Xavier Fàbregas i Surroca

Identificacio/ns

Escenògraf, director d’escena, pintor, gravador

Data de naixement

18-8-1931

Lloc de naixement

Montcada i Reixac

Data de defunció

10-9-1985

Lloc de defunció

Palerm, Itàlia

Biografia

Neix el 1931 a la casa d’estiueig de la família a Montcada i Reixac. És fill de Juli Cèsar Fàbregas i Josefina Surroca. Creix i estudia a Barcelona fins que s’instal·la definitivament a Montcada a partir del 1939. Ja de jove mostra interès pel teatre i participa en les representacions dels grups amateurs del poble. Cap al 1950 inicia les col·laboracions en revistes, diaris i butlletins, en què escriu sobre teatre i altres temes culturals, i fa les primeres provatures com a dramaturg, en castellà. Publica Partits pel mig (1957) a partir d’un original en castellà intitulat Agua y el Sr. Smith. S’estrena el mateix any al Teatre Romea a càrrec de la companyia Maragall, amb direcció d’Esteve Polls. Se succeeixen estrenes: Quizás mañana… (1958, escrit amb Josep Castillo Escalona), El nuevo mensaje (1960), mereixedora del premi TEU de la Universitat de Barcelona, El nuevo rapto de Elena (1957), Aquesta terra (1965), guanyadora del premi Ignasi Iglésias dels Jocs Florals de París. A causa de les dificultats per publicar i veure les seves obres estrenades en condicions, de mica en mica abandona la tasca de dramaturg. De la vintena de peces que va escriure, la majoria resten inèdites.

Compagina la col·laboració en premsa escrita amb la feina al sector editorial. Treballa en editorials com Espasa-Calpe (1958-1969) i Bruguera, entre d’altres. Impulsa els segells Trimer (1961, amb Josep M. Mas i Godayol), en què desenvolupa la col·lecció «Temas de hoy», i Occitània (1963, amb Mercè Lloret i Joaquim Montesinos), que acull la col·lecció de textos teatrals «El barret de Danton», en català, i el «El sombrero de Dantón», en castellà (1964-1968). S’hi publiquen obres de Josep M. Benet i Jornet, Eduardo Criado, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat. Més endavant funda i dirigeix la col·lecció «El Galliner. L’Escorpí/Teatre», a Edicions 62, una plataforma fonamental de la literatura dramàtica en català.

El curs de llengua catalana amb Max Cahner (1963) és decisiu a l’hora de començar a escriure majoritàriament en català. Escriu llibres de viatges com Catalans terres enllà (1967), Entre Catalunya i Aragó (1971) i Europa, Europa! (1982). Als anys seixanta inicia les seves investigacions sobre teatre en arxius i hemeroteques. Fa de professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1965-1969) i assisteix al curs de literatura de Joaquim Molas als Estudis Universitaris Catalans (1966-1970). El mestratge de Molas és clau per decantar-se cap a l’estudi del teatre. Entra a fer de crític a Serra d’Or (1966-1985). També escriu a El Correo Catalán (1971-1974), Primer Acto (1972-1973), Destino (1973-1977), Diario de Barcelona (1974-1976), Avui (1976-1978), El Noticiero Universal (1979), Hoja del Lunes (1982), La Vanguardia (1982-1985), El Público (1983-1985), entre d’altres. A més, els seus textos es poden llegir en les principals publicacions sobre teatre de l’àmbit nacional i internacional, com Information du Spectacle i Obliques (París), Il Dramma i Biblioteca Teatrale (Roma), Sipario (Milà), The New International Drama (Nova York), Cahiers Théâtre Louvain (Lovaina) o Annuaire International du Théâtre (Varsòvia). La seva tasca acadèmica creua fronteres amb la intervenció en congressos, simposis i festivals sobre teatre a Europa i Amèrica. Publica llibres de referència com Història del teatre universal (1966), Teatre català d’agitació popular (1969), Aproximació a la història del teatre català modern (1972) i Història del teatre català (1978). És assessor d’espais dramàtics al circuit catalanobalear de Televisió Espanyola (1970-1971) i també participa en emissions radiofòniques a Radio Nacional de España (1970-1978).

Amb l’arribada d’Hermann Bonnín a l’Institut del Teatre, es fa càrrec del departament d’investigació teatral i impulsa la revista Estudios Escénicos (Estudis Escènics a partir del setembre del 1980) i la col·lecció «Monografies de Teatre». Busca aliances amb altres especialistes a l’Escola Internacional d’Antropologia Teatral (1979), de la qual és membre fundador, l’Associació de Semiologia de l’Espectacle i de l’Institut Català d’Antropologia (1978). Amb la recuperació de la Generalitat i la formació d’un nou govern l’any 1980, Fàbregas és nomenat cap del Servei de Cinematografia i Teatre del Departament de Cultura. Arran d’una polèmica pel llenguatge de l’espectacle Els Beatles contra els Rolling Stones, de Jordi Mesalles, estrenat al Centre Dramàtic de la Generalitat (Teatre Romea), decideix dimitir (1981). L’any 1982 publica la seva única novel·la, L’encalç. Mor a causa d’una crisi cardíaca quan era de vacances a Palerm (Sicília), el 10 de setembre de 1985.

