Logo Institut del Teatre

Circ

Redactor: Jordi Jané

Contingut

El mot circ denomina alhora l'art escènica, l'espai on s'exhibeix i l'empresa dedicada a produir i explotar els espectacles. Es pot oferir en pista circular (envelat o carpa, edifici estable o aire lliure) o en escenari a la italiana (sala o aire lliure). Actualment coexisteixen els corrents circenses clàssic i contemporani.

L'espectacle de circ clàssic o tradicional es denominà inicialment circ eqüestre modern per diferenciar-lo del circ dels imperis romà i bizantí. Neix a Anglaterra a l'últim terç del segle xviii amb les exhibicions eqüestres del sergent de dragons Philip Astley, a les quals va afegint saltimbanquis, malabaristes, animals ensinistrats i algunes atraccions de fira. Astley i els seus col·laboradors i competidors exporten el nou espectacle a París, des d'on s'escampa per Europa i arriba a Rússia. Amb John Bill Ricketts, el 1793 el circ passa a l'Amèrica del Nord.

Pel seu caràcter eminentment popular, el circ ha estat molt sovint considerat una activitat marginal, i en els aspectes social i artístic ha alternat cíclicament períodes de puixança i de crisi (fins i tot de prohibició), que no són sinó un reflex fidedigne dels gustos i l'imaginari de la societat de cada moment: el semiòleg Paul Bouissac afirma que «el circ és el mirall en què cada cultura es reflecteix, es condensa i transcendeix. Pot semblar que el circ se situa al marge de la cultura, però en realitat n'ocupa el centre».


Evolució

El circ eqüestre modern ha arribat al segle xxi amb una estructura dramatúrgica essencialment cinètica, basada en l'alternança de números eqüestres, de força i habilitat, acrobàcia, equilibri, aeris, pantomimes, pallassos, ensinistrament d'animals i feres, il·lusionisme i altres exhibicions. El circ clàssic sol exaltar el virtuosisme, el risc i la proesa física. De caràcter enciclopèdic, pot integrar qualsevol nou element (artístic, tecnològic o d'altra mena) susceptible de generar sorpresa o curiositat.

El circ contemporani apareix a Europa (França i Catalunya) a la dècada dels setanta del segle xx fruit dels canvis polítics i socials, la contracultura i la crisi del circ tradicional. Anomenat nouveau cirque als països francòfons, és una modalitat d'espectacle que combina cinètica i narrativitat en proporcions variables i potencia la interpretació i la posada en escena o en pista per damunt de la proesa física i el virtuosisme. Es caracteritza en general per l'absència d'animals, la recerca de nous camins estètics i la hibridació amb altres arts (dansa, teatre gestual i d'objectes, òpera, arts plàstiques, videoart, performance, noves tecnologies, etc.). Aquesta osmosi afavoreix que directors com Bob Wilson o Georges Lavaudant, compositors com Carles Santos o coreògrafs com Philippe Decouflé, Roberto Oliván i Josef Nadj incloguin sovint elements i simbologia circenses en les seves produccions i que fins i tot dirigeixin espectacles de circ.

El circ és destacable també com un bon instrument d'integració i cohesió social. Valors implícits com el treball en equip, la solidaritat, la superació personal i la normal coexistència de llengües i cultures en fan, arreu del món, un element lúdic i formatiu molt útil per dinamitzar col·lectius en risc d'exclusió.

El circ als Països Catalans

Les primeres notícies documentals trobades fins ara indiquen que el circ eqüestre arriba a Barcelona el 1779 amb el cavallista Balp. El 1788, Charles Hughes, excol·laborador d'Astley, actua a la ciutat de València. El 1789, la companyia eqüestre de Jean Gadis Colman actua al Teatre Principal (o de les Comèdies) de Reus, on deu anys més tard la companyia dels italians Francesco Frescara i Giacomo Chiarini presenta un espectacle d'equilibris a la corda fluixa, acrobàcia, pantomimes i ombres xineses. La mateixa companyia es presenta durant la Quaresma de 1800 en un solar adjacent al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

Ha arribat un nou espectacle, que exalta la força i la bellesa de l'ésser humà, exhibeix animals exòtics, fa demostracions de física recreativa i presenta en pista innovacions mecàniques com la bicicleta o òptiques com la llanterna màgica i, més endavant, el cinema. Aquestes novetats sacsegen els hàbits d'oci de la societat catalana, immersa en els canvis socials i econòmics de la Revolució Industrial, però ancorada en el sainet popular, la comèdia burgesa i les funcions d'ombres i titelles. Durant el segle xix i bona part del xx, Barcelona esdevé una plaça important en els circuits circenses europeus i construeix o habilita una desena llarga d'edificis estables de circ, l'últim dels quals (l'Olympia, inaugurat el 1924 a la Ronda de Sant Pau, 27) s'enderroca el 1947 en plena postguerra. A la resta dels Països Catalans la proliferació d'edificis estables de circ entre el xix i el xx (Mataró, Vilanova i la Geltrú, Reus, València, Terrassa, Ciutat de Mallorca, Oriola, Alacant, Alcoi, Dénia, Requena i Xàtiva, entre d'altres) és una mostra de la gran acceptació popular de la nova forma de cultura i entreteniment. En els dos segles esmentats, tant a Catalunya com al País Valencià (potser menys a Mallorca) arriben els millors programes i atraccions europeus, alhora que sorgeixen artistes de gran projecció internacional —entre molts altres, el perxista Simó Rojals (Seboolds), el malabarista Blanch, l'ensinistrador Carner, el ciclista Arissó, l'acròbata còmic Francisco Juan Arnosi (Frank Pichel), Sebastià Llull (El Samsó del segle xx) i la nissaga Andreu-Rivels.

En l'àmbit empresarial, emprenedors del segle xx com Joan Carcellé, els Amorós-Silvestrini o els valencians Joan Picot (Juan Wernoff) i Salvador Hervás estructuren un mercat dinàmic, però no arriben a crear una realitat circense culturalment diferenciada. Al segle xix, el terrassenc Josep Oller i Roca ja s'havia estimat més fer negocis a París, on va fundar, entre altres locals de gran èxit, el Moulin Rouge, l'Olympia i el Nouveau Cirque.

Cronistes circenses com Joan Tomàs, Sebastià Gasch i Jordi Elias han deixat constància de l'auge i la gran acceptació popular del circ a Catalunya en les dècades dels trenta, quaranta i cinquanta del segle xx. La Guerra Civil espanyola de 1936-1939 frena la cultura i l'espectacle, però durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) molts homes de circ europeus es refugien al sud dels Pirineus i estimulen una revifalla de l'activitat circense. Als anys seixanta, però, l'afició al circ s'esllangueix amb l'aparició de la televisió i els canvis socials afavorits pel desarrollismo franquista.

Coincidint amb la fi de la segona dictadura del segle xx, els Països Catalans viuen un fort moviment de renovació de les arts parateatrals protagonitzat per grups com Els Joglars, Comediants, Putxinel·lis Claca o el Col·lectiu d'Animació. En aquest context, el 1976 la companyia La Tràgica estrena Tripijoc Joc Trip, el primer espectacle de circ contemporani català, en què les tècniques circenses es combinen amb elements teatrals i referents socials, culturals i populars dels Països Catalans. El mateix any, Jaume Mateu i Claret Papiol formen la parella de pallassos Germans Poltrona. Entre 1981 i 1982, el Circ Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias gira pel país amb envelat. És el primer circ itinerant que s'expressa en llengua catalana i amb un llenguatge escènic que, volent-se diferenciar del circ tradicional, tendeix, en canvi, a parodiar-lo amablement. El 1997, el Circ Raluy adopta també la llengua catalana per presentar la seva fórmula de circ clàssic, com ho fa des dels inicis (2005) el mallorquí Circ Bover, de tall contemporani. A causa de l'ofensiva lingüística espanyolitzadora, el valencià Circo Gran Fele (1993) pot usar en molt poques ocasions l'idioma comú.

Artistes com Josep Miret (Faquir Kirman) i el pallasso Manel Vallès (Totó) han estat un excel·lent pont intergeneracional, i en l'aspecte docent ha estat clau la transmissió de l'ofici i la deontologia circense feta per artistes de la vella escola com els germans Frediani —Emilio (Nani) i Francisco (Ratón—), Francesc Salas (Franskoko's) i, molt especialment, Roger Andreu (Rogelio Rivel).


Actualitat

D'ençà de 1976, el teixit circense dels Països Catalans s'ha anat definint i consolidant amb l'aparició d'agrupacions professionals, festivals específics, centres de formació i espais de creació, entre moltes altres iniciatives. En els darrers anys, els Països Catalans disposaven d'una setantena de solistes i companyies de circ, la majoria censats a Catalunya. Molts artistes del circ clàssic resideixen al País Valencià (Mislata, Quartell, Quart de Poblet i en força localitats de la Costa Blanca). Algunes companyies històriques de circ contemporani s'han dissolt (Boni & Caroli, Circ Perillós, Cia. Ínfima La Puça, Monti & Cia., Petit Circ de Carrer, etc.), però d'altres continuen en actiu: Los Galindos, Desastrosus Cirkus o Escarlata Circus comparteixen mercat nacional i internacional amb artistes i formacions més recents com Manolo Alcántara, Res de Res, Zahir Circo, Circ Pànic, Circ Teatre Modern, Balagans, Psirc, Eia, Elegants, Fet a mà, Animal Religion o Atempo Circ. En l'àmbit dels pallassos, companyies com Los Excéntricos, Leandre, Marcel Gros, Oriolo, Gensi, Loco Brusca, Toti Toronell, Pep Callau, Pepa Plana o Alba Sarraute treballen regularment en programacions internacionals.

Cronologia del circ als Països Catalans

1779. El circ eqüestre de Balp arriba a Barcelona.
1789. Jean Gadis Colman actua al Teatre Principal (o de les Comèdies) de Reus.
1800. Els italians Frescara i Chiarini fan funcions de circ al Teatre de la Santa Creu (Barcelona).
1827. El francès Louis Auriol munta el seu circ eqüestre a la Rambla de Barcelona.             
1853. S'inauguren els dos primers circs estables barcelonins (Camps Elisis i Barcelonès).
1855. Els italians Franconi exhibeixen pantomimes eqüestres a la plaça de toros Las Arenas, el Teatre de la Santa Creu i el Teatre Circ Barcelonès.
1856. Primeres programacions de circ al Teatre Tívoli de Barcelona.
1859. Thomas Price emplaça un circ permanent a la Rambla de Barcelona i presenta el Circo Olímpico a la plaça de bous de València.
1860. Gaetano Ciniselli munta el seu Gran Circ Royal a tocar del portal d'Isabel II (Barcelona).
1862. La companyia eqüestre de Gaetano Ciniselli actua a la plaça de bous de València.
1869-1865. Teatro-Circo Español (València).                                                 
1875-1900. Teatre-Circ Balear (Ciutat de Mallorca).
1879-1895. El portuguès Gil Vicente Alegría regenta el Circo Ecuestre Alegría a la plaça de Catalunya de Barcelona.
1883-1890. Teatro-Circo Colón (València).
1892-1906. Teatre-Circ Alacantí (Alacant).
1895. Inauguració del Teatre-Circ Eqüestre de Dénia (la Marina Alta).      
1896. Neix a Cubelles Josep Andreu (Charlie Rivel).
1899-1985. Teatre-Circ Apol·lo (Vilanova i la Geltrú).
1901-1935. Teatre-Circ El Círcol (Reus).
1903. Inauguració del Teatre-Circ d'Alcoi.
1905. El transformista Fregoli actua per primer cop al Teatre-Circ Novedades.
1908. Inauguració del Teatro-Circo Esquer a Oriola.        
1918. Els 7 Frediani presenten la columna de 3 a cavall al Teatre-Circ Còmic (Barcelona).
1924. S'inaugura el Circ Olympia a la Ronda de Sant Pau de Barcelona.
1944. S'enderroca el Teatre-Circ Barcelonès.
1947. S'enderroca el Circ Olympia.
Finals dels 50. L'Ajuntament de Barcelona rebutja el projecte de circ estable de Pere Balañà i Lluís Coma i Cros.
1956-1962. Circuitos Carcellé organitza cada Nadal el Festival Mundial del Circo (Barcelona).
1956-1962. 58 números de la revista mensual Circo, editada pel crític Jordi Elias.
1968. Barcelona: IV Congrés Mundial d'Amics del Circ, presidit per Sebastià Gasch.
1975. Apareixen els primers grups catalans d'artistes de carrer.
1976. El grup La Tràgica estrena Tripijoc Joc Trip, primer espectacle de circ contemporani català.
1976. Jaume Mateu i Claret Papiol funden la parella de pallassos Germans Poltrona.
1977. Neix l'Ateneu Popular Nou Barris.
1981-1982. Primera etapa itinerant del Circ Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias.
1981. Els Comediants ideen i engeguen la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.
1983. Charlie Rivel mor a Cubelles.
1983-1985. Intent de creació d'una Escola Nacional de Circ a Barcelona (germans Español).
1984. Els Raluy incorporen el cognom familiar a la marca del seu circ.
1984-2012. Eduard Raluy gira per Mallorca amb el seu Circo Williams.
1984-1985. Primera etapa de la Fira de Circ de la Bisbal d'Empordà.
1984. Primera edició del biennal Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Memorial Charlie Rivel.
1991-2000. Associació de Circ de Catalunya (ACC).
1992. Funcions del Circ de Moscou al Palau d'Esports de Barcelona.
1993. Rafael Pla i Albiach crea a València el Circo Gran Fele, que és itinerant, amb carpa, des de 1994.
1993. Primera edició a Xirivella de la Mostra de Teatre Còmic i Clown, actualment Mostra Internacional de Pallassos de Xirivella.
1993. Tortell Poltrona funda l'ONG Pallassos Sense Fronteres.
1995. Inauguració del restaurat Teatre-Circ d'Oriola.
1996. Es reprèn la Fira de Circ de la Bisbal d'Empordà.
1996. Rogelio Rivel rep el Premi d'Honor Sebastià Gasch del Foment de les Arts Decoratives.
1996. Primera edició del Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular Nou Barris.
1997. Reus i Vilanova i la Geltrú creen la Fira-Festival de Circ Trapezi.
1997. Monti & Cia. estrenen Klowns al Teatre Lliure de Gràcia.
1997. Tortell Poltrona engega el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC).
1997. El Circ Raluy presenta la seva fórmula de circ de cambra a Girona.
1998. L'Ateneu Popular Nou Barris rep el premi FAD Sebastià Gasch per la seva dedicació al circ.
1998. Neix l'Associació de Circ Donyet Ardit (Alacant).
1999. L'Escola de Circ Rogelio Rivel (Nou Barris, Barcelona) comença l'activitat docent de manera oficial.
1999. Monti & Cia. entra al TNC amb Utopista.
2000. Aparició del butlletí electrònic Clownplanet, editat pel pallasso Àlex Navarro.
2001. Comediants, Monti & Cia. i la tropa manxú de Qiqihar estrenen Bi.
2001. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es desdiu del seu compromís de col·laboració amb Reus per la Fira Trapezi.
2001. Primera edició del Festival Curtcirckit (Montgat).
2001-2009. Cinc edicions del biennal Festival Internacional de Pallasses d'Andorra.
2001. Mor Roger Andreu i Lasserre (Rogelio Rivel).
2002-2007. Segona etapa itinerant del Circ Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias.
2002. Carles Santos estrena l'òpera-circ Sama Sama Samaruck Suck Suck.
2003. Associació Valenciana de Circ (Alboraia, País Valencià).
2004. Apareix la revista trimestral de circ Zirkòlika, editada a Barcelona.
2004. Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC).
2005. Premi Nacional de Circ a la trajectòria del Circ Cric.
2005-2012. Vuit edicions del Festival de Circ 1, 2, 3 del pallasso (Tiana, Maresme), en memòria del pallasso i pedagog Joan Armengol i Moliner.
2005. Tià Jordà funda el Circ Bover a Mallorca.
2006. Premi Nacional de Circ a l'espectacle Rodó de l'Ateneu Popular de Nou Barris.
2006-2011. Centre de residència i creació La Vela (Vilanova i la Geltrú).
2006. Exposició «Circ contemporani català, l'art del risc» (CCCB, Barcelona).
2006. Seminari internacional «El circ i la poètica del risc» (CCCB, Barcelona).
2006. Exposició «Picasso i el circ» (Museu Picasso, Barcelona).
2007. El TNC programa Tranuites, de Danés/Llach, i La veillée des abysses, de James Thiérrée.
2007. Premi Nacional de Circ a Jordi Aspa i Bet Miralta, per la direcció artística de les 12 primeres edicions de la Fira-Festival Trapezi.
2008. Presentació del Pla Integral de Circ (APCC i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
2008. Presentació de la campanya Ciutats Amigues del Circ (APCC i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya).
2008. Inauguració de la carpa provisional del centre d'assaig i creació La Central del Circ al Parc del Fòrum (Barcelona).
2008. Premi Nacional de Circ a Paulina Andreu Busto (Paulina Schumann).
2009. Premi Nacional de Circ a l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC).
2009. Primera edició del Festival de Circ Circaltea (Altea, la Marina Baixa), reconvertit des de 2013 en el Festival Circarte (Alacant).
2010. Associació Son Circ (Menorca).
2010. Primera edició dels premis de circ Zirkòlika.
2010. Premi Nacional de Circ a la companyia catalanofrancesa Baró d'Evel Cyrk per l'espectacle Le sort du dedans.
2011. Inauguració de l'espai definitiu de La Central del Circ al Parc del Fòrum (Barcelona).
2011. Mor el pallasso català Manel Vallès i Puyalto (Totó).
2011. Premi Nacional de Circ al trio de pallassos Los Excéntricos.
2012. El Circ Bover inaugura Es Centre i l'Escola de Circ (Sineu, Mallorca).
2012. Primera edició del Festival Internacional de Circ Castell de Figueres, denominat Ciutat de Figueres d'ençà de la segona edició.
2012. Premi Nacional de Circ a la Fira de Circ al Carrer de la Bisbal d'Empordà.
2012. La companyia Passabarret obre a Valls el centre de creació, producció i distribució d'espectacles La Circoteca.
2013. Mor el pallasso Joan Montanyès (Monti).
2014. Premi Nacional de Cultura a la pallassa Pepa Plana i Creu de Sant Jordi a títol pòstum per al pallasso Joan Montanyès (Monti).
2014. 17 empreses balears d'arts escèniques creen l'associació Illescena a Ciutat de Mallorca.
2014. El Festival Grec estrena l'espectacle Rhum en homenatge a Joan Montanyès (Monti).


Bibliografia
  • — «Les arts del circ». A: Art, geografia i societat, vol. 2, direcció científica de Xavier Barral i Altet. Barcelona: Edicions L’Isard, 2002 (Col·lecció Art de Catalunya).
  • 152 volts de pista, 2 vol. Tarragona: Arola Editors, 2013 (Col·lecció Eines de Circ).
  • — (coord.). Catàleg de l'exposició «Circ contemporani català, l'art del risc». Barcelona: Krtu / Departament de Cultura de la Generalitat / Triangle postals, 2006. 
  • De Ritis, Raffaele. Storia del circo: dagli acrobati egizi al Cirque du Soleil. Roma: Bulzoni Editore, 2008.
  • Diversos autors. Passen i vegen (Catàleg de l’exposició «Pasen y vean», realitzada al Museu Valencià d’Etnologia). València: Diputació de València, 2006.
  • Gasch, Sebastià et alii.Teatro, Circo y Music-Hall. Barcelona: Argos, 1967.
  • Jané, Jordi. Les arts escèniques a Catalunya. Barcelona: Cercle de Lectors. Galaxia Gutenberg, 2001.
  • Jané, Jordi; Minguet, Joan M. Sebastià Gasch, el gust pel circ. Tarragona: Edicions del Mèdol, 1997.

Enllaços

Compartir

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat