«Albert Vidal: cos tel·lúric i mitjà videogràfic», de Maria Escobedo Caparrós

De la cosmogonia de l'Home Urbà (1983), obra cabdal de la postmodernitat occidental presentada en espais públics i zoològics de tot el món, fins a Monk of Cahos and Mistresses of Eath i The Worshipper (1995) es traça l'itiunerari d'emergència de la visió tel·lúrica de l'art que desenvolupa Albert Vidal a partir de l'obra Alma de Serpiente (1987). El fil conductor de la reflexió és la imatge que documenta el procés de construcció del «cos tel·lúric» a través del mitjà videogràfic en un context crític que articula relacions amb els corrents de pensament de la psicologia postjunguiana, l'antropologia visual, la teoria dels media i el postestructuralisme.  En aquest recorregut s'explora una xarxa de connexions entre els diferents espectacles, accions, personatges i posicionaments existencials que porten Albert Vidal a l'aprehensió del concepte tel·lúric amb testimonis de converses, videografies i imatges de les seves creacions.