DescripcióEls dos cavallers de Verona fou escrita el 1594 i tracta les relacions amoroses dels protagonistes. Llegint aquesta obra, no podem oblidar que el dramaturg estava preparant ja l'escriptura de Romeo i Julieta, estrenada aquell mateix any. Una lectura atenta d'Els dos cavallers de Verona pot ajudar-nos a descobrir els fils constants de la dramatúrgia de Shakespeare, fils amb els quals ordeix, si més no durant els anys de joventut, la magnífica trama de les seves comèdies i tragèdies.
Els dos cavallers de Verona ens presenta un dels personatges més originals dels que travessen l'opus shakesperià: ens referim a Llança, el criat de Proteu. Llança es produeix independentment dels neguits amorosos del seu senyor, i por ésser considerat, en justícia, un dels primers clowns del teatre modern. N'és una prova evident el sensacional monòleg de Llança en presència de Crab, el seu gos. En aquest monòleg Llança converteix en personatges dramàtics un bastonet que troba a terra, un barret i cada una de les seves sabates, les quals transforma, en un prodigi d'imaginació, en el seu pare i la seva mare. Assistim, així, a una extraordinària escena de titelles, a un precedent del joc fet amb els objectes per Chaplin a La febre de l'or. Els dos cavalles de Verona fou traduïda al català per Cèsar August Jordana el 1938, i per Josep M. de Sagarra, en la versió que ara publiquem, el 1943.