Significació

Fàbregas és autor d’una vasta obra que comprèn articles en revistes i diaris, obres de teatre, assajos, llibre de viatges, pròlegs, adaptacions i edicions. Les seves col·laboracions amb publicacions diverses el van consolidar com el crític de referència del país i com a gran expert del teatre català. També era considerat una autoritat en semiologia i antropologia cultural. És l’estudiós del teatre català més rellevant del segle XX. Com a crític va parar atenció als espectacles no només de Barcelona sinó de la resta de Catalunya i dels Països Catalans, de manera que va aportar una visió d’unitat del fenomen teatral. Va ser clau en la difusió i reivindicació dels grups del teatre independent, que actuaven al marge de la cartellera comercial. Va participar en l’experiència autogestionària del Grec-76 amb la dramatúrgia de Faixes, turbants i barretines, basat en el recull A l’Àfrica minyons! (1972). A la vegada, va donar rellevància a l’obra d’autors contemporanis com Rodolf Sirera i Josep M. Benet i Jornet, de qui escriu el pròleg de l’edició de Fantasia per a un auxiliar administratiu i Cançons perdudes (1970). En la seva faceta d’investigador teatral va desenvolupar una renovació metodològica i va aplicar la reflexió antropològica. També va ser pioner en l’aplicació de la semiòtica en els estudis teatrals. D’aquí sorgeix el llibre pioner Iconologia de l’espectacle (1979). Valorava el teatre com a teatre-espectacle i no només com a teatre-literatura. A l’hora de traçar la història del teatre, el va concebre no com un fet aïllat lligat a la literatura sinó com una expressió artística connectada amb el conjunt de manifestacions culturals i amb les tendències de la literatura moderna catalana i estrangera. Ampliava així la visió de Francesc Curet en la seva Història del teatre català (1967). Va reivindicar les formes parateatrals analitzant el circ, la pantomima o les marionetes, i va aplicar l’anàlisi antropològica en l’estudi de rituals, tradicions i festes populars i religioses. Aquest interès es va plasmar en treballs com Cavallers, dracs i dimonis: Itinerari a través de les festes populars (1976), Tradicions, mites i creences dels catalans (1979), El fons ritual de la vida quotidiana (1982) i El llibre de les bèsties: zoologia fantàstica catalana (1983). Les seves aportacions van permetre recuperar i reivindicar la figura d’Àngel Guimerà: fa una edició de L’aranya (1969); adapta La filla del mar (1971) i Ricard Salvat la porta a escena al Teatre Romea; publica Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite (1971); i n’escriu el capítol corresponent a la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas. Arran de la seva mort sobtada se succeeixen els homenatges. El 1986 es fa a Montcada i Reixac l’exposició «Memorial Xavier Fàbregas». Diversos premis i guardons reben el seu nom: el Premi Nacional Xavier Fàbregas d'investigació i assaig sobre les arts de l'espectacle (1986-1997), el Premi Xavier Fàbregas sobre el món del pallasso (1986-1995) i el premi Xavier Fàbregas per a joves dramaturgs concedit per la Universitat de Palerm (1990-1995). Se’n publiquen monogràfics a Serra d’Or (1985 i 2005) i Estudis Escènics (1989). La seva dona, Maryse Badiou, es dedica a la difusió de la seva obra i compila articles en tres volums: Teatre en viu (1969-1972), Teatre en viu (1973-1976), Teatre en viu (1977-1982). L’arxiu personal de Fàbregas descansa a la Biblioteca de Montserrat des del 2019.

Publicacions

Partits pel mig. Barcelona: Nereida, 1957. (Biblioteca Gresol; 22)

Història del teatre universal. Barcelona: Bruguera, 1966. (Quaderns de cultura; 3)

Catalans terres enllà. Barcelona: Bruguera, 1967. (Biblioteca Catalunya; 3)

Teatre català d'agitació política. Barcelona: Edicions 62, 1969. (Llibres a l’abast; 74)

Àngel Guimerà, les dimensions d'un mite. Barcelona: Edicions 62, 1971. (Llibres a l’abast; 91)

Entre Catalunya i Aragó: viatge per la frontera. Barcelona: Selecta, 1971. (Ciutats i paisatges; 52)

Aproximació a la història del teatre català modern. Barcelona: Curial, 1972. (Biblioteca de cultura catalana; 2)

A l'Àfrica, minyons!; Francesos, liberals i trabucaires. Palma de Mallorca: Moll, 1972. (Biblioteca Raixa; 87)

Introducció al llenguatge teatral: De la tragèdia al happening. Barcelona: Edicions 62, 1973. (Llibres a l’abast; 107)

Les formes de diversió en la societat catalana romàntica. Barcelona: Curial, 1975. (Biblioteca de cultura catalana; 15)

Infants, quissos i mixetes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1976. (La xarxa; 6)

El teatre o la vida. Barcelona: Galba, 1976. (Punts de referència; 2)

Cavallers, dracs i dimonis: Itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1976. (Catalunya visió; 12)

De l'off Barcelona a l'acció comarcal, dos anys de teatre català: 1967-1968. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1976. (Monografies de teatre; 6)

Història del teatre català. Barcelona: Millà, 1978. (Catalunya teatral. Estudis; 1)

Iconologia de l'espectacle. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Llibres a l’abast; 149)

Tradicions, mites i creences dels catalans: La pervivència de la Catalunya ancestral. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Vida i costums dels catalans)

Josep M. Folch i Torres i el teatre fantàstic. Barcelona: Millà, 1980. (Catalunya teatral. Estudis; 3)

Europa, Europa! Barcelona: Edicions 62, 1982. (Cara i creu; 33)

L'encalç. Barcelona: La Magrana, 1982. (L’esparver. Autors catalans; 14)

De la cuina al menjador. Barcelona: La Magrana, 1982. (Pèl i ploma; 3)

El fons ritual de la vida quotidiana. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Llibres a l’abast; 172)

El llibre de les bèsties: Zoologia fantàstica catalana. Barcelona: Edicions 62, 1983.

Les arrels llegendàries de Catalunya. Barcelona: La Magrana, 1987. (Els orígens; 20)

Teatre en viu (1969-1972). A cura de Maryse Badiou. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1987. (Monografies de teatre; 23)

Teatre en viu (1973-1976). A cura de Maryse Badiou. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1990. (Monografies de teatre; 30)

La música contemporània a Catalunya: Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny. Barcelona: La Magrana, 1994. (Els orígens; 36)

Teatre en viu (1977-1982). A cura de Maryse Badiou. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1995. (Monografies de teatre; 34)

Els orígens del drama contemporani. Barcelona: Edicions 62, 1995. (Llibres de l’escorpí. Idees; 83)

Bibliografia

Badiou, Maryse. Xavier Fàbregas: Bibliografia (1951-1985). Barcelona: Institut del Teatre, 1993.

Benach, Joan Anton (coord.). «Monogràfic dedicat a Xavier Fàbregas». Estudis Escènics, núm. 30 (desembre 1988).

Benet i Jornet, Josep M. «Xavier Fàbregas, la fuga endavant». Revista de Catalunya, núm. 45 (octubre 1990), p. 104-115.

Candel, Josep. «Xavier Fàbregas, objecte d'estudi. Un simposi». Serra d'Or, núm. 361 (gener 1990), p. 37-38.

Coca, Jordi. «L'Arxiu Xavier Fàbregas». Avui (8 gener 2001), p. 33.

Coca, Jordi. «Xavier Fàbregas». Avui, (11 setembre 2005), p. 51.

Coca, Jordi. «Enyor de Xavier Fàbregas». Serra d'Or, núm. 727-729 (juliol-setembre 2020), p. 68-71.

Coca, Jordi [et al.]. «Xavier Fàbregas, vint anys després». Serra d’Or, núm. 549 (setembre 2005), p. 40-58.

Homenatge a Xavier Fàbregas: Universitat de Paris-Sorbonne (Centre d'Études Catalanes 16 de novembre de 1993). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.

Manent, Albert [et al.]. «Un plec de comiat a Xavier Fàbregas». Serra d’Or, núm. 313 (octubre 1985), p. 15-29.

Manent, Albert. «Xavier Fàbregas, entre la bohemia i l’erudició». A: Retorn a abans d'ahir: Retrats d'escriptors i de polítics. Barcelona: Destino, 1993, p. 105-115.

Massot, Josep. «Xavier Fàbregas». A: Repertori de catalanòfils. Vol. 3. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p. 108-110.

Nadal, Marta. «Reflexions sobre l'aportació teatral de Xavier Fàbregas». Serra d'Or, núm. 439-440 (juliol 1996), p. 109.

Rosselló, Ramon. «Un home de teatre». Avui (8 gener 1997), p. 7.

Vilà, Joaquim. «Primera aproximació a Xavier Fàbregas». Serra d'Or, núm. 358 (octubre 1989), p. 61-66.

Vilà, Joaquim. «Xavier Fàbregas, escamotejat». Serra d'Or, núm. 377 (maig 1991), p. 64.

Vilà, Joaquim. «Deu anys sense Xavier Fàbregas». Serra d'Or, núm. 429 (setembre 1995), p. 64-65.

Enllaços

Fitxa de Xavier Fàbregas al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: https://t.ly/x6Z75.

Inventari de l’Arxiu Xavier Fàbregas a la Biblioteca de Montserrat, procedent de Montcada i Reixac: https://t.ly/gDZFm.

Inventari del fons personal de Xavier Fàbregas a la Biblioteca de Montserrat, donat per Maryse Badiou: https://t.ly/tNpz5.

Entrevista amb Josep Maria Espinàs al programa Identitats de Televisió de Catalunya (24 agost 1984): https://t.ly/aFhoq.

Adaptació televisiva de l’obra A l’Àfrica, minyons! per al programa Lletres catalanes del circuit catalanobalear de Televisió Espanyola (28 març 1978): https://t.ly/sUk4U.

Redactor/a

Martí Romaní Picas