Logo Institut del Teatre

El Pols de l'Àngel

Maria Rovira – cia. Trànsit

Estrena: Teatre Joventut, L’Hospitalet del Llobregat. Grec Festival.7-1992

Redactor/a: Clàudia Brufau

Descripció

El Pols de l’Àngel és la cinquena coreografia que Maria Rovira estrena amb la companyia Trànsit. La música original és de Luis M. Carmona amb veus búlgares. La il·luminació va ser dissenyada per Eduard Inglés i el vestuari per la companyia. Giovanna Dalé, Cristina Peraire, Natàlia Viñas i Maria Rovira van estrenar la peça en el marc de l'Olimpíada Cultural del 1992.

L’espectacle d’una hora de duració és una coreografia que evoca de manera abstracta el món dels àngels encarnats per les ballarines, a través del moviment. El Pols de l’Àngel no és una coreografia que segueixi cap fil argumental, sinó que trasllada l’espectador, a partir de tots els elements escènics, en el món atrapat entre el cel i la terra. Rovira, que es va inspirar en la iconografia barroca dels àngels, va extreure’n un vocabulari gestual i sobretot de braços que simula el vol. La peça, que equilibra el lluïment individual amb el del grup, plasma la figura angelical a través d’un treball de moviment de braços elegant i original contraposat a una forma de caminar més tosca en alguna moments. Els cinc personatges estan marcats per la personalitat i les qualitats de cada ballarina. El Pols de l’Àngel aborda tan aviat fragment lírics com d’altres en què l’actitud dels àngels és agressiva.


Significació

Aquesta és la primera obra amb la qual Maria Rovira rep més reconeixement de part de la crítica i el públic malgrat ser una peça de petit format i baix pressupost. Amb El Pols de l’Àngel també va rebre el Premi Tórtola València, i se’n va valorar especialment la bellesa del tractament del moviment. La crítica va coincidir en la riquesa de vocabulari, la netedat d’execució i l’harmonia del conjunt escènic des del vestuari, passant per la gestualitat i la il·luminació. A l’Avui, Xavier Pérez subratlla que el “llenguatge, doncs (...) assimila components perfectament clàssics però amb una noció moderna dalt de l’escena”. En efecte, l’encaix d’elements clàssics a través de la mirada contemporània és una de les característiques que han s’han valorat més dels espectacles de Maria Rovira. El Pols de l’Àngel doncs és una de les peces més emblemàtiques de la cia. Trànsit i per aquest motiu quan Rovira en va celebrar els vint anys el 2005 és una de les peces de les quals va reposar un fragment.


Bibliografia
  • Àvila, Raimon (21-7-1992). «El àngels tenen cor». Diari de Barcelona.
  • Del Val, Carmen (25-7-1992) «Brazos de ángel». El País.
  • Otzet, Montse (25-7-1992). « El color púrpura de los ángeles». El Periódico de Catalunya.
  • Pérez, Xavier (20-7-1992). «Seduccions angelicals». L’Avui.
  • Van der Meer, Marjolin (24-7-1992). «Poesia celestial». La Vanguardia.
  • Vendrell, Ester (2008). “1975-2000. Construcció d’una realitat coreogràfica”. Assaig de Teatre: Revista de l’associació d’investigació i experimentación teatral, num. 66- 67, p.95–117. Universitat  de Barcelona, Barcelona. <http://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/146392>

Fonts iconogràfiques

Enllaços

Compartir

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat