Logo Institut del Teatre

Lloret de Mar, Girona, 8-10-1962 

Director/coreògraf, dramaturg, intèrpret

Redactor/a: Xavier Puchades

Biografia

A més de director d'escena, dramaturg i actor, és compositor, pedagog i gestor cultural. Als anys vuitanta estudia piano i composició a diferents ciutats d'Espanya, Itàlia, Alemanya i Àustria. Aquesta experiència musical serà clau per conformar la seva manera d'entendre la direcció d'escena. A finals dels vuitanta comença a formar-se com a director d'escena a l'Institut del Teatre de Barcelona, on es titularà, rebrà el Premi Extraordinari d'Art Dramàtic el 1991 i, anys després, exercirà com a docent i director dels serveis culturals.

Tot al llarg de la primera meitat dels noranta dirigirà els seus primers espectacles, la majoria dels quals estrenats al Teatre Adrià Gual, i fundarà la companyia Teatre del Bon Temps (1993). En aquest període trobem ja alguns dels interessos que Albertí desenvoluparà posteriorment: la dramatúrgia contemporània internacional (Nit, de Harold Pinter, i A la meta, de Thomas Bernhard), l'exploració musical de la paraula (Chomsky Show, d'Armanda Tolon, i Colatures per a una cinta magnètica) i dramatúrgies pròpies, caracteritzades per la reflexió sobre la representació i la intertextualitat, en què l'autor posa en tensió referents clàssics amb la contemporaneïtat, com a Hedda Gabler, d'Henrik Ibsen; La Traviata; Hamlet; Un Otel·lo per a Carmelo Bene, i Macbeth o Macbetto. Destaquen les dues darreres peces, estrenades a les edicions del 1993 i 1997 del Festival Internacional de Sitges. Aviat, Albertí aconsegueix el reconeixement com a director amb diversos premis com l'Adrià Gual (el 1992 i el 1994), el de la Crítica al millor director (temporada 1993-1994), el premi especial de la Crítica (1994-1995) i el Serra d'Or de Teatre (1994-1995).

Libració (1994), de Lluïsa Cunillé, suposa l'inici del compromís d'Albertí amb la dramatúrgia contemporània catalana i, en particular, amb la de l'autora badalonina, amb qui ha col·laborat en més de vint espectacles. Ha portat a escena nombroses obres de creadors catalans com Narcís Comadira, Francesc Messeguer, Marc Rosich, Jordi Oriol i Josep M. Benet i Jornet, i dels valencians José Sanchis Sinisterra i Paco Zarzoso. Libració va ser, a més a més, una producció de la companyia Cae la Sombra, fundada per l'actriu Lina Lambert. Albertí mantindrà amb aquesta i altres petites companyies, com les lleidatanes Bulevard Espectacles i Teatre deText, una vinculació professional prou constant. La majoria d'aquestes produccions aniran destinades al circuit alternatiu i tindran Cunillé com a autora o coautora: Privado, Dotze treballs, Passatge Gutenberg, El gat negre, Más extraños que el paraíso, Troilus i Cressida o Vianants. Amb aquesta darrera obra, Albertí rebrà el 2004 el premi Butaca a la millor direcció.

En aquesta línia de producció alternativa, els muntatges d'autors contemporanis internacionals seran més puntuals: Ànsia, de Sarah Kane, o Traïció, de Harold Pinter.
Albertí és conscient també de la importància de la revisió de les arrels culturals, tant de les populars com de les més cultes. I ho farà rebutjant l'arqueologia, defensant l'establiment d'un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat amb l'objectiu de generar un discurs ideològic, amb el qual reflexionar sobre la memòria individual i col·lectiva i, per tant, sobre la identitat personal i social. Aquest interès té com a possibles precedents unes lectures organitzades per al Centre Dramàtic de la Generalitat Catalana el 1995 sobre l'obra de Josep Maria de Sagarra i de Ramon Llull. Albertí desenvoluparà aquesta tasca, però una dècada després, just quan dirigeix l'àrea de creació de l'Institut Ramon Llull (2004-2006) i, més tard, quan crea amb Cunillé la companyia La Reina de la Nit el 2008: a partir d'aqueix moment fa dramatúrgies, la majoria acompanyat de Cunillé, de textos narratius de Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán i Josep Maria de Sagarra. Crónica sentimental de España, a partir d'articles de Vázquez Montalbán, serà clau per a entendre l'aproximació d'Albertí al patrimoni musical més popular i a gèneres com la sarsuela, la revista, el cabaret, el music hall o el cafè concert. Gèneres considerats menors, tot i que Albertí en defensarà la necessària revisió perquè són importants contenidors ideològics. De fet, algunes d'aquestes obres seran les més explícitament polítiques de la seva carrera. Eren espectacles vinculats en gran part a produccions del Teatre Lliure, del qual Albertí i Cunillé eren creadors residents: El Dúo de la Africana, Assajant Pitarra, Pisans i Caderneres, La Corte del Faraón o La Pajarera.

D'altra banda, Albertí també portarà regularment a escena altres gèneres i formes musicals, com òperes, recitals o concerts. De la mateixa manera que al teatre, dirigirà obres d'autors clàssics però, sobretot, contemporanis: El llibre dels canvis; Mariana en sombras, de García Demestres; El paradís de les muntanyes, de Miquel Desclot; Simon Bocanegra, de Giuseppe Verdi; Carmen, de Georges Bizet; cinc produccions diferents de Marina, d'Emilio Arrieta; Jo, Dali, amb llibret de Jaime Salom, entre d'altres. 

A la segona meitat dels anys noranta, Albertí inicia també la tasca com a gestor cultural públic; concretament, quan es fa càrrec de la direcció del Festival GREC entre 1996 i 1999. Un any abans, el 1995, havia dirigit una producció del mateix festival, Antoni i Cleopatra. Aquesta gestió es va tancar amb la producció de La cita, de Cunillé, de la qual dirigirà poc després una versió en anglès per al Festival d'Edimburg. Amb el nou segle, Albertí es mourà tant al circuit alternatiu com al públic i al privat. Al Teatre Lliure, sota la direcció d'Àlex Rigola, estrenarà diverses produccions al llarg de vuit anys. A les obres citades anteriorment, cal afegir-hi muntatges de dramaturgs contemporanis internacionals de referència per a Albertí: Pier Paolo Pasolini (Orgía i PPP) o Thomas Bernhard (L'home de Teatre); de Lluïsa Cunillé: Et diré sempre la veritat, El bordell o la peça col·lectiva Dictadura-Transició-Democràcia. Per al Centre Dramàtic Nacional, dirigirà Sangre lunar, de Sanchis Sinisterra. Una línia de treball molt semblant a la desenvolupada a les produccions privades al Teatre Romea: Mestres antics, de Thomas Bernhard, i Tennessee, a partir de textos de Tennessee Wiliams. Aquesta relació amb el teatre públic d'Albertí, com a creador i gestor, tindrà el 2012 una altra data clau per a la seva trajectòria: la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya, on ha estrenat fins al moment Terra de ningú, de Harold Pinter, i L'eclipsi, òpera de A. García Demestres amb llibret de Paco Zarzoso.


Significació

És un dels directors d'escena catalans més actius. La seva extensa obra, amb més de setanta espectacles dirigits, resulta eclèctica i diversa. Destaca el seu interés continuat per un grup d'autors contemporanis amb universos molt personals i l'actualització de gèneres teatrals populars del passat. El diàleg escènic entre la paraula i la música és una constant, així com l'exigència d'un compromís ètic i ideològic. El teatre, per a Albertí, no pot moralitzar, és l'espai on es revitalitzen els pactes de convivència, una necessària eina d'experiència i reflexió estètica i sociocultural. Un posicionament que Albertí, com a actual director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, tracta de traslladar a la programació i produccions d'aquest espai públic.


Estrenes

17 desembre 1993. Un Otel·lo per a Carmelo Bene. Festival Internacional de Teatro de Sitges. Teatre del Bon Temps
9 març 1994. Libración, de Lluïsa Cunillé. Sala Beckett, Barcelona. Sala Beckett.
25 abril 1995. Hamlet. Teatre Malic, Barcelona.
14 juny 1997. Macbeth o Macbetto. Festival Internacional de Teatro de Sitges. Teatre del Bon Temps.
3 març 1998. Privado, de Lluïsa Cunillé. Sala Beckett, Barcelona. Cia. Cae la Sombra.
6 octubre 1998. Dotze treballs, de Lluïsa Cunillé. Sala Bulevard, Lleida. Teatre de Text.
20 maig 1999. La cita, de Lluïsa Cunillé. Mercat de les Flors, Barcelona. Festival GREC.
16 març 2000. Passatge Gutenberg, de Lluïsa Cunillé. Nou Tantarantana, Barcelona. Teatredetext.
23 març 2000. Mirador, de Paco Zarzoso. Espai Moma, València. Moma Teatre-Hongaresa de Teatre.
8 juny 2000. Ànsia, de Sarah Kane. Festival Sitges Internacional. Cia. Cae la Sombra.
1 febrer2001. El gat negre, de Lluïsa Cunillé.Teatre Malic, Barcelona. Bulevard Espectacles.
16 juliol 2001. Más extraño que el paraíso, a partir de textos de J. Gil de Biedma. Convent dels Àngels, Barcelona. Companyia Cae la Sombra.
4 abril 2002. Orgía, de Pier Paolo Pasolini. Espai Lliure, Barcelona. Teatre Lliure.
2 juliol 2002. Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió Cunillé. Lliure de Gràcies, Barcelona. Cia Cae la Sombra - Bitó Produccions - Festival GREC.
7 desembre 2002. Et diré sempre la veritat, de Lluïsa Cunillé, Lluís Homar i Albertí. Teatre de Salt, Salt. Bitó Produccions - Festival Temporada Alta de Girona.
12 desembre 2002. Traïció, de Harold Pinter. Sala Muntaner, Barcelona. Sala Muntaner - Cia Cae La Sombra.
28 setembre 2003. Mestres antics, de Thomas Bernhard. Teatre Romea, Barcelona. Focus - Centro Dramático Nacional.
11 febrer 2004. Vianants, de Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé. Sala Beckett, Barcelona. Companyia Bulevard.
22 novembre 2004. El pes de la palla, de Terenci Moix. Teatre Romea, Barcelona. Focus.
31 març 2005. L'home de teatre, de Thomas Bernhard. Sala Fabià Puigserver, Barcelona. Teatre Lliure.
22 juliol 2005. El pianista, de M. Vázquez Montalbán. Mercat de les Flors, Barcelona. Festival GREC.
15 desembre 2005. PPP, sobre l'obra de Pier Paolo Pasolini. Espai Lliure, Barcelona. Teatre Lliure.
16 març 2006. Sangre lunar, de Jose Sanchis Sinisterra. Teatro María Guerrero, Madrid. Centro Dramático Nacional.
29 març 2006. De Manolo a Escobar, de Marc Rosich. Teatre Condal, Barcelona. Focus - VAMM Records
4 novembre 2006. Crónica sentimental de España, a partir de l'obra homònima de Manuel Vázquez Montalbán. Teatre de Salt, Temporada Alta Festival de Tardor de Catalunya.
12 abril 2007. El dúo de la africana, cocreat Albertí i Cunillé. Sala Fabià Puigserver, Barcelona. Teatre Lliure.
4 octubre 2007. Assajant Pitarra, cocreat amb Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure: Montjuïc – Espai Lliure, Barcelona. Teatre Lliure.
27 febrer 2008. El mal de Holanda, de Paco Zarzoso. Teatre El Musical, València. Hongaresa de Teatre - Festival VEO - Tornaveu.
27 març 2008. Soterrani, de Josep Maria Benet i Jornet. Sala Beckett, Barcelona. Sala Beckett.
15 juny 2008. Pinsans i caderneres, de Narcís Comadira. Teatre Municipal de Girona. El Canal, Centre d'Arts Escèniques Salt (Girona) amb el festival Grec.
5 novembre 2008. El bordell, de Lluïsa Cunillé. Sala Fabià Puigserver, Barcelona. Teatre Lliure.
22 novembre 2008. La corte del faraón, versió Albertí i Cunillé. Sala Planeta, Girona. Sala Muntaner de Barcelona - La Reina de la Nit - Temporada Alta de Girona.
30 setembre 2009. Al cel (oratori per Jacint Verdaguer), de Narcís Comadira. Teatre Lliure, Barcelona. Teatre Lliure.
3 novembre 2010. Vida privada, adaptació novel·la de Josep Maria de Sagarra. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona. Teatre Lliure.
10 març 2011. Dues dones ballen, de Josep María Benet i Jornet. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona. Teatre Lliure - El Canal - Centre d'Arts Escèniques de Salt de Girona.
26 maig 2011. La pajarera, cocreat amb Lluïsa Cunillé. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona. La Reina de la Nit - Teatre Lliure.
8 març 2012. Zoom, de Carles Batlle. Sala Beckett, Barcelona. Sala Beckett - Obrador Internacional de Dramatúrgia.
6 març 2013. Com dir-ho?, de Josep Maria Benet i Jornet. Teatre Almeria, Barcelona. Companyia Gataro.
18 octubre 2013. Terra de ningú, de Harold Pinter. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Teatre Nacional de Catalunya.
2 juliol 2014. L'eclipsi, de Paco Zarzoso amb música d'Alberto Demestres. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Teatre Nacional de Catalunya.


Publicacions

Un Otel·lo per a Carmelo Bene i Hedda Gabler. Barcelona: Revista Escena, 1993, n. 6.
«Pròleg», A la meta, de Thomas Bernhard”. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1994, p. 5-22.
«Pròleg», Apocalipsi de Lluïsa Cunillé. Barcelona: Proa-Teatre Nacional de Catalunya, 1998, p. 7-8.
«La direcció teatral», Deu lliçons sobre teatre: text i representació. Girona: Universitat de Girona, 2000, p. 91-101.
«Cunillélandia». Madrid: Revista Primer acto n. 284, 2000, p. 40-41.
«Pròleg». L'escorxador de Albert Munt. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2004.
Assajant Pitarra. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007.
El dúo de la africana. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007.
«Pròleg». Surabaya, de Marc Rosich. Tarragona: Arola Editors, 2007.
«Pròleg». Deu peces de Lluïsa Cunillé. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 9-12
«Pròleg», Soterrani de Josep M. Benet i Jornet. Barcelona: Edicions 62, 2008.
Dictadura Transició Democràcia. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2010.
Vida privada. Fundació Teatre Lliure, Barcelona, 2010.
Carrer i escena. El Paral·lel 1892-1939. Barcelona: Viena Edicions, 2012.
«Pròleg». Singlots poètics de Serafí Pitarra. Tarragona: Arola Editors, 2014.
«Pròleg». Teatre de Postguerra de Josep M. de Sagarra. Barcelona: Edicions 62, 2014.


Bibliografia
  • Dordal Lalueza, Ferran (2013). «Sobre la necessitat de pensar el teatre». Barcelona: Revista Pausa n. 35, p. 89-96.
  • Molina, Víctor (2013). «Uno de nuestros contempoáneos». Barcelona: Revista Pausa n. 35, p. 64-70.
  • Molner, Eduard (2013). «Maduresa de la poètica albertiniana». Barcelona: Revista Pausa n. 35, p. 71-82.
  • Prieto Nadal, Ana (2013). «Entrevista a Xavier Albertí». Barcelona: Revista Pausa n. 35, p. 97-105.
  • Subirós, Carlota (2013). «Cos, Joc, Convicció, Felicitat. Quatre apunts sobre en Xavier
    Albertí». Barcelona: Revista Pausa n. 35, p. 83-88.

Enllaços

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat

Carregant...
x