Després d'un teatre modern

A Després del teatre modern, Valentina Valentini proposa un recorregut per les noves tendències del teatre durant els anys setanta i vuitanta. La reinterpretació de les avantguardes històriques i l'evolució del performance-art van obrir el camí a les diverses reelaboracions a les quals s'ha vist sotmès el text dramàtic en els darrers vint anys i van donar pas a les successives reformulacions del treball de l'autor i al trencament del contínuum espai-temps, factors, entre d'altres, que ens condueixen a un nou teatre, el qual, més enllà de la representació, aspira a la creació de noves realitats.
Segons l'autora, un cop passat el període analític i destructor vigent als anys setanta, el teatre ha volgut recuperar la capacitat d'enunciació i reflexió i ha oposat al relativisme postmodern l'equivalència primigènia entre paraula i acció, entre paraula i imatge.

Valentina Valentini, historiadora del teatre, desenvolupa la seva activitat de recerca vinculada al Departament de Música i Espectacle —Centro Teatro Ateneo «La Sapienza» de la Università degli Studi de Roma—. Ha dedicat diversos estudis de caràcter històric i teòric al segle xx, amb especial atenció a l'espectacle contemporani: Il dibattito sul teatro negli USA, el recull d'assajos de Richard Schechner La teoria della Performance i, recentment, l'estudi Dopo il teatro moderno, que presentem en aquest volum. També ha publicat un ampli estudi en dos volums sobre les interferències produïdes entre el teatre i els nous mitjans titulat Teatro in imagine.
El seu darrer treball és un estudi sobre la primera escenificació de Il visible poema de Gabriele D'Annunzio.
Actualment, Valentina Valentini és la directora artística de la Rassegna Internazionale di Taormina Arte Video d'Autore.