DescripcióOtel·lo està inspirada en una novel·la dels Hecatòmits, recull de narracions de Giovani Battista Firaldi Cintio. Shakespeare, com tants anglesos del seu temps, se sentí atret pel món renaixentista de la península apenina, on les passions humanes, i, sobretot, la llibertat de disposar del propi destí, formulaven una nova manera de viure. La literatura italiana desenvolupava els nous conceptes en una sèrie de narracions admirables. Shakespeare donà als personatges d'aquestes narraciopns la corporeïtat rotunda de l'escenari, el volum del diàleg, precís que s'entrecreua, com un joc d'esgrima.
Però allò que interessa Shakespeare en Otel·lo és una suma de factors que, juxtaposats, donen densitat al drama: l'amor entre un home de món, decidit i experimentat, i una senyoreta de casa bona, feble, aèria i, diguem-ho tot, un xic bleda; la inserció d'un individu de raça diferent en el si d'una societat aristocràtica i decadent que el necessita i admira però que en el fons no l'acaba d'admetre. I potser allò que més atreu Shakespeare és el joc d'esgrima establert entre Otel·lo i Iago, un joc en el qual les estocades astutes del dèbil acabaran per ferir mortalment el qui semblava més fort.
En la traducció extraordinària de Josep M. de Sagarra, els personatges shakesperians s'expressen en el nostre idioma d'una manera convincent i, ens atreviríem a dir, definitiva.
