DescripcióHenrik Ibsen, poeta i dramaturg, va néixer a Skien (Noruega) el 1828, en una família de les més distingides i acomodades. Heretà molts trets del caràcter de la seva mare, luterana i d'una gran austeritat, la qual inculcà als fills la disciplina dels principis religiosos que professava. El pare era comerciant de fustes, enèrgic, actiu i excessivament desprès per galejar; el 1836 féu suspensió de pagaments i va perdre béns i amistats; només pogué salvar una petita finca a les afores de Skien, on es traslladà amb la família. El canvi de posició social accentuà la propensió a la tristesa del petit Ibsen. De 1842 a 1844, Henrik assistí a una escola de Teologia. Per guanyar-se la vida feia de dependent d'una farmàcia; a la rebotiga llegia els periòdics i s'interessà per la vida pública. La revolució francesa de 1848, les insurreccions d'Hongria i la guerra germano-danesa el trasbalsen i el mouen a pensar. Ingressa a la universitat de Cristiania (1850) i fa amistat amb Björson, Vinje i altres joves, amb els quals funda una revista satírica que fustiga els homes d'ordre i els prudents conservadors de l'època. El 1851 ingressa com a dramaturg i director escènic al Teatre Nacional de Bergen. Es casa amb Susanne Thorensen. El 1857 passa al Teatre Noruec de Cristiania, que acabà fent fallida el 1862. Aquest contacte diari amb l'escena li serveix per adquirir una tècnica admirable. Les actituds d'Ibsen i la crítica social que conté el seu teatre provoquen les ires de molta gent. A mesura que apareixen les seves obres augmenten els adversaris i l'hostilitat dels compatriotes se li fa insuportable («Tots estaven contra mi; em van proscriure»). El 1864 Ibsen abandona el país. Viu de beques i d'ajuts d'amics. Resideix cinc anys, amb l'esposa i el fill, a Itàlia on escriu Brand i Peer Gynt (poemes dramàtics que consoliden la seva reputació i li proporcionen un cert benestar material), i a Alemanya fins el 1891, on escriu, entre altres Casa de nines, Espectres, Un enemic del poble, La dama del mar i Hedda Gabler. El 1895 Ibsen s'instal·la definitivament a Cristiania i continua escrivint (Solness, el constructor, El petit Eyolf, Joan Gabriel Borkmann i Quan despertarem d'entre els morts). En complir setanta anys és objecte dels més alts honors per part dels seus compatriotes i dels admiradors d'arreu del món. El 1901 perd facultats fins restar sumit a l'ombra de la inconsciència. Mor el 23 de maig de 1906.
