Ventura Pons

Identificacio/ns

Director escènic

Data de naixement

25-7-1945

Lloc de naixement

Barcelona

Biografia

Ventura Pons va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, però foren les seves successives visites a Londres les que veritablement foren determinants per a l’orientació de la seva carrera artística. A la capital britànica va conèixer importants figures teatrals com John Osborne, ànima dels Angry Young Men.

La seva carrera teatral abasta uns deu anys, des del 1967 fins al 1977. Es va iniciar amb el Grup de Teatre Independent, que actuava al local del CICF, amb la lectura dramatitzada de La indagació, de Peter Weiss, traduïda i dirigida per Feliu Formosa, que també participà a la lectura (16 juny 1967). Precisament, amb el Grup de Teatre Independent del CICF presentà el seu primer espectacle, en què dirigia una de les tres històries que formaren el muntatge Els diàlegs d’en Ruzzante, d’Angelo Beolco, que comptà amb decorats de Fabià Puigserver (Teatre Romea, 6 març 1967).

Realment la seva irrupció als escenaris es produí amb la direcció d’Aquell atractiu que es diu el “knack” o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe, en la traducció i adaptació de Terenci Moix, protagonitzada per Rosa Maria Sardà, que va servir com a punt de partida de la seva brillant carrera d’actriu. Fou l’estrena a l’Estat Espanyol d’un dels grans textos del teatre britànic dels seixanta (Teatre Windsor, Temporada d’Art i Assaig, 18 desembre 1969).

Interessat pels autors catalans, al cap de tres anys va dirigir Bestiari i escarnis de Pere Quart, de Joan Oliver, amb la Companyia del Teatre Ars (6 abril 1972). I al cap de pocs mesos L’auca del senyor Llovet o Els planys de la soferta, de Jordi Teixidor, també amb Sardà al repartiment (Teatre Poliorama, 14 juliol 1972).

El 1973 va dirigir un espectacle al Teatre Grec de Montjuïc on recuperava el teatre còmic del Renaixement, muntant La Moschetta, d’Angelo Beolco (Il Ruzzante), amb un decorat de Fabià Puigserver, i un repartiment format per Coralina Colom, Joaquim Cardona, Biel Moll i Ramon Teixidor (20 juliol 1973).

El 1973 va crear amb Josep Anton Codina la Companyia Catalana, amb la qual estrenà Nit de reis, de Shakespeare, on destacaven els figurins i decorats de Puigserver, i la presència en el repartiment d’Emma Cohen i el cantautor Guillem d’Efak.

L’any següent va reprendre el seu interès per Joan Oliver, de qui ja havia estrenat dues peces, muntant un programa doble: 25 dies de Joan Oliver (Pere Quart): Cambrera nova i Allò que tal vegada s’esdevingué, peça estrenada  pel propi Pons, quatre anys abans (Teatre Capsa, 18 setembre 1970). Aquesta nova escenificació s’estrenà al Teatre Romea el 28 abril 1974 i al cap de poques setmanes fou retirada per indicació del Ministerio de Información y Turismo quan estava gaudint d’un gran èxit.

Aquell mateix any, Ventura Pons dirigí Quan va ser el darrer cop que vas veure la mare?, de Christopher Hampton, amb Joan Pera i Mercè Bruquetas en el repartiment (Teatre Romea, 10 octubre 1974).

Abans d’abandonar el món de l’escena per centrar-se en el cinema dirigí dos nous espectacles, el segon de gran significació atesa la seva trajectòria posterior: El cap i la fi, de Carles Valls (Vila Casas) al Teatre Romea, 12 desembre 1974; i Rocky Horror Show, de Richard O’Brien, en la traducció de Narcís Comadira, amb Christa Lem, Maria Cinta, Jordi Ponti, Biel Moll, Guillem Paris, Oriol Tramvia, Dolors Laffitte, Pau Bizarro i Enric Pous (Teatre Romea, 4 març 1977).

En la  seva vessant cinematogràfica cal destacar, especialment, Actrius, basada en l’obra dramàtica E.R., de Josep Maria Benet i Jornet, on reuní tres de les grans actius catalanes del nostre temps: Núria Espert, Anna Lizaran i Rosa Maria Sardà. Cal destacar, també, altres versions de textos contemporanis del teatre català com Carícies (1998), Morir (o no) (2000) i Forasters (2008), de Sergi Belbel, Testament (titulada Amic amat, 1999), de Benet i Jornet, i Barcelona, mapa d’ombres (titulada Barcelona (un mapa)), de Lluïsa Cunillé (2007).

En els darrers temps, Ventura Pons s’ha plantejat retornar a dirigir teatre. El 2018, trenta-set anys després, va reprendre la seva carrera de director teatral amb la posada de Quina feinada! (Fully committed), de Becky Mode, un dels grans èxits de l’Off Broadway del 2016. Aquest monòleg fou protagonitzat per Roger Pera a la Sala Versus Glòries.

Significació

Director de cinema que en els seus inicis es dedicà al món de l’escena dirigint diversos espectacles durant els anys seixanta i setanta. Com a director de cinema ha dut diversos textos teatrals, especialment de Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel, al cel·luloide. D’una o altra forma, podem dir que Ventura Pons no ha deixat mai de dirigir peces teatrals, sinó que ha experimentat una evolució en la seva manera d’escenificar els textos dramàtics. Ha representat, principalment, autors catalans, des de Joan Oliver, als escenaris, fins a Josep M. Benet i Jornet i Belbel, al cinema.

Va viure la Barcelona rupturista, aquella que estava a l’ombra de Londres, ciutat que va conèixer de manera profunda, seguint el desenvolupament de la generació dels angry young men. El seu estil teatral bevia des del Rocky Horror Show fins al Tenorio, de Tres boleros a Allò que tal vegada s’esdevingué.

Estrenes

Actua a l’estrena-lectura La indagació, de Peter Weiss, traduïda i dirigida per Feliu Formosa. Altres intèrprets: Feliu Formosa, Alfred Lucchetti, Carles Sala u Ovidi Montllor. Grup Independent de Teatre (GIT). Representació: CIC de la Via Augusta, 16 juny 1967.

Dirigeix un dels diàlegs que conformaven Els diàlegs d’en Ruzzante, d’Angelo Beolco. Grup de Teatre Independent del CICF (els altres dos directors foren Manuel Serra i Francesc Nel·lo). Princ. Int.: Jaume Pla, Julià Navarro. Decorats: Fabià Puigserver (Teatre Romea, gener 1967?).

Dirigeix Aquell atractiu que es diu el “knack” o qui no té grapa no endrapa, d’Ann Jellicoe. Traducció i adaptació: Terenci Moix. Esc.: Jordi Galí.  Amb Enric Arredondo, Rosa Maria Sardà, Javier Dotú, Claudi Sentís i Amalia del Portillo. Estrena: Teatre Windsor (Temporada d’Art i Assaig), 18/12/1969 (Estrena a Espanya. Patrocini del British Council).

Dirigeix Bestiari i Escarnis de Pere Quart, de Joan Oliver. Cia. Titular Teatre Ars. Esc.: Paco Todó. Música: La Trinca. Int.: Núria Duran, Carme Molina, Joan Borràs, Joan Pera, Carles Velat, Dolors Laffitte i Miquel Cors. Estrena: Teatre Ars, 6 abril 1972.

Dirigeix L’auca del senyor LLovet o Els planys de la soferta, de Jordi Teixidor. Esc.: Lluís Güell. Int.: Jordi Bofill, Josep Maria Domènech,  Rosa M. Sardà, Mercè Bruquetas, Jordi Teixidor, Carles Velat, Montserrat García Sagués, Jordi Torras i Josep M. Lana. Estrena: Teatre Poliorama, 14 juliol 1972.

Dirigeix La Moschetta, de Ruzzante. (trad. Jaume Fuster). Decorats: Fabià Puigserver. Int.: Coralina Colom, Joaquim Cardona, Biel Moll, Ramon Teixidor. Teatre Grec, 20 juliol 1973.

Dirigeix 25 dies de Joan Oliver (Pere Quart): Cambrera nova i Allò que tal vegada s’esdevingué. Decorats: Guinovart. Int.: Cambrera nova: Joan Pera, Claudi Sentís, Joan Borràs, Mercè Bruquetas i Maribel Altès. Int. Allò que tal vegada s’esdevingué: Mercè Bruquetas (Eva), Joan Borràs (Adam), Joan Pera, Claudi Sentís, Maribel Altès, Salvador Vives i Ferran Bouchoud. (Teatre Capsa, 18 setembre 1970). Representada de nou al Teatre Romea, estr: 28/4/1974. (Decorat: Guinovart. Nous actors: Llorenç Torres, Biel Moll i Maria Fernanda Gil). L’espectacle fou retirat per indicació del Ministerio de Información y Turismo quan estava gaudint d’un gran èxit.

Nit de reis, de Shakespeare. Versió Sagarra. Esc. I fig. Fabià Puigserver. Cia. Catalana. (creada entre Josep A. Codina i V. Pons). Int.: Carme Sansa, Claudi Sentís, Julià Navarro, Emma Cohen, Guillem d’Efak, setembre de 1973.

Dirigeix Quan va ser el darrer cop que vas veure la mare?, de Christopher Hampton. (trad.: Manuel de Pedrolo). Intèrprets: Joan Pera, Mercè Bruquetas, Víctor Petit, Montserrat García Sagués, Daniel Esteban. Teatre Romea, 10 octubre 1974

Dirigeix El cap i la fi, de Carles Valls (Vila Casas). Int.: Josep Maria Angelat, Mercè Bruquetas, Anna Maria Barbany i Flora Soler. Estrena: Teatre Romea, 12 desembre 1974.

Rocky Horror Show, de Richard O’Brien. Trad.: Narcís Comadira. Dir.: Ventura Pons. Intèrprets: Christa Lem, Maria Cinta, Jordi Ponti, Biel Moll, Guillem Paris, Oriol Tramvia, Dolors Laffitte, Pau Bizarro i Enric Pous. Estrena: Teatre Romea, 4 març 1977)

1991. Què t’hi jugues Mari Pili?, Premi Nacional de Cinematografia. Actriu: Mercè Lleixà.

2018. Dirigeix Quina feinada! (Fully committed), de Becky Mode. Intèrpret: Roger Pera. Sala Versus Glòries.

Bibliografia

Pons, Ventura. Els meus (i els altres), Barcelona: Proa, 2011.

Redactor/a

Enric Ciurans