzars de la investigació històrica, les matemàtiques fractals o les lleis de la termodinàmica, un aclaparador matx d'idees que l'autor equilibra amb la tensió dramàtica i l'emoció pura. L'estructura de l'obra és dual: dues sèries de fets en temps alterns que acaben coincidint en el mateix espai, la sala de lectura de Sidley Park, a la mansió campestre dels Coverly. Arcàdia s'ha representat a les principals capitals europees i ha entrat en el repertori de la Comédie Française, cosa reservada a molt pocs dramaturgs contemporanis.
Presentem en aquest volum Arcàdia, traduïda per Ernest Riera i precedida d'un pròleg de Marcos Ordóñez.
