El mercader de Venècia

"El mercader de Venècia" fou escrita el 1596. El canvi constant d'escenaris i de personatges, el sometiment dels ingredients dramàtics al ritme de la narració, en fan una de les peces més representatives del dramaturg anglès. Per sota de la farandola argumental, el tema que Shakespeare ens proposa és ben concret i, per nosaltres, al cap de quatre segles, fonamental: el del naixement del capitalisme modern, de les institucions econòmiques -la banca, en primer lloc- que donaran al món d'avui la seva faisó característica. I això de tal manera que els drames contemporanis que, des d'una perspectiva més madura, judiquen el mateix tema -L'òpera de tres rals, de Brecht, Frank V, de Dürrenmatt- poden ésser considerats unes explotacions parcials de l'exposició que Shakespeare en fa. El protagonista en aquest cas és el paper notarial, l'escriptura pública reconeixent el deute que Shylock esgrimeix davant el Dux: "Jo tinc el meu paper", "ni una paraula vull contra el meu paper". Com a contrapunt al prèstec que Shylock fa a Antonio hi ha, en aquesta comèdia, una segona línia argumental basada en la vida sentimental de Pòrcia, una pubilla rica. Els sentiments de la qual estan sotmesos i condicionats pel futur de la hisenda.