L’any 1902, Manuel Suñer i Sucarrats, aleshores empresari del Teatre Circ Espanyol, compra el solar que corresponia als números 93 i 95 de l’avinguda del Paral·lel i hi aixeca un cobert destinat a espectacles que al cap de poc temps enderroca per construir-hi una altra sala: el Teatre Onofri. Projectat per l’arquitecte de la barba roja, Andreu Audet i Puig, l’Onofri s’inaugura el 7 de maig del 1903 i passa a anomenar-se Teatre Condal el 23 de setembre de l’any següent; un nom que canvià pel de Teatre Masini del 9 al 29 de juny del 1911 (Badenas, 1993, p. 102). Els canvis de nom no deixen de ser sinó l’expressió de la precària vitalitat dels locals de la zona.
Amb un escenari de vint metres de profunditat per vint d’amplada, una platea amb 580 butaques i 32 llotges, i dos pisos, el primer amb llotges laterals i un amfiteatre, i el segon només d’amfiteatre, el Condal era un típic teatre del Paral·lel, que unia l’austeritat amb la capacitat d'oferir una imatge que el caracteritzés. Les fotografies de l'interior de la sala ens la mostren amb una estructura de pilars i encavallades, neta, regular, lleugera, esvelta; en definitiva, moderna.
Sense que s'hi facin reformes arquitectòniques d’importància, més enllà d'adequar l’epidermis de la façana als gustos del temps, el Condal acull una programació de cinema i varietats, fins que l’any 1958 la Unión Inmobiliaria S. A. demana el permís d’enderroc per tal de construir-hi un bloc d’habitatges, a la part baixa del qual s’havia d’ubicar un bingo i el nou Condal. El procés serà lent, ja que no és fins al desembre del 1963 que s’enderroquen les finques, i el juliol del 1965 la Caixa de Pensions obté el permís per edificar-hi.
Avinguda del Paral·lel, 91, Barcelona
Dates1903-actualitat
ActivitatEl Teatre Onofri, segurament massa gran per a les pantomimes dels Onofri, es reobre l'any 1904, ja com a Condal, amb La lujuria del infierno. L'any 1911, Manuel Suñer, el primer empresari del local, el deixa en mans de Joan Mestres, que el rebateja amb el nom de Teatre Masini, en record del cantant Angelo Masini, un dels grans tenors de l'època. Mestres hi programa espectacles lírics, òperes italianes, com Tosca i La Bohème, de Puccini, Il Trovatore i Aïda, de Verdi, o també Carmen, de Bizet.
El 5 d'agost del 1911, el Teatre Condal esdevé el Grandioso Cinematógrafo Condal, essent més aviat un cinema de barri que alternava espectacles de varietats que no pas un teatre.
Després de patir un procés de decadència, el 3 de juny del 1983 el Condal torna als orígens teatrals amb la representació de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà, en adaptació de Josep Maria Benet i Jornet. Antoni i Ramon Riba confiaren la gestió de la sala a Catesa (Catalana d'Espectacles, S. A.), una societat formada per professionals del teatre català, entre els quals hi havia Mario Gas. D'aquest període són les posades en escena d'El cementerio de los pájaros, d'Antonio Gala; Una jornada particular, amb Josep Maria Flotats i Anna Lizaran, o Pel davant i pel darrera, Antaviana, La ronda, Joc de dos, Calamity Jane, i espectacles d'Angel Pavlosky, entre d'altres.
En finalitzar els set anys del contracte, i mentre s'està representant amb èxit Danzing, els germans Riba fan públic un preacord d'explotació del teatre amb Antena 3. L'any 1992, el Grup Focus es fa càrrec de la gestió i hi impulsa una programació basada fonamentalment en la comèdia dirigida al gran públic.
Bibliografia1. Teatre Condal. Exterior. MAE.
2. Teatre Condal. Interior. Arxiu Mas.
3. Teatre Condal. Interior. Arxiu Mas.
4. Teatre Condal. AFB.
5. Teatre Condal. AFB
EnllaçosAntoni Ramon i Graells
SEU CENTRAL
Plaça Margarida Xirgu, s/n
08004 Barcelona
T. 932 273 900
Contactar
CENTRE DEL VALLÈS
Plaça Didó, 1
08221 Terrassa
T. 937 887 440
Contactar
CENTRE D'OSONA
c/ Sant Miquel dels Sants, 20
08500 Vic
T. 938 854 467
Contactar
