Logo Institut del Teatre

Teatre Condal

Avinguda del Paral·lel, 91, Barcelona

Redactor: Antoni Ramon i Graells

Dates: 1903-actualitat
Descripció

L’any 1902, Manuel Suñer i Sucarrats, aleshores empresari del Teatre Circ Espanyol, compra el solar que corresponia als números 93 i 95 de l’avinguda del Paral·lel i hi aixeca un cobert destinat a espectacles que al cap de poc temps enderroca per construir-hi una altra sala: el Teatre Onofri. Projectat per l’arquitecte de la barba roja, Andreu Audet i Puig, l’Onofri s’inaugura el 7 de maig del 1903 i passa a anomenar-se Teatre Condal el 23 de setembre de l’any següent; un nom que canvià pel de Teatre Masini del 9 al 29 de juny del 1911 (Badenas, 1993, p. 102). Els canvis de nom no deixen de ser sinó l’expressió de la precària vitalitat dels locals de la zona.

Amb un escenari de vint metres de profunditat per vint d’amplada, una platea amb 580 butaques i 32 llotges, i dos pisos, el primer amb llotges laterals i un amfiteatre, i el segon només d’amfiteatre, el Condal era un típic teatre del Paral·lel, que unia l’austeritat amb la capacitat d'oferir una imatge que el caracteritzés. Les fotografies de l'interior de la sala ens la mostren amb una estructura de pilars i encavallades, neta, regular, lleugera, esvelta; en definitiva, moderna.

Sense que s'hi facin reformes arquitectòniques d’importància, més enllà d'adequar l’epidermis de la façana als gustos del temps, el Condal acull una programació de cinema i varietats, fins que l’any 1958 la Unión Inmobiliaria S. A. demana el permís d’enderroc per tal de construir-hi un bloc d’habitatges, a la part baixa del qual s’havia d’ubicar un bingo i el nou Condal. El procés serà lent, ja que no és fins al desembre del 1963 que s’enderroquen les finques, i el juliol del 1965 la Caixa de Pensions obté el permís per edificar-hi.


Activitat

El Teatre Onofri, segurament massa gran per a les pantomimes dels Onofri, es reobre l'any 1904, ja com a Condal, amb La lujuria del infierno. L'any 1911, Manuel Suñer, el primer empresari del local, el deixa en mans de Joan Mestres, que el rebateja amb el nom de Teatre Masini, en record del cantant Angelo Masini, un dels grans tenors de l'època. Mestres hi programa espectacles lírics, òperes italianes, com Tosca i La Bohème, de PucciniIl Trovatore i Aïda, de Verdi, o també Carmen, de Bizet.

El 5 d'agost del 1911, el Teatre Condal esdevé el Grandioso Cinematógrafo Condal, essent més aviat un cinema de barri que alternava espectacles de varietats que no pas un teatre.

Després de patir un procés de decadència, el 3 de juny del 1983 el Condal torna als orígens teatrals amb la representació de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà, en adaptació de Josep Maria Benet i Jornet. Antoni i Ramon Riba confiaren la gestió de la sala a Catesa (Catalana d'Espectacles, S. A.), una societat formada per professionals del teatre català, entre els quals hi havia Mario Gas. D'aquest període són les posades en escena d'El cementerio de los pájarosd'Antonio Gala; Una jornada particular, amb Josep Maria Flotats i Anna Lizaran, o Pel davant i pel darreraAntaviana, La ronda, Joc de dos, Calamity Jane, i espectacles d'Angel Pavlosky, entre d'altres.

En finalitzar els set anys del contracte, i mentre s'està representant amb èxit Danzingels germans Riba fan públic un preacord d'explotació del teatre amb Antena 3. L'any 1992, el Grup Focus es fa càrrec de la gestió i hi impulsa una programació basada fonamentalment en la comèdia dirigida al gran públic.


Bibliografia
  • — El Paral·lel, història d'un mite: un barri de diversió i d'espectacles a Barcelona. Lleida: Pagès, 1998.
  • Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, expedient 8174; antecedent 7935.
  • Badenas i Rico, Miquel. El Paral·lel: nacimiento, esplendor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa. Barcelona: Amarantos, 1993.
  • Cabañas Guevara, Luis. Biografía del Paralelo, 1894-1934. Recuerdos de la vida teatral, mundana y pintoresca del barrio más jaranero y bullicioso de Barcelona. Barcelona: Memphis, 1945.
  • Ramon, Antoni; Perrone, Raffaella. Teatres de Barcelona. Un recorregut urbà. Barcelona: Albertí, 2013.
  • Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Viena Edicions, 2013.  

Fonts iconogràfiques

1. Teatre Condal. Exterior. MAE.

2. Teatre Condal. Interior. Arxiu Mas.

3. Teatre Condal. Interior. Arxiu Mas.

4. Teatre Condal. AFB.

5. Teatre Condal. AFB


Enllaços

Compartir

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat