Logo Institut del Teatre

Seducció / Dificultat pel domini de la casa

Comparteix
Autor/s: Muñoz Pujol, Josep M.
Altres autor/s: Batlle, Carles [pròleg]
Editorial/s: Institut del Teatre (Diputació de Barcelona)
Col·lecció: Biblioteca Teatral ; 86
Lloc: Barcelona
Any: 1995
Suport: Paper
Enquadernació: Rústica
Pàgines: 201
Alçada i amplada: 18 x 12 cm.
Idioma/es: Català
Dipòsit legal: B-21372-1995
ISBN: 84-7794-367-2
Tipologia: Llibre
Descripció

Josep M. Muñoz Pujol va néixer a Barcelona el 1924. És dramaturg i doctor en Medicina. Les primeres obres de teatre que escriu són en llengua castellana aleshores obligatòria —Vuelve un Nombre (1956), No hay camino (1958) i La hora de todos (1960). L'experiència li permet, en arribar els anys seixanta, de retrobar la llengua pròpia en una obra —Antígona— que es distingeix per la recreació del mite amb una intenció cívica i contra l'autoritarisme. El text de Muñoz Pujol Kux, my lord! havia de ser estrenat per l'EADAG al Festival Internacional de Sant Sebastià, però no fou autoritzat; l'acte de la censura provocà la suspensió definitiva del festival. Aquest fet repressiu convenç l'autor d'escriure sense objectius immediats i de fer i refer els textos. Això explica les seves esporàdiques produccions. Escriu Fleca Rigol, digueu! per als actors Ovidi Mondlor i Alfred Luccheti. Més endavant, Vador; Alfons Quart, Premi Ignasi Iglésias 1988, i Somni de mala lluna. Les darreres peces de Muñoz Pujol són Anar i tornar de la taverna Pilsen i L'Encobert.

Seducció és un text força sorprenent. A mig camí entre el realisme i la tragèdia, és una reelaboració del mite de Don Joan. Cal trobar un sentit a l'existència, de fer-se la il·lusió d'un objectiu, d'aconseguir llevar-se cada dia, de sobreviure. El poder de la seducció és l'única força que crea el miratge d'una acció real que mantingui viva la il·lusió que tot encara està per decidir. La seducció, tanmateix, és efímera. La temptació de seduir implica gaudi i sofriment alhora. Una dualitat que s'estén fins a l'extrem: és l'energia que cal per sobreviure i, simultàniament, és l'arrel del desengany i la desesperança.

Dificultat pel domini de la casa té un component còmic que costa de copsar; la situació —dins la seva més absoluta quotidianeitat— és del tot tràgica. Arseni, un personatge que ha superat la seixantena, es vol suïcidar. La situació dramàtica guia els tòpics, els entortolliga i els fa escènicament païbles. El discurs va fent voltes fins a submergir el lector en un mareig existencial insuportable. De cop Arseni dubta: acaba de descobrir un motiu per viure. La seva dona i el que ell suposa que és el seu amant han decidit assassinar-lo. Hi ha una relació estreta entre aquesta obra i la producció restant de l'autor: el mite de la vellesa, el xantatge de la vellesa, l'art com a refugi i la importància de l'espai.


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x