DescripcióEn aquesta publicació s'analitza, des d'una òptica històrica, el teatre consumit a la ciutat de Barcelona a partir de l'ocupació de la ciutat per les tropes franquistes fins al 1954. Així, el 1939 s'inaugurà una situació cultural absolutament disglòssica que convertí la ciutat en una important receptora dels espectacles que sense tòpics, procedien de Madrid. Barcelona només creà en aquest període espectacles arrevistats, i, a partir del 1946, reprengué públicament les representacions en llengua catalana. La trajectòria pobra i vacil·lant, allunyada de la realitat circumdant, del teatre català el féu caure en una crisi de creativitat, de modernitat i de supervivència no resolta, en part, fins a la creació, l'any 1955, de l'ADB. A més, davant la impossibilitat d'estrenar teatre estranger en català, els grups de teatre de cambra foren els encarregats de fer-ho en sessions úniques i en castellà. La situació, doncs, arraconà i convertí les manifestacions culturals catalanes més genuïnes en restres d'una tradició local, peculiar i sense projecció de futur.
Enric Gallén va néixer a Barcelona l'any 1951. El 1975 es llicencià en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, on treballa com a professor de literatura catalana. Es doctorà el 1983. Amb Jordi Coca i Anna Vàzquez publicà en aquesta mateixa col·lecció La Generalitat republicana i el teatre (1931-1939). Legislació (1982). Col·labora en l'equip que, dirigit per Joaquim Molas, treballa en la continuïtat de la Història de la literatura catalana de Martí de Riquer i Antoni Comas.