Logo Institut del Teatre

Antoni Díaz Zamora

València, l'Horta, 1941 

Director

Redactor/a: Josep Lluís Sirera

Biografia

De família estretament vinculada al teatre (de fet, ell neix al Teatre Russafa, propietat de la família), Antoni Díaz Zamora, després d’haver fundat el 1962 el Teatro de Cámara del Centro Escolar y Mercantil (amb el qual muntà diverses obres de teatre clàssic espanyol), es fa càrrec, la temporada 1964-1965, de la direcció del Teatro Español Universitario (TEU) del districte de València. Va renovar pregonament els plantejaments de treball del TEU, que amb ell va passar de ser un simple grup d’afeccionats a un conjunt amb un nivell d’exigència més que notable i amb una voluntat de renovació del repertori igualment digna d’esment. De fet, amb el TEU, Díaz Zamora dirigí i estrenà El celoso y su enamorada (1962), de l’exiliat Max Aub, peces de Valle-Inclán, García Lorca (El amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín), Jean Tardieu (La ventanilla i La cerradura), Eugène Ionesco (Víctimas del deber), etc. Prèviament, el 1964, amb el TEU de la Facultat de Medicina, presenta un interessant espectacle sobre dos sainets d’Escalante: Les criaes i Les xiques de l’entresuelo.

Possiblement insatisfet pel caràcter obligadament amateur del TEU, el 1966 funda el Teatro Club amb la decidida voluntat de modernitzar el teatre valencià, tant pel que fa al repertori com a les posades en escena. Fusionat el mateix any amb la societat Studio SA, fundada a València per sectors progressistes de la societat valenciana, Studio Teatro ens va oferir un seguit d’estrenes que han estat fonamentals per a la formació dels professionals del teatre que començaven les seues trajectòries a finals dels seixanta. En efecte, amb aquest grup Díaz Zamora posà en escena obres de Max Frisch (Biedermann y los incendiarios), Büchner (Woyzeck), Arrabal (Ceremonia por un negro asesinado), Dürrenmatt (El matrimonio del señor Mississipi), Beckett (Final de partida), Alberti (El adefesio), etc.

El 1972 crea una companyia amb una voluntat clarament professional, Quart 23, que recupera per al teatre un antic cinema (el Valencia Cinema). L’estrena de Las salvajes en Puente San Gil, de José Martín Recuerda, que va obtenir un gran èxit, és sens dubte la primera fita del nou teatre valencià que començava a conformar-se en els anys setanta.

Preocupat des del primer moment per la pedagogia, va fundar el 1976 el Centro de Preparación del Actor, i quan, en plena Transició, les autoritats acadèmiques es plantegen la reforma dels ensenyaments de teatre del Conservatori valencià, el contracten el 1978. Hi va promoure, aleshores, una pregona reforma d’aquests estudis a tots els nivells, i el 1984 passa a dirigir la reformada Escuela Superior de Arte Dramático (ESAD) de València.

El govern autonòmic el va posar el 1986 al capdavant del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, càrrec que ocupà fins a 1989. Amb posterioritat retorna a l’ESAD (n’és catedràtic d’interpretació) i continua desenvolupant les seues activitats pedagògiques i dirigint diversos muntatges, en especial de teatre musical com a membre del Taller d’Òpera del Palau de la Música de València; per exemple, L’elisir d’amore, de Donizetti, i Carmen, de Bizet (totes dues òperes l'any 1993) o La revoltosa, de Chapí (1995). S’ha centrat així mateix en la formació teatral dels cantants d’òpera que estudien al Conservatori valencià.


Significació

La tasca de Díaz Zamora com a escenificador i pedagog ha resultat fonamental per al teatre valencià del darrer mig segle. Els seus muntatges de textos d’autors contemporanis van connectar el teatre fet a la ciutat de València amb els grans corrents del teatre occidental, alhora que introduïa el concepte contemporani d’escenificació. Per altra banda, el seu treball a l’ESAD ha ajudat a formar desenes de promocions d’actrius i actors que constitueixen el gruix de la professió en l’actualitat.


Estrenes

8 agost 1964. Escalante 1900-1964 (Les criaes i Les xiques de l’entresuelo). Eduard Escalante. Plaça Major d’Alcoi (L’Alcoià).

19 desembre 1964. El celoso y su enamorada. Max Aub. Teatre Club Universitari, València.

23 maig 1968. Fin de partida. Samuel Beckett. Teatre Club Universitari, València.

6 juny 1972. Las salvajes en Puente San Gil. José Martín Recuerda. Teatre Valencia-Cinema, València.

7 octubre 1982. Flor de otoño. José María Rodríguez Méndez. Teatre Principal, València

4 octubre 1999. Der Kaiser von Atlantis. Viktor Ullman. Teatre Talia, València.

8 gener 2003. Programa Pinter (Estació Victòria, La penúltima copa, Una Alaska particular, Celebració). Harold Pinter (Carmen Castillo, Ferran Català, Carles Alfaro, trad.). Espai Moma, València.


Publicacions

Díaz Zamora, Antonio. Entre la realidad y el sueño (del teatro, el actor y el arte). València: Universitat de València, 2006.


Bibliografia
  • Aznar Soler, Manuel; Diago, Nel; Mancebo, María Fernanda (coord.). Catàleg de l’exposició «60 anys de teatre universitari». València: Universitat de València, 1993.
  • Herreras, Enrique. Valencia-Cinema: Studio S.A. Veinticinco años de resistencia cultural. Alzira: Algar Ediciones, 2001.
  • Herreras, Enrique; Molero, Rosa. Escuela Superior de Arte Dramático de Valencia. 25 años de renovación teatral. València: Ediciones Generales de la Construcción, 2005.

Compartir

SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
i.teatre@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE TERRASSA
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
it.terrassa@institutdelteatre.cat

 

 

CENTRE DE VIC
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
it.vic@institutdelteatre.cat