Logo Institut del Teatre

Bohemios

Sarsuela en 1 acte i 3 quadres

Guillermo Perrín i Miguel Palacios (text) i Amadeu Vives (música)

Estrena: Teatro de la Zarzuela de Madrid24-1-1904

Redactor/a: Xosé Aviñoa

Descripció

L'obra se situa en un ambient artístic característic: el músic Roberto, que passa molta gana pel seu nul èxit com a compositor, sent cert neguit pel fet que Cossette, una veïna seva, taral·leja la música que ell està component. Casualment, entra en escena Marcel, pare de la noia, per demanar-li una peça de roba que necessita per anar al Saló de l'Òpera on la seva filla ha de fer una prova de cant. Roberto i un amic marxen a buscar-se la vida, moment que aprofita Cossette per entrar al pis i agafar la partitura que està escrivint el músic a fi de presentar-la a la prova. Li deixa a sobre de la taula una invitació al concert. El segon quadre té lloc en una plaça del bulliciós barri d'artistes de París. Tenen lloc diverses trobades i desavinences fins que Cossette, sentit-se ignorada, s'adreça directament a Roberto per recordar-li el concert que ha de tenir lloc al cap de poc temps. A poc a poc neix l'amor entre els dos protagonistes. El tercer quadre ja es desenvolupa al saló de l'Òpera Còmica. Girard, un pseudomecenes que ofereix protecció a tort i a dret, anima els artistes a compondre una òpera. L'aparició en escena de Cossette permet posar en evidència la qualitat de la seva veu i el valor de la partitura de Roberto, i queden tots dos en molt bona disposició per a l'èxit posterior. Finalment, té lloc l'intercanvi amorós i la promesa de matrimoni entre els dos protagonistes.


Significació

El text s'inspira en un llibre que estava de moda, Scènes de la vie de bohème, d'Henri Murger, que també havia inspirat l'òpera de G. Puccini La bohème (1896) i l'òpera homònima de R. Leoncavallo (1897). Amadeu Vives va escriure una partitura de gran densitat, iniciada per un preludi de gran solemnitat i tractament simfònic i un intermedi orquestral en què domina el pizzicato de gran efecte, allunyat dels tòpics del gènere. Comprèn números lírics com «Mudos testigos de mis amores», que canta el protagonista a l'inici de l'obra, o el «Canto a la libertad», escenes de ballet i de conjunt. L'obra va consolidar el prestigi d'Amadeu Vives com a compositor de sarsueles en un ambient tan propici com la capital de l'Estat.


Bibliografia
  • Alier, Roger; Aviñoa, Xosé. El libro de la zarzuelaBarcelona: Daimon, 1982.

Compartir

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat