Una voce in off

Una voce in off és la segona de les tres òperes compostes per Montsalvatge, situada entre El gato con botas (1946) i Babel 46 (1967). Descrita pel compositor com «òpera romàntica en un acte i tres escenes per a dos personatges i mig» (on cal entendre que hi ha certa ironia en la qualificació de «romàntica»), és una peça de curta durada, uns escassos quaranta-cinc minuts, feta per encàrrec de l’empresari Joan Antoni Pàmies dins del programa que es va fer en homenatge al compositor Eduard Toldrà celebrat al Gran Teatre del Liceu l’any 1962. En aquella primera ocasió, els solistes van ser Elena Todeschi, Juan Bautista Daviu i José Simorra, la direcció musical va anar a càrrec de Rafael Ferrer i la direcció escènica, d’Antoni Chic.

L’òpera, amb llibret del mateix Montsalvatge i versió italiana del professor Giovanni Bautista Ricci, està basada en un relat inèdit de Joan Puigdevall. L’argument gira al voltant d’un triangle amorós format per Àngela, el seu amant Mario i el seu difunt marit, Claudio. Està estructurada en dos plans: en el primer, s’hi mostra la relació d’Àngela amb Mario i, en el segon, la que té amb Claudio a través de la seva veu enregistrada en un magnetòfon, que en la posada en escena era una veu pregravada. La peça també compta amb un cor mixt que sol estar amagat dels espectadors i que té la funció de narrador èpic tot comentant la situació escènica i el comportament dels personatges. L’espai escènic és una sala d’estar burgesa, on es desenvolupa tota l’acció. Àngela, de dol recent, es dedica a desfer-se dels papers del seu marit fins que troba una cinta magnetofònica. El que hi ha gravat és un llarg retret de Claudio lamentant-se que no l’hagi estimat en tot el seu matrimoni. Aquest fet serà el detonant perquè Àngela examini la seva relació tant amb Mario com amb el mateix Claudio. L’òpera aconsegueix mostrar l’evolució dels sentiments d’Àngela cap a aquests dos personatges masculins: si a l’inici menysprea el seu marit i adora Mario, a l’acabament, aquests sentiments s’han capgirat del tot.

Una voce in off es va tornar a representar en versió concert l’any 2002, amb direcció musical d’Antoni Ros al Gran Teatre del Liceu, i el 2018 al Palau de la Música, en aquella ocasió en versió de cambra. L’última vegada que s’ha dut a escena va ser l’any 2015 al Gran Teatre del Liceu, amb direcció musical de Pablo Gonzàlez i direcció escènica de Paco Azorín, en un programa doble que també incloïa La Voix Humaine, òpera en forma de monòleg a partir de l’obra de Jean Cocteau i música de Francis Poulenc. En aquesta ocasió, els solistes van ser Ángeles Blancas, Vittorio Prato i Antoni Comas.

El compositor va dedicar aquesta òpera al seu fill, Xavier Montsalvatge Pérez.

Opereta contemporània

Gran Teatre del Liceu

13 desembre 1962

[CD] Gelida: Columna Música, 2001.

Una voce in off és l’òpera més celebrada de Montsalvatge, així com una de les seves composicions per a l’escena (recordem que també va escriure ballet, sarsuela i música per a teatre dramàtic) més notables i particulars, d’aquelles que sempre és objecte de lament perquè no es representa o s’interpreta prou. La partitura aconseguix una gran riquesa d’efectes tant per part de l’orquestra com de la secció vocal, amb climes molt variats dins la mateixa peça, i conserva intacta aquella frescor i espontaneïtat característiques del compositor. En aquesta composició, Montsalvatge s’allunya dels referents amb què treballava durant aquella etapa (Stravinsky, Prokòfiev i fins a cert punt Scriabin) per retre homenatge a l’òpera italiana que tant admirava. No ha d’estranyar, doncs, que optés per l’italià com a idioma de la peça. Així doncs, la partitura segueix la pauta de l’òpera del romanticisme, amb un llenguatge assequible i plena d’efectes dramàtics i passatges emotius; no obstant això, Montsalvatge aconsegueix introduir elements de les innovacions de la música contemporània, i recorre sovint a l’ús de la dissonància o a motius expressionistes.

Cal dedicar, també, un elogi a l’apartat dramatúrgic. L’argument és original i precís, amb una progressió dramàtica i una penetració psicològica poc habituals en l’òpera, i encara més si tenim en compte la durada de la peça.

Caballero Pàmies, Llorenç. Xavier Montsalvatge: homenaje a un compositor. Madrid: Fundación Autor, 2005.

Codina, Jordi. Montsalvatge. Barcelona: Labor, 1992.

Morgades, Lourdes. «Editado el primer disco de la ópera 'Una voce in off', de Montsalvatge». El País (12 febrer 2002) <https://elpais.com/diario/2002/03/12/espectaculos/1015887603_850215.html> [Data consulta: 13 setembre 2024]

Taverna-Bech, Francesc; Guinovart, Carles; Bonastre, Francesc. Xavier Montsalvatge. Barcelona: Boileau: Generalitat de Catalunya, 1994.

Fotografies de la versió de l’òpera representada al Gran Teatre del Liceu l’any 2015

Entrada de Xavier Montsalvatge a l’EAEC

Fragment de l’òpera interpretat per l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Albert Pijuan Hereu