Vicent Peydró Díez

Identificacio/ns

Compositor i dramaturg

Data de naixement

8-4-1861

Lloc de naixement

València

Data de defunció

7-1-1938

Lloc de defunció

València

Biografia

Vicent Peydró Díez va nàixer a València al si d'una família de classe mitjana. El seu pare regentava una important impremta, que era un punt de trobada i tertúlia dels escriptors i artistes de l'època. El contacte amb aquest ambient cultural va influir en la seua inclinació, des de ben jove, cap a la música, el teatre i les belles arts.

Va rebre les primeres lliçons musicals del mestre Manuel Penella, alhora que assistia a les classes de pintura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. També començà els estudis de piano, els quals hagué d'interrompre momentàniament en 1879 a causa de la mort del seu pare i veure's obligat a treballar de pianista en diversos cafés de València. Més tard va estudiar composició amb el gran patriarca de la música valenciana, Salvador Giner, de qui fou un dels seus alumnes predilectes.

A partir del 1880, i animat pel mestre Josep Valls, es va incorporar al teatre escènic, com a director de cor i director d'orquestra. Paral·lelament va formar part de la societat valencianista Lo Rat Penat, on va ocupar en 1881 el càrrec de secretari de la secció musical. Alhora, també participava en els Jocs Florals, en un dels quals aconseguí un guardó. A partir del 1884 va començar a escriure les primeres sarsueles, que assoliren un discret èxit bé al Teatre Princesa o al Teatre Russafa.

A mitjan dècada dels vuitanta se'n va anar a Madrid per a ser mestre concertador del Teatro de la Zarzuela, on es produí la seua consumació com a director musical. Va formar part de la companyia d'Eduardo Berger i del baix alacantí Miquel Soler Garcia, amb la qual va recórrer durant deu anys els principals teatres d'Espanya. El prestigi adquirit per Vicent Pyedró fou tan gran que diversos compositors de renom, com ara Bretón, Chapí, Caballero o Jiménez, li confiaren estrenes d'algunes de les seues produccions.

Per indicació de Josep Valls, en la temporada del 1896-1897 va tornar definitivament a València, concretament al Teatre Princesa, per a fer de mestre concertador d'una gran companyia valenciana. En aquest local i durant quasi una desena de temporades, Vicent Peydró va dirigir una orquestra de 40 músics i un cor format per 36 membres. Sempre esperonat per Josep Valls, aquesta llarga etapa fou la més fecunda del nostre compositor perquè va contribuir decisivament a la creació d'un nou teatre líric valencià, amb la col·laboració del dramaturg Eduard Escalante Feo (fill del gran saineter Eduard Escalante Mateu) i del prestigiós escenògraf valencià Ricard Alòs. Renovant constantment el repertori, la companyia del Teatre Princesa, dirigida per Josep Talavera i Josep Valls, aprofitava els estius per a actuar als teatres Apolo i Pizarro de València, i també feia gires amb importants estades al Teatre Tívoli de Barcelona (estiu del 1900, primavera del 1901 i estiu del 1905), al Teatre Principal d'Alacant (febrer-març del 1902) i al Teatre Gran Via de Palma (maig del 1902).

Del 1905 al 1915 Vicent Peydró va assumir la direcció musical del Teatre Russafa, compartint-la algunes temporades amb Eduard Senís, mentre que la direcció escènica anà a càrrec de Pepe Ángeles o Patricio León, entre d'altres. Durant aquest període hi hagué escasses estrenes de noves obres de Peydró, però les reposicions de la seua producció anterior foren molt nombroses. Després d'una última temporada al Teatre Princesa, en 1917 el nostre compositor es va retirar dels escenaris per a dedicar-se a l’escriptura i a la pintura.

Al mestre Vicent Peydró se li van retre diversos homenatges, el més important dels quals a l'estiu del 1931, després de complir 70 anys, quan l'Ajuntament de València posà el nom del compositor al carrer on vivia. En aquest acte, Peydró encara va poder dirigir la Banda Municipal, però els últims anys de la seua vida estigué afectat d'esclerosi. El seu soterrament fou una gran manifestació de dol que presidí el seu fill, Vicent Peydró Marzal (que fou un prestigiós fotògraf), i que comptà amb la presència dels sindicats d'autors i compositors, i l'acompanyament de la Banda Municipal de València.

Significació

Vicent Peydró va dedicar esforços gegantins a dignificar la sarsuela autòctona i va aconseguir elevar-la fins a cotes mai assolides anteriorment. Així, podem dir que és un dels creadors del teatre líric valencià a finals del segle XIX, i el seu principal mantenidor en la primera dècada del XX. La major part de la seua producció està basada en melodies, tipus i ambients populars valencians, tant rurals com urbans. Entre els dramaturgs que col·laboraren amb Vicent Peydró, cal citar Eduard Escalante Feo i, en menor manera, Maximilià Thous Orts i Eduard Navarro Gonzalvo.

Els crítics destaquen el seu talent innat i la seua gran habilitat en la composició, qualitat que ve certificada per la seua capacitat per connectar amb el públic. De fet, l'ofici de compositor fou el mitjà amb què Vicent Peydró es va guanyar la vida, perquè no va aconseguir mai una plaça de professor al Conservatori de València, malgrat que ho va intentar diverses vegades. Com a compositor, tampoc podem oblidar les seues nombroses cançons i els seus estudis pianístics, perquè també fou un excel·lent pianista.

Vicent Peydró es va dedicar pràcticament en exclusiva al gènere líric durant més de trenta anys i és un dels compositors escènics valencians més prolífics. Té compostes al voltant de 60 obres líriques de diversos gèneres: sarsueles, revistes, sainets, joguets, etc. Aproximadament la meitat dels llibrets d'aquesta extensa obra lírica són en català, mentre que l'altra meitat són en castellà. Entre la producció valenciana destaca la sarsuela dramàtica Les barraques, que gaudí d'un èxit extraordinari amb milers de representacions, no solament al País Valencià sinó als indrets de fora del país, on hi havia una abundosa colònia valenciana. Així, en 1930, Les barraques arribà a representar-se a Buenos Aires, íntegrament en valencià, per la companyia de Pepe Alba. Altres obres centenàries foren els sainets lírics Milord Quico i La gent de tro. Pel que fa a la producció amb llibrets en castellà, l'obra de més èxit fou sense dubte la sarsuela Las carceleras, seguida de Rejas y votos. Aquestes dues últimes obres citades i Les barraques foren portades al cinema.

Vicent Peydró també destaca en la faceta de llibretista, perquè és autor de la lletra d'algunes de les seues produccions valencianes, circumstància que no estava ben vista a l'època. Per últim, cal dir que va participar en el moviment literari de la Renaixença valenciana com a músic i poeta, i va ocupar un càrrec directiu de la societat Lo Rat Penat.

Estrenes

16 gener 1885. La traca. Joguet líric. Llibret de Rafael Bolumar. Teatre Russafa, València. Manuel Llorens.

4 febrer 1885. Des de Puçol a València o la família del tio Panolla. Joguet líric. Text també de Vicent Peydró. Teatre Princesa, València. Manuel Llorens.

6 febrer 1885. Agència de matrimonis. Joguet líric. Llibret de Vicent Peydró. Teatre Russafa, València. Manuel Llorens.

15 febrer 1885. Flamencos i peteneres. Joguet lñiric. Text de Vicent peydró. Teatre Russafa, València. Manuel Llorens.

29 gener 1886. Lepe i Talala. Sarsuela. Versió lírica del sainet homònim d'Eduard Escalante Mateu. Teatre Princesa, València. Manuel Llorens.

20 gener 1887. Milord Quico. Joguet líric. Lletra de Josep Campos Marté. Teatre Russafa, València. Josep Maria Lorente.

15 octubre 1887. El juí final. Joguet líric. Llibret de Josep Campos Marté. Teatre Russafa, València. Josep Maria Lorente.

21 desembre 1888. Quintos i reganxaors. Sarsuela. Lletra d'Eduard Escalante Feo. Teatre Russafa, València. Josep Maria Lorente.

28 gener 1891. La clavariesa. Joguet líric. Llibret de Josep Garcia Capilla. Teatre Princesa, València. Eduard Cachet i Joan Colom.

9 abril 1892. El Gallet de Favareta. Joguet líric. Llibret de Josep Campos Marté. Teatre Apolo, València.

12 agost 1892. Noblea de cor. Quadre dramàtico-líric. Llibret de Josep Guzmán Guallar. Teatre Pizarro, València.

16 gener 1897. La ciudad del porvenir o des de València al cel. Revista. Text d'Enrique Navarro Gonzalvo. Teatre Princesa, València. Josep Valls.

5 febrer 1897. La florera valenciana. Monòleg amb lletra del mateix Vicent Peydró. Teatre Princesa, València. Josep Valls.

15 gener 1898. Portfolio de València. Revista. Llibret de Maximilià Thous Orts i Vicent Fe Castell. Teatre Princesa, València. Josep Talavera i Josep Valls.

2 desembre 1898. La gent de tro. Sainet líric. Text d'Eduard Escalante Feo. Teatre Princesa, València. Josep Talavera i Josep Valls.

18 juny 1899. Cosetes de la terrreta o el barracón de la feria. Revista. Llibret d'Eduard Navarro Gonzalvo. Teatre Pizarro, València. Josep Talavera i Josep Valls.

10 novembre 1899. Les barraques. Sarsuela. Llibret d'Eduard Escalante Feo. Teatre Princesa, València. Josep Talavera i Josep Valls.

28 desembre 1899. Don Juan Treneta. Paròdia. Lletra de Vicent Peydró. Teatre Princesa, València. Josep Talavera i Josep Valls.

5 maig 1900. Plorant i rient o a mal tiempo buena cara. Revista. Text d'Eduard Navarro Gonzalbo i Maximilià Thous. Teatre Apolo, València. Josep Talavera i Josep Valls.

14 març 1901. El presiliari. Drama líric. Text d'Eduard Escalante Feo. Teatre Princesa, València. Josep Talavera i Josep Valls.

9 novembre 1901. De València a París o viatge a l'Exposició. Sainet líric. Llibret d'Eduard Escalante Feo. Teatre Princesa, València. Josep Valls i Bonifacio Pinedo.

20 novembre 1908. Porta Coeli. Sarsuela fantàstica. Llibret d'Eduard Escalante Feo. Teatre Russafa, València. Patricio León i Vicent Peydró.

Publicacions

Juan Treneta. Setmanari La Traca (València), núms. 32-34 (1885).

Agència de matrimonis. Setmanari La Traca (València), núms. 38-42 (1885).

Bibliografia

Blasco Magraner, José Salvador. Vicente Peydró Díez y las primeras zarzuelas en el cine español. Vida y obra de un músico valenciano. La Laguna: Sociedad Latina de Comunicación social, 2013.

Cancer Matinero, José Ramón. Fotógrafo Peydró. Una mirada personal. València: Ajuntament de València, 2004. (Col·lecció Imatges; 5)

Fonts iconogràfiques

Fotografia 1: Retrat de Vicent Peydró Díez en 1930 (Cancer Matinero, 2004: 22)

Fotografia 2: Programa de la funció a benefici d'Eduard Escalante Feo i Vicent Peydró Díez, amb motiu de la 50 representació de Les barraques al Teatre Tívoli de Barcelona, 27-7-1900 (Cancer Matinero, 2004: 18).

Redactor/a

Jaume Lloret i Esquerdo