DescripcióEl rei Enric IV. Segona Part fou estrenada el 1597. Potser a causa de la situació central que ocupa dins la crònica dinàstica, aquesta peça resulta cabdal per a comprendre'n el desenvolupament i, sobretot, els propòsits de l'autor. El príncep Enric, que, en començar el drama fa costat al seu pare en la lluita contra els enemics, en acabar-lo ha sofert ja la transformació que el duu a convertir-se en Enric V, el gran rei destinat a ésser vencedor dels francesos. La transformació del Príncep Enric no es produeix només pel que fa a la seva ascensió jeràrquica: aquesta ascensió és també moral. Accepta les lleis i els hàbits que li assenyalen la tradició i abomina del seu passat de disbauxa i dels companys que amb ell la compartiren. Falstaff se'ns apareix ara com la contrafigura d'Enric V, i haurà de sotmetre's a un període expiatori si a la fi vol redimir-se i recuperar la confiança del seu senyor. El magma social que a Enric IV. Primera Part ens aparegué com l'alegre barreja del poble i l'aristocràcia, se separa en quall i xerigot. El rei Enric IV. Segona Part Ens mostra també el que és un tombant essencial dels interessos de l'home europeu en aquest període que senyala el pas a l'època moderna.